29.9.10

CASANOVA. Fotent-me tralla

aquest cap de setmana he tornat a trepar per terres berguedanes. portava uns dies rodant per sadernes, tot lluitant per encadenar algun 7a i 7a+, escalant molt per anar fent metres després de l'aturada estival i d'un mes fent tàpia i sense fer esportiva.
després de valorar diferents opcions ens vem decidir per la casanova, per ser un sector amb vies de tots els graus. el problema de la casanova és que tinc fet pràcticament tot el que està al meu abast. vaig pensar que podria anar provant el trallon, 7c, però en arribar-hi, el gran degotall era moll... comencem bé...

per escalfar faig la clàssica ull de poll, 6b. s'escalfa bé i és de canto gran, una via 5 estrelles.

segueixo escalfant a mursiélago fuerte, 6c+ (?). és més tècnica que difícil i no crec que es mereixi el 6c+, ja que en el mateix sector hi ha algun 6c que és més difícil.


una vegada descartat el trallon, faig un canvi improvisat de plans, intentaré muntar la tralla, 7c+, la veïna més curta i intensa. el primer intent em deixa ben baldat, amb els dits fets pols i pensant que és duríssima. al segon i tercer intent només em queda resoldre un xapatge, que no sé com el faré. marxo ben baldat cap a casa!


diumenge tenim el matí per escalar, i com que som una bona colla de nivells diversos, tornem a la casanova. escalfo a l'ull de poll i em decideixo a posar cintes a la tralla, tot penjant-me per no "rostir-me".
un segon intent caient al xapatge que no sé com fer, però que llavors trobo un peu que m'equilibra. ni acabo la via, avall i ho provaré "a muerte".
després d'un bon repòs, intent seriós. pujo bé, molt bé, passo la seqüència dura sense ni inflar-me, surto a buscar la última xapa i em refio, m'oblido un fissureta on empotrar els dits, faig una porta i caic!!!! ja la tenia i he caigut on ja no s'ha de caure... ja és la segona vegada que em passa (en diferents vies) en els últims dies!!! baixo a terra, intento descansar de pressa, tinc poc més d'un quart d'hora per recuperar-me, que tinc dinar d'aniversari de ma mare. evidentment no recupero prou i caic al pas dur de massa cansat... quin fanatisme!!! tenia la via al sac i ara hauré de tornar un altre dia... crec que el 7c+ li vé una mica gran a la via, a mi em costa igual o més el trallon, i és 7c...
TORNARÉ!!!

7.9.10

PARET DE LES GRALLES. Terra lliure


tot tornant de terres franceses, ens decidim a tatxar-ne una altra de les 100 millors, ja fa temps que la tenim mirada i mai ens havíem decidit. primer problema, tant el meu llibre com el del joan són a casa... això s'arregla amb una trucada a casa, escriure la literatura mentre et dicten per telèfon i amb una foto de la ressenya enviada per sms.
terra lliure, 190m, 6b (6a obl.)


a part de la pista llarguíssima i ben condicionada, tenim que la pista ja no mor en uns camps, però amb una mica de vista ja veiem la vall de què parla al llibre per on hem de caminar. primer contratemps, quan arribem als ràpels m'adono que durant l'aproximació m'ha caigut la corda de la motxilla (posada de qualsevol manera). tornada enrere, etc... al final trobem el ràpel i baixem a la feixa.
allà comença la SORPRESA. el camí ha desaparegut, se l'ha menjat la vegetació i els 25min fins a peu de via es converteixen en una lluita contra branques i punxes. a la part final el camí es pot seguir més bé i això t'alleugereix la moral. la via està passat l'esperò que es veu al final de la foto:


arribats a aquí, no sabem que la foto de la ressenya no inclou la part inferior del primer llarg, comença el joan:

L1: pensàvem que era IV+ i el joan deia que havia vist V+ més fàcils que aquest IV... és que era V+!!!

L2: fissures on entra el material a caldo, però amb roca a estudiar. un llarg molt bo, el 6a està protegit amb un pont de roca amb la baga vella.

L3: xemeneia-diedre molt bona, d'escalar, V+.


L4: el llarg difícil. primera part una mica indefinida i quan veus que has de flanquejar a la dreta per posar-te sota el diedre, a la nostra esquerra trobarem un pitó rovellat. fent-ho així es passa per on està pintat a la ressenya original (sense la variant en verd) i és finet i obligadet. el diedre de després és d'antologia, quins cantos!!

L5: diedres i xemeneia amb roca boníssima, molt espectacular.




la via està poc equipada (un espit per reunió, a reforçar amb ponts de roca o arbres) i 5 pitons als llargs, per tant portar aliens, camalots fins el 4 (portàvem repetit l'1 i el 2, però només vem posar el 2), tascons i bagues pels ponts de roca. 

la via es fa relativament de pressa, en unes 3 horetes i poc, en un ambient tranquil, a l'ombra i amb un gran caràcter montrebeià .

des de dalt ja només ens queda anar tornant en tendència a la dreta (amb la paret a l'esquena) tot esquivant els garrics que ens punxaran les cames (20 minutets).

en resum, una via que es mereix estar a la llista de les 100 millors de catalunya.

5.9.10

FALAISE DE LA MATURE. Asterix et le peril

l'endemà de l'spigolo a l'aiguille petite d'ansabere, ens llevem amb la intenció de fer la bellefon a la grande aiguille d'ansabere, caminem fins a sota l'aiguille petite, on el temps ens fa desistir dels plans del dia. passen gotes, està ennuvolat i fa vent. el fet de pensar en ficar-nos en una canal on si plou poden caure pedres ens fa ser prudents. baixem al cotxe i, evidentment, el dia s'obre i surt el sol... agafem la furgo i anem a buscar una alternativa. ens parem a la oficina de turisme d'etsaut i ens diuen que a la mature s'escala. a l'aparcament una cordada de bascos ens deixa fotografiar alguna ressenya de la noche del loro, entre elles aquesta (la clàssica):
asterix et le peril, 185m 6a+ (V+ obl.)



ens decidim per aquesta via, esperant que el sol que ha sortit no ens escalfi massa. tot i que des de peu devia es veu bastanta vegetació, la roca és boníssima i es passa per trams nets d'herba per plaques equipades i fissures a protegir.


comença el joan:

L1: fissura molt bona de V+, la calor molesta bastant...

L2: el més difícil és l'entrada a la R, llarg molt bo.


L3: desplomet fàcil amb molt canto i pas de 6a+(?) d'adherència. amb la calor sembla impossible! es passa en A0.

L4: pas de bloc molt incòmode de 6a+ (?), després fàcil i sense interès fins la R.

L5: ens decidim per la variant obelix, pq 6b obligat i desplom de 7a+... amb la calor que fa... el llarg, encara que al principi no ho sembli, és molt bo i molt ben trobat.


aquí decidim no fer l'últim llarguet per no haver de rapelar d'un boix cutre. ja en tenim prou d'aguantar el sol de justícia que ens cau a l'esquena. es rapela per la mateixa via.

material: cintes i un joc d'aliens i camalots fins el 3. si es va bé de grau se'n posen pocs, perquè els passos més durs sempre tenen alguna cosa.

un bon descobriment, per quan fa mal temps més amunt.

2.9.10

AIGUILLE PETITE D'ANSABERE. Spigolo Sud


ja ens tocava fer la "possiblement" última escapada al pirineu de l'estiu, i res millor que tenir un bon objectiu en cartera, l'spigolo sud de l'agulla petita d'ansabere, 350m 7b (6a+, A2 obl).



la ressenya de l'albert, que és la què portàvem nosaltres:

el dia pinta radiant, i ja durant l'aproximació les vistes de les agulles són espectaculars.




sortim del final de la pista de pont lamary, on hem dormit amb la furgo, passant per les cabanes d'ansabere i d'allà a peu de via és evident (1,5 a 2h).


tot pujant per la tartera que ens deixa a peu de via arriba el primer contratemps, sense sentir ni soroll ni res de cop noto un dolor al cap, m'han tirat una pedra al cap! encara faltaven 15m per arribar a peu de via i ja m'han fet sang al cap!!! el casc, encara a la motxilla...
una cordada de bascos estan començant una via que es creua amb la nostra. com que el sòcol està molt trencat, la pluja de pedres és considerable i, com que li toca començar al joan, el que espera no rebre'n més sóc jo.

L1: comença a l'esquerra d'un gendarme, dos espits en 60m, IV trencadot. hi ha una reunió de burins i 4m per sobre una d'espits. amb les presses per sortir de la pluja de pedres, em deixo l'estrep a peu de via...

L2: volia anar fins al peu del diedre, però el fet d'atrapar els bascos fa que munti reunió en dos espits que hi ha a l'esquerra, just abans del tram més vertical, III, 25m.

L3: un espit i un pitó protegeixen un tram de IV. aquí els bascos diuen que fa massa sol i massa calor i que rapelen.

L4: aquí ja veus que la paret se't tira a sobre, desplomant per sobre del teu cap. diedre difícil, amb una cara llisa. només té un parabolt a l'inici. com que és 6c, el passo en artifo, posant tascons petits i l'alien blau, d'allà arribes a un pitó i després una sortida de canto gran.

L5: llarg vertical amb molt canto, seguint una fissura. el pas més dur està entrant al diedre. diuen 6b+, dur.




L6: curt llarg d'artificial equipat amb parabolts per passar darrere l'esperó. en lliure diuen 7a, però la roca no es veu molt agradable. 20m escassos, amb reunió no molt incòmoda.

L7: Ae amb algun pas molt llarg, tant que s'ha de sortir en lliure. aquí trobo a faltar l'estrep. en lliure diuen 7b, sinó Ae i 6a.



L8: el flanqueig de la muerte! sortida molt fina de la R per anar flanquejant per una placa amb poc canto i molt ambient. una corda ronyosa que penja d'un parabolt pot facilitar la feina. es pot posar un camalot del 2 per protegir el possible pèndol del segon. 6a+ o 6a i A0. reunió amb ambient.




L9: llarg brutal! placa molt vertical, amb canto i les xapes lluny, sense possibilitat de posar res més. 6b+ (6a+ obl. segur). el millor llarg de la via.



L10: sortida d'Ae llarga de la R i després 6a a protegir (hi ha algun burí xafat). just sobre la R hi ha la instal·lació de ràpel. aquí el vent semblava que em volgués arrencar de la paret.

L11: fàcil al cim, però molt trencat, III.

el descens: baixem a buscar el ràpel (no hi ha instal·lació al cim, s'ha d'anar alerta que és un tobogan de més de 300m fins a terra), un ràpel de 45m ens deixa en una feixa. destrepem fins el collet i allà seguim una vira amb compte (fita) fins a un corredor descompost que ens porta a terreny segur. allà seguim el camí que baixa del petrechema cap al cotxe.
tot baixant passem a veure si hi ha l'estrep a peu de via (encara no estic segur de si me l'he deixat a peu de via o al cotxe) i no hi és. arribant al cotxe trobem els bascos que m'han baixat l'estrep.

de material: 15 cintes, joc de tascons (petits molt útils al diedre de 6c), aliens i camalots fins el 2 (portàvem el 3 però no el vem posar).

vem estar unes 5h a fer la via, i tot arribant a la furgo encara ens vem poder banyar a les congelades aigües de la riera.

una via realment espectacular, molt i molt vertical i aèria, amb molt ambient i que ens farà escalar. vertiqualitat!