27.2.08

25 CICLE MUNTANYA

la setmana que vé, el Club d'Esquí Berguedà, el Centre Alpí Gironella i el CQUIE Puig-Reig organitzen el 25 CICLE DE MUNTANYA, una sèrie de projeccions a càrrec de diversos personatges relacionats amb la muntanya.
es veu que aquest any no sabien com omplir la setmana, perquè resulta que em van demanar si volia passar les fotos de les vacances al Ladakh.
no s'explica d'altra manera que em posin en un cicle on també hi haurà iñaki cabo, armand ballart, sergi fernandez, kilian jornet, alain robert i marc batard

video

RACÓ TRANQUIL. Berguedà

diumenge només tenia una estona al matí per trepar, per tant tocava anar a prop de berga. em van proposar el racó tranquil... feia temps que no hi anava, tocava tornar-hi.

l'escalada plaquera, patidora i amb grau ajustat fan que no sigui una zona molt de moda, però es mereix vàries visites (sobretot si vols encadenar!)

anem al racó tranquil (1), potser la part més difícil de tot el racó tranquil.


escalfem amb clàssic, 6a+ que, com el seu nom indica, sembla més un llarg d'una via clàssica que no una via d'esportiva. segueix la part més fàcil de la paret, buscant totes les debilitats.
després provo cquie, 6c. al primer pegue se'm resisteix, és extranya i s'acosta molt al 6b+ de l'esquerra. és potser el pitjor 6c del racó tranquil. al segon pegue ja surt. per cert, que l'ernest ha posat un parabolt al costat d'un químic que estava massa entrat i costava de mosquetonejar i després el mosquetó feia una palanca brutal... ara millor.
per acabar de rematar els dits, em fico a berga express, un altre 6c, més bo que l'anterior, amb una entrada dura i una arribada a reunió bastant dura també. el ripoll em canta un bon flaix i arribo plorant a la R...
a la dreta de cquie l'ernest ha equipat dos 6b.
què difícil és escalar al racó tranquil quan no hi estàs acostumat, encadenar-hi dos 6c seguits em deixa un regust a gran victòria... m'estaré fent gran?

PIC ALT DEL GRIU. Una elecció errònia

dissabte volíem anar a esquiar. ens decidim per andorra perquè sembla que, dels llocs pròxims, és on hi ha més neu. respecte la setmana passada el paisatge ha canviat molt, ha fos molta neu... anem cap a encamp i sense pensar-ho massa tirem cap al pic alt del griu (2.874m).


després de molt trampejar buscant passos entre les pedres i els arbres, sempre amb l'esperança de trobar algun pas esquiable cap a prop del cim, ens trobem sense camí possible amb esquís als peus... girem!
500m de desnivell, amb una baixada molt emprenyadora per la neu crosta i els arbres i blocs... anirem de compres a andorra que ens farà més profit.
el millor: el rocòdrom que hi ha a l'estació intermitja del funicamp... per veure'l

25.2.08

BAGASSES. Mescalina

divendres, toca paret. amb el joan sortim a les 8 de berga, horari de ministre. a les 11 comencem a caminar fins a peus de la mescalina, 430m, 6a, Ae (7b). les ressenyes de ressenya i del luichy.


per entrar a la via hem d'escalar el primer llarg de l'anglada-guillamon i després un llarg més de III fins a "peu de via".

L1: placa fina de 6a


L2+L3: com que la segona R no és gens còmoda vem emplamar els llargs. diuen 6b+, per mi 6a i Ae


L4: diagonal a l'esquerra de IV+

L5: fissura sota un sostre de 6a (camalot de l'1 per protegir fins al primer parabolt) i després sostret i fàcil fins a la R
L6+L7: flanqueig caminant i V de cantos gegants. vem empalmar amb el llarg de 7a pq el vem passar de 6a i Ae (si es té la intenció d'apurar millor no empalmar per evitar fregament)


L8: placa amb pas finet, 6a+. el soldevila li dóna V...

L9: pujar a un arbre sec i pas de bloc de 6a, després fàcil fins a la feixa

L10: entrada per uns blocs i flanqueig a l'esquerre per un desplom amb canto i arbre, IV+/V encara que no ho sembli



L11: desplom de 6b, amb les 3 primeres xapes dures i la resta molt canto

L12: entrada de 6a, desplom de bloc d'Ae (7b diuen, 6c+ el soldevila), després tram de canto fins a un altre pas de bloc, aquest en lliure 6b+, és pujar peus i sortir.





L13: placa de 6a+ (V soldevila)




L14: llarg d'arenisca, V+ amb blocs que fan una mica de por

L15: V+ finet i sortida al cim

la via està completament equipada amb parabolts, faran falta unes 15 cintes i un camalot de l'1 per L5 (opcional). els estreps no són necessaris, però s'ha d'escalar als trams més fàcils.

la via és molt bona, i es fa en un bon horari sense córrer massa (6h del cotxe al cim). el descens és l'habitual de bagasses, ben marcat. molt recomenable.

21.2.08

ROURE. Berguedà

diumenge tocava escalar prop de berga. tenia intenció d'anar a la gravera a fer recompte de reunions i espits que s'hauríen de canviar, però em vaig deixar convèncer (no va ser molt difícil) per buscar un nou sector del berguedà del qual havia sentit tocar campanes...

ja ho va dir l'ernest en un comentari aquí al bloc: "aviat en sentirem a parlar de la seva feina com a equipadors"... sabent que hi havia un sector nou i que els equipadors hi havíen fet força feina, tocava buscar-lo!!!

de moment no desvetllaré on és!!!

els equipadors segueixen amb la seva feina i encara no he parlat amb ells. només puc dir que és un bon sector, amb el peu de via ben net, placa puta (típica del berguedà, per altra banda) amb bones vies de "grau mig" (6b/7a) i si algú ha escalat bastant pel berguedà i veu les fotos potser reconeixerà el tipus de roca.


sembla mentida que no ho haguéssim vist abans, tant aprop...

el roure gran que hi ha dóns nom i personalitat al sector:



les vies que hi havia, d'esquerra a dreta: V brut (nova graduació inventada pel calmet), 6a, 7a, 6b+, 6c, 7a, 7a+ (?), 6c, 7a, 6b, 7a, projectes (possible 7c...). els graus són aproximats (poden ballar potser un o mig + avall), però vem coincidir molta gent a peu de via: león, ernest, ripoll, cunill... fins a 11. el ripoll i l'ernest són dos dels grans escaladors berguedans de tota la vida, i l'ernest un dels equipadors mítics,per tant la seva opinió és més que respectable!
quina feinada s'ha girat!!!!!

19.2.08

PESSONS O GARGANTILLAR. Andorra

dissabte toca treure els esquís. aparquem a l'estació de grau roig i remuntem pistes fins a situar-nos al gran circ lacustre de pessons. aquí la ruta es fa més planera, seguint sempre la banda de l'ombra. després del pic de ríbuls (i el seu esperó) remuntem una canal que es va estrenyent just a l'est del cim del pessons.
amb moltes voltes maria i alguna plaqueta petita de vent aconseguim arribar a un coll. d'aquí, seguint un llom més o menys nevat (castigat pel vent i el sol) cap a l'oest arribem en pocs minuts al cim.
seguim cap a l'oest en baixada, ja amb esquís a l'esquena per uan cresta sense cap dificultat i arribem al punt culminant de la pala que tanca el circ de pessons. baixo una part de la pala amb grampons (ja m'agradaria esquiar millor), juntament amb el matapà (que no m'ha enviat cap foto de l'excursió) i la montse ens avança amb esquís als peus.
uan vegada amb els esquís calçats, buscant la millor baixada per no haver de remar gaire (per la banda soleiada) tornem al cotxe.
4 horetes i 890m de desnivell. tot i això és una sortida més llarga del que el desnivell indica, hi ha bastants trams plans.
l'alegria de la jornada va ser trobar reserves de neu pols després de tants dies sense nevar, i veure que el montmalús estava fantàstic.

18.2.08

QUIÉ DE SINSAT. Peppermint

divendres, després de passar fred a àger, anem cap a buscar el sol de l'ariège. cap a sinsat, al quié de sinsat ( a l'enllaç hi trobareu accessos, ressenyes...). passant pel túnel del cadí (gratix pels berguedans) i pel del pimorent, en 1h i mitja aproximadament hi som des de berga. l'aproximació es fa en 50 minuts de forta pujada, però les vistes a les parets valen la pena.



ens decidim per la peppermint, 280m, 6a i V+ obligat. surt info al vèrtex nº 208.



arribem a peu de via (hi ha el nom) i tenim una cordada de francesos davant... cap problema, fa bo i ens esperem.



la via és molt bona, roca molt compacta, tipus sud del pedraforca, amb fissures i plaques de forats. està equipada amb parabolts, però estan lluny (8 en 40m de llarg) i no sempre al millor lloc per xapar, per tant és aconsellable portar 2 o 3 friends mitjans. hi ha passos d'adherència amb la xapa un o dos de metres sota els peus, i això et fa pensar...





nosaltres ens hi vem ficar sense voler mirar els graus de la ressenya, i quan vem acabar vem comentar V, V+, V+, IV+, 6a, V i IV+. la ressenya diu una altra cosa...


es baixa en ràpel , millor per la lisa (comparteixen la última R). en 5 ràpels llargs (60m gairebé) s'arriba a terra.

ÀGER. Fanal nocturn

dijous decidim amb el joan acostar-nos al montsec. cap a àger falta gent, hem de "tatxar" alguna via de les 100 millors del soldevila. davant del dubte entre amor de madre i fanal nocturn, el temps s'encarrega de decidir per nosaltres: 3ºC, airet i boira... anem per la més fàcil!!! fanal nocturn, 250m 6a+ (6a obligat), la ressenya dels ressenya.

des del cotxe l'accés és evident, pugem de dret i a peu de via hi tenim el nom... fàcil!


aquí s'acaba la part senzilla:

L1: 6a+. obliga bastant... amb el fred no em sento les mans i m'acabo penjant just on apreta més i s'acaben els espits.

L2: llarg trencadot de tràmit, IV+. el faig amb guants, encara no he recuperat les mans

L3: IV+. fàcil, bona roca i estètic. quan vaig de primer em trec els guants... sóc un cagat!

L4: 6a de fissura-placa difícil i obligat, seguit d'un desplom i fissura de V+ amb bon canto



L5: diedre obert i rarot de V+. el fred aquí a dalt és més extrem... neva una miqueta i hi ha boira.

L6: IV+. llarg de tràmit, també es pot fer amb guants.


L7: llarg molt bo de fissures de 6a. entrada de bloc, fina i a buscar un monodit! amb fred és dur. la reunió és d'un sol espit i s'ha de reforçar (camalot del 2 molt útil).

L8: flanqueig per una vira i a buscar un diedre de IV per sortir. curtet.



fa fred, sortim corrent seguint les fites per baixar.

en 3h i poc hem fet la via, amb aquest fred havíem de córrer. de material: semàfor d'aliens i camalots fins el 2. bagues. el grau, en general, és bastant obligat, però la via és molt bona, sobretot si fa sol!!!!!!

12.2.08

EL FORCAT. Nou sector al berguedà

Novament de la mà del Ricard Calmet ens arriba un nou sector a l'alt berguedà, jo encara no hi he estat, però aquí tinc les ressenyes:




sector completament d'hivern, sud total, molt sol i calor

RIUGRÉIXER. Ressenyes

El nou sector del Berguedà nord ja té ressenyes!!!






crec que al costat de ciao luciano està equipant una via nova.



només cal agafar la carretera de Bagà a Coll de Pal, aparcar al km 3,5 i posar-se a tibar com un beneit!!!

BERGUEDÀ. Grau fàcil?

després de sentir moltes vegades aquesta frase: el grau al berguedà és fàcil, d'intentar trobar raons al fet de què molta gent la repeteixi, de justificar que si (amb algunes vies) i que no (amb d'altres), he pensat que ha arribat el moment de crear una mica de polèmica SANA i demanar l'opinió de tants escaladors com pugui, tant berguedans com de fora, però que han escalat al berguedà.

si descomptem vilada, on el grau és diferent, els escaladors berguedans ens trobem que quan sortim a fer esportiva fora de la comarca (semblem hobbits...) el grau ens apreta bastant més que a casa... és casualitat? falta de costum? falta de físic? falta de grau a casa? tipus d'escalada diferent?
personalment he trobat que hi ha llocs on tot em sembla més difícil, però en general, les vies de menys grau (fins a 6c) les trobo semblants a tot arreu. com més fàcils, més s'assembla el grau a tot arreu. quan entro al setè grau és quan les coses em semblen més diferents (excepte al ripollès, on ja pateixo a partir de 6b+, coses de la falta de físic...).

també he de reconèixer que tenim un equipador que sembla que això no l'afecta... les vies del Calmet (riugréixer, la foradada...) són bastant difícils de decotar!!! serà que està molt valent?



QUÈ EN PENSEU? EL GRAU DE LES VIES AL BERGUEDÀ ESTÀ FÀCIL, DIFÍCIL O ESTÀ BEN POSAT? si ho argumentem amb exemples o comparacions serà més entenedor.

moltes gràcies a tots!!!

6.2.08

OS DE BALAGUER

i diumenge, com que al pirineu el temps no estava massa clar, amb les cordes i les cintes anem a Os de Balaguer. després de fer un cafè al bar de cal ros i d'actualitzar les ressenyes del desnivel nº 209, anem cap el sector sud a buscar el solet.




escalfem a la part de més amunt:

jo volia escalfar en un 6a, però m'equivoco i escalo tot un plaer, 6a+. molt maca.

el matapà escala l'esperó de ponent, V i els primers passos V+, que es veuen bones les dues.
ja pujant m'havia fixat en una fissura-bavaresa molt estètica, dragolins crack, 6a+, tot i que a simple vista impressiona una mica més. la trobo facileta i molt maca i clàssica (a mont-rebei seria V+ sense parabolts...).





com que escalo les vies mirant abans l'estètica que el grau, em fico a kin tostao, 6a, per equivocació. molt bona, roca fantàstica. el matapà ja té feina...



després, al seu costat, kin matao, 6b, no tant maca, amb una entrada fineta, però surt bé.

segueixo cap a la dreta, l'equivocació del teixó, 6c molt maco i tècnic, amb placa a dalt. també surt a vista.



i abans de marxar, ja per acabar de fondre una mica els avantbraços, em fico a sostre vilars, 7a. és una cova amb bon canto i sortida de bloc a la placa. després tot finot fins a la reunió. com que surto bé del sostre, aguanto fins a la R i caic inmediatament després de xapar-la... 7a a vista posant cintes!!! toca pagar la cervesa!!!


TUC DE PARROS. Neu pols!

després d'haver dormit fantàsticament al parking de Beret la nit de divendres, dissabte de bon matí sortim cap al tuc de parros (2.727m). a la nit ha nevat una miqueta i estem a -6ºC, quatre dits de neu pols, això promet... si s'acaba obrint el dia, que de moment està ennuvolat.
sortim paral·lels a la pista de fons i flanquejant pel bosc entrem a la vall de parros. en 45 minuts només hem pujat 100m de desnivell, finalment anem de cara amunt.
seguim tota la vall, tenim un nombrós grup de francesos davant que ens deixen una fantàstica traça.



després d'un flanqueig una mica exposat pel gel de sota la neu (sort de les ganivetes) arribem a l'estany de parros, remuntem la última pala fins un collet, on deixem els esquís.







des d'aquí, ja amb grampons, arribem a l'aresta i en un momentet som al cim. la vista sobre el mauberme és fantàstica. el dia es va obrint i es presenta una bona baixada.









després de 600m de descens amb una neu fantàstica, tornem a posar pells i remuntem el cim que ens separa del cotxe, 250m de desnivell i ja la baixada és constant fins al cotxe.


sense córrer massa i amb el matapà ben constipat, en 5 horetes, hem pujat i baixat els 1.200m de desnivell d'una excursió molt maca i recomenable. el cim és el de la part central al final de la foto: