29.4.09

RACÓ TRANQUIL. Retorn a les plaques berguedanes

després d'una baixada de rendiment i motivació escalant, ens decidim a trepar una estona una tarda. buscar un sector al berguedà on tingui feina encara que no estigui en un bon moment de forma... al racó tranquil!!!

aquests dies hem estat escalant bastant en la què serà la novetat del berguedà, però això és una altra història...

com que és un sector molt alt i a la tarda no hi toca el sol, a peu de via fa fresca, però la temperatura per escalar és molt bona.

escalfem a la sinuosa clàssic, 6a+ que ja ensenya de què va "el tema". s'ha de desmuntar en top-rope.

segueixo per una clàssica del sector que encara no havia provat mai, diedre isards, 6b bastant apretadot que surt a vista... és un diedre amb molt poc canto on la tècnica de peus és fonamental.

per apretar una mica em fico a spit màgic, 7a. entrada desplomada de canto, fissura tècnica i, quan semblava que ja era 7a... pas de bloc duríssim!!! li foto dos intents, i al segon caic al pas de bloc, tornaré! que la via és preciosa!!

fa fred i es fa fosc, cap a casa...

26.4.09

MONTGRONY. Prestill amb ressaca

vaig una mica endarrerit de posts... diumenge passat, després d'un sopar aniversari on estava massa a gust i d'haver quedat amb el matapà a 2/4 de 10 (tot dormint 4 horetes i despertant-me amb ressaca) tirem cap a montgrony.

una vegada allà el panorama és desolador, aigua per tot arreu, tot regalima!!! ens decidim a provar sort a vies que es mullen menys, amb menys degotalls, cap a font del prestill.

la placa de vies fàcils és gairebé seca, escalfo a la tribu, 6b, la via més maca de la placa.

després, per no repetir cap via opto per posar cintes a amb el cul apretat, 7a. inici fàcil, seguit de xorrera molla-molla. després d'un xapatge pinçant la xorrera que degota... arriba el sostre de bloc. dos intents i veig que la ressaca és mala companya dels passos de bloc, desmonto que és menys exigent.

baixem a les vies antigues del prestill, em fico a batusi, 6c+. tot i que no és tant bona com la seva veïna alpens-sora 6b+, la trobo molt maca, tant que anant a vista m'embolico en un pas i enlloc de lluitar decideixo penjar-me. al segon intent surt bastant fàcil.

per acabar de rematar el dia, torno a encadenar el primer llarg de pack anticrisi, 6c boníssim que aprofita un projecte inacabat. és una perla de via.

aquí la son i la falta de forces ja ens fan retirar, amb al sensació que hem fet molt per l'estat en què ens trobàvem...

20.4.09

MONTSANT. Sant Joan

suposem que és setmana santa... que els plans de marxar tota la setmana s'han trastocat completament... que a catalunya només fa bo un dia de cada tres... que tinc uns gats per fer-los la sola... doncs anem a cornudella i ja veurem!!!

arribem el dimecres, després de les pluges dels últims dos dies (més de 100 l/m2) està tot moll, cornudella està plena d'escaladors mirant si la roca s'asseca... anem a la morera i com que no podem escalar ens dediquem a caminar pel grau de carrasclet, grau de barrots... tot moll i aigua baixant per totes les parets i graons. una excursió molt maca!

dijous fa sol, tot més o menys sec i tenim ganes de forats... anem a un sector que ens han recomenat i que té molt bona pinta: els cingles de St. Joan


com que som de pagès, ens emboliquem amb l'aproximació... hi havia dues possibilitats, la llarga i planera (1 horeta) o la curta i més dura (30 minutets). total, que ens decidim per la curta... "mentira!!!" ens equivoquem i acabem al camí que puja a la roca les hores, carregats amb 19 cintes cadascú, una corda per cap... i una hora i mitja de "pateo" (això de l'alpinisme és molt dur!!!).

una vegada situats al sector veiem que la tranquilitat ens acompanyarà tot el dia, en total serem 6 (nosaltres dos + 4 persones més) per un total de 59 vies.

comencem escalfant a la sap llarga, 6a+. molt maca i bona, gens difícil.

seguim amb la seva veïna ni fa, ni fum, 6b. aquesta és més plaquera i difícil, no em va agradar tant.

segueixo amb un viote de 36m, sortpresa, 6c. forats i més forats, si vas escalant bé i tranquil no és difícil, preciosa. fins aquí tot a vista, toca enmarronar-se una mica...

em fico a sa i estalvi, 7a+. una via que trenca amb la tònica de mur de forats per passar a ser un desplom amb més o menys canto. al primer intent en surto bastant bé, però molt cansat, el segon "pegue" serà en top-rope i amb feines per arribar per falta de pila... la via és molt bona, però té més dels 25m que posa la guia, són 30 ben bé. la deixarem pendent per una altra visita...

el matapà també es baralla amb hagi pau (foto), 6a+ i la seva veïna sense nom també de 6a+. les dues es veuen molt bones i verticals.


després d'un bon sopar amb bona companyia (kletterer & company), una bona dormida... i l'endemà: pluja!!!! s'ha acabat el viatge, tornem cap a casa, que també hi plou...

15.4.09

MONTGRONY. El galliner

tot just començar la setmana santa, abans de les pluges, vem anar amb el calmet a montgrony. allà vem començar a escalar al parking, en un "7a" bastant bo per escalfar (així me'l va vendre...).
l'edat ja em fa ser prudent i "escalfo" en top-rope... resultat: una bona inflada i el suposat 7a resulta ser patir pel pati, 7a+. dos reposos i gairebé he acabat el dia!!

després em convenç per provar una línia nova del pere morales, boníssima, el galliner, 7a, situada just a l'esquerra del parking, en un esperó molt vistós.







més a l'esquerra hi ha una via nova del calmet, i pròximament n'hi apareixeran més, però això ja són figues d'un altre paner i ja ho explicarà ell que acabi amb la feina de publicar el viatge al wadi rum.

després d'aquí baixem al prestill, on trobem tota la trepa de fanàtics provant les vies noves. torno a provar en top-rope el monstre del llac nes, 7b. avui ja no faig el ridícul i me'n surto més o menys dignament. seguirem entrenant...

el dia passa de pressa i nosaltres anem a poc a poc, cap a casa falta gent!!!!