després de montserrat tenia ganes de tocar bon calcari, i a l'ombra!!!
amb el calmet ens decidim per la cara nord-oest de roca narieda, a la banda del tako, 185m 6c ? o 6a+/A0.
poca aproximació i molts xafogor, comencem:
L1: V+ de bona placa, una mica trencadot arribant a la R
L2: diedret de V i trencat i herbós abans de la R
L3: llarg dels bons, bavaresa-fissura tècnica i molt maca, 6a+ amb bastants pitons
L4: sortida rara de la R i després rostoll fins a la feixa
L5: 3 passos d'A0 llargs (el tercer pitó està amagat i amunt) i després bavaresa tècnica
L6: diedre tècnic de 6b que es passa bé fent algun A0 i flanqueig a esquerres que, per no trencar el ritme, segueixo d'A0 fins a la sortida en bavaresa. llarg molt bo i amb molts pitons.L7: fissura de 6a oberta i mig empotrament montrebeià, però amb espits.
per baixar es rapela per la mateixa via o per l'esquerra, per la via del nifo.
un joc d'aliens i friends per completar l'equipament va bé. el camalot del 4 no crec que sigui necessari.
una bona vieta de fissures
4 comentaris:
Felicitats per l'escalada
Bona via. Jo recordo haver posat un friend gran a l'últim llarg. Suposo que si vas bé de grau no fa falta. Tot i així aquella tirada em recorda a la primera tirada de la Santacana a la Mòmia, un 6a d'aquells que fan suar i no saps ben bé com agafar-lo...
molt guapa via!
un camalot del 4 per mi no cal, però un friend del 4 no va gens malament, jo també el vaig gastar al darrer llarg, desequipat en el darrer tram
salut!
l'últim llarg et fa suar, esgarrapar-te els braços i empotrar-te com pots... treballós treballós. a la última part que no té espits hi entren bé el camalot del 2 i 3 a dins de la fissura.
una bona via, sobretot els llargs imparells
Publica un comentari a l'entrada