26.12.08

PERLES. Tos de gos

... i arribem amb el cotxe des de coll de nargó i enfilem cap a la roca de perles. jo ja vinc una mica cuit, però un pacte és un pacte!

ens fiquem a tos de gos, 100m 6c (6a obl.)



em toca el primer llarg:
L1: ja entro malament, però lluito fins més amunt de mig llarg, on m'equivoco i m'he de penjar. una vegada m'he rendit ja és més fàcil anar de cinta a cinta. el millor llarg de la via, continuïtat i 6c "peleón".


L2: aquest és un 6c estrastosfèric. molt fi, no en perdona ni una. pocs peus, cap mà... com més amunt més es deixa escalar

L3: el més fàcil amb diferència, una xapa més dura i la resta es fa bé. 6b+?

sortim per dalt que a mi em fan mal les mans però amb la feina ben feta!!!

amb 14 cintes en tenim prou.

COLL DE NARGÓ. Paret del Grau, No t'ho perdis

després de la visita a perles, amb el cunill volíem seguir "tatxant" de les 100 millors. a mi em faltava una de les vies de coll de nargó i a ell una de les de perles... doncs aprofitem el viatge i ens hi acompanyem mútuament.

comencem per no t'ho perdis, 100m 6c+ (6a obl.)


 la via és molt estètica, seguint la diagonal a l'esquerra per una placa preciosa:

començo jo:

L1: 6a+, molt maco, molt vertical i amb un passet tonto.


L2: molt fi i arrampat, enganya una mica. hi ha un pas on em quedo atrapat sense poder moure peus, faig un A0 i segueixo, és el llarg de 6c+, però no és el més difícil.


L3: és el llarg estrella, la diagonal a l'esquerra de 6c per una placa preciosa. suant suant però l'encadeno


L4: llarg curtet de V, amb molt canto.

baixem en tres ràpels per una instal·lació just a la dreta de la sortida de la via (anem amb corda friki de 60m).

amb 14 cintes farem.

una via molt recomenable, sobretot si tens més pell als dits de la que em quedava a mi després de la visita a perles el dia abans...

tornem al cotxe i marxem cap a perles......

23.12.08

PERLES. Roc de'n Betriu

després de malanyeu, ahir dilluns ens decidim a anar a perles a fer esportiva. ens decidim pel roc de'n betriu.


començo escalfant a bloc suspès, un 6a molt maco

segueixo amb rustoll, 6b no molt difícil (estarà el grau una mica "regalt" com diuen?)



em decideixo amb or blanc, 7a que surt a vista (decididament està un pèl "regalat")

vaig a veure com se'm dóna el desplom, em fico a la noia de les ulleres llampants, 7a que surt en dos intents (aquí no regalen res, un bon 7a, sobretot si ets baixet i t'has d'estirar molt a arribar a l'invertit, com és el meu cas)


per acabar, ja amb mal de dits provo sense gaire convenciment veles al vent, 7a que també surt a vista...

tot i que és un tipus d'escalada (tècnica, de regletes petites i vives i molt de peus) que se'm dóna bé, crec que el grau de les plaques està una mica facilet, però de tant en tant va bé que et pugin la moral...

un bon sector per escalar al sol d'hivern sense samarreta!!

MALANYEU. Escalada de paciència

dissabte vem treure el cap a malanyeu, buscàvem sol després del fred de dijous i ens vem trobar un cel enteranyinat però poc fred.


l'escalfament habitual el faig amb pixapins i pasión maldita (6b i 6c). després em fico a una via que està molt a la dreta, C.F.I. 6c+. és una via llarguíssima (38m o més) on tenir paciència, posar bé peus i anar reposant ens salvaran de més d'una situació compromesa. molt ben equipada, necessitarem unes 18 cintes. amb corda de 70m s'arriba a terra treient totes les cintes i comptant amb el xiclet, justet, justet...

està una mica bruta de pols en algun forat, però és molt recomenable. surt a vista, així no he de tornar a patir durant tanta estona i em guanyo el dinar, que ja és tard!!!

GRA DE FAJOL GRAN. Intent al Phoenix

dijous passat vem tenir una mala idea... semblava que l'anticiló s'instal·lava, però va entrar tard i nosaltres vem anar a ulldeter...

pujant vem veure que l'estació de vallter 2000 estava tancada per vent, neu a la carretera... res de bo, nosaltres amunt.

aproximació amb neu fondíssima, sort que la cordada del davant ens va obrir traça fins a meitat de camí, quan els vem atrapar ens va tocar a nosaltres. anàvem a fer la conrado-altamira, però com que ells també hi anaven, vem optar per fer la phoenix

160m de mixte a 55º i V+, semblava bona opció, és més curt i feia massa vent i fred com per estar-hi gaire estona.



el joan fa el primer llarg, no està per tirar coets, el gel s'havia trencat molt pel pas de la gent i hi ha un tram mixte bastant dur. arribem a la R amb la cara plena de gel, les ulleres congelades per dins i per fora, i el vent va a més... tot i que hem passat la part que es veia més difícil rapelem i ja tornarem un altre dia, fa massa fred per estar parat en una R!

quan som a baix veiem que les altres dues cordades (conrado-altamira i estreta del petit) també baixen.
aquí es veu la conrado-altamira:

i la phoenix:

15.12.08

POLLEGÓ OEST DE LA VINYA NOVA. Enxaneta

dijous passat, enmig de la (de moment) última entrada d'aire fred ens decidim per montserrat sud. anem al pollegó oest de la vinya nova, a una nova via: enxaneta, 300m 6c (6a obl.).




anàvem tota una colla: el llop, l'aitor, kiku, riki, cunill i jo... tres cordades de dos. anem-hi tard que el sol entra tard! doncs si! entra més tard que nosaltres!!!

feia tant fred que el kiku ens abandona abans de començar el primer llarg, cordada de dos + cordada de  tres.

em toca el primer llarg... a l'ombra!!! la via va per la dreta de l'aresta ribes, acostant-s'hi massa en algun punt i reunió, però buscant els millors panys de la millor roca:

L1: diuen 6b+, no ho sé, feia tan fred que ni em notava les mans ni la meitat dels peus. prou feina vaig tenir per arribar a la R sense perdre cap dit. per les condicions em va semblar el més difícil de la via.

L2: li toca al joan, V. jo tinc tant fred que el faig amb guants. es veu la cordada llop-aitor més amunt


L3: llarguïssim de 60m de 6a. com que hi ha molt bona roca no et preocupes d'alguna excursioneta. el tram de 6a és curtet en relació a tot el llarg.


L4: el llarg de 6c. a mi no em va semblar tant difícil, és un tram curt de poc canto, però el poc que hi ha és molt abrasiu. un bon llarg.


L5 + L6: aquí el joan va empalmar, però és millor empalmar L4 i L5. sinó sortint de la repisa, amb el fregament el 6a és "poc còmode".

L7: segueix adreçant l'aresta pels millors panys. 6a

L8: altre llarg de 6a, sortim per dalt bastant freds!!!

a la baixada, el terra està tot glaçat, ha fet fred tot el dia... material: 12 cintes. a la ressenya posa que algun alien opcional... quan és difícil no el pots posar, i quan és fàcil ni t'ho planteges, vas tirant...

la roca és boníssima en tots els llargs menys el primer, on tampoc és tant dolenta.

10.12.08

BAGASSES. Supertramp + Orbital Molecular

diumenge ens decidim a fer una clàssica de bagasses, supertramp, 200m V, entrant per la orbital molecular V+ (em sembla que es diu així...).


l'orbital molecular és una variant d'un llarg i mig que entra per l'esquerra. només està assegurada amb quatre burils (tres al primer llarg i un al tram del segon) i dos burils més a la reunió. evidentment està molt menys sobada que la supertramp!!!

L1 (orbital): fàcil fins al primer buril, a 15m, passet i tràmit fins als següents burils, que és on és més fi, V+. no està gens sobat

L2 (orbital + supertramp): sortida a buscar un buril i diagonal a la dreta cap a la supertramp, IV+

L3: diedret molt maco, V, assegurat amb dos o tres bolts



L4: diedret en diagonal a la dreta, assegurat amb un o cap bolt, V.

L5: seguim en diedre, per pujar a l'agulla, IV+

L6: diagonal a la dreta amb dos bolts i diedre de sortida amb un o dos bolts més, V.

la via la vem fer en 2h i quart, i només discrepo de la ressenya en què els friends són necessaris pel diedre de sortida, a no ser que considerem el diedre de sortida com els últims quatre llargs...

amb 4 0 5 friends (semàfor d'aliens i 2 camalots) en tenim suficient. a més grau, menys catxarros necessitarem...

una bona vieta!


9.12.08

PARET DE LA FORMIGUERA. Martinetti + Garrets-Eusebi

després de la pallissa d'ahir, no podia tornar a destrossar la montse... tocava el què es coneix popularment com a love-climbing.

anem amb la calma cap a la paret de la formiguera, primer objectiu: martinetti, 100m V+



com que a la via hi ha una parella, ens ho agafem amb calma (es pot fer en dos llargs):

L1: IV, no té més.

L2: com que els de davant van fent, fem el curt llarg 2, el tira la montse, V-.


L3 + L4: els de davant ja estan acabant, amb cintes llargues empalmo els dos llargs, quedant un llarg de 55m molt maco i mantingut en el V+.

descens en ràpel compartit amb els dos del davant (moltes gràcies!), amb un de 50m i un de 20 s'arriba bé a terra.

material: 12 o 13 cintes si es vol empalmar.

com que hem arribat a terra, ens decidim per la via del costat. llavors no sabíem ni nom ni dificultat, ara ja ho sé: Garrets- eusebi, 90m 6a


L1: V, maco

L2: llarg i més difícil que la seva veïna, té un tram de roca "a negociar" i alguna xapa una mica fora de lloc (segons la meva opinió). tot i això és maco i continu, 6a



L3: molt maco, V+ de canto. 


aquesta vegada hem pujat els trastos i baixem tot caminant pel caminet. amb les mateixes cintes que a l'altre llarg anem bé.




PARET DE L'ÓS. Viatge astral

comencem un pont més llarg de l'habitual (a l'institut fem festa divendres també!), i ens n'anem amb la montse a buscar roca calenta.

menú del primer dia: un viatge astral, 160m 6b+ Ae (6a obl.)





L1 + L2: la via comença amb un passet "curiós" de V+, seguit d'una placa molt maca. empalmo amb el segon llarg allargant cintes pel fregament. V+

L3: comença el tomàquet, V+ fins al sostre d'Ae i sortida per una placa tombada de 6b fineta fineta. després de sortir dels pedals em costa molt escalar en lliure... farem algun A0!

L4: desplom i fissura bavaresa de 6b, molt atlètic (aquest si que l'encadeno). útil algun alien pel final del llarg. aquí a la montse l'abandonen les forces



L5: sortida de reunió de 6b+ bastant tècnic (es passa en A0) i després la fissura gaudí, impressionant i molt més fàcil del què sembla.

L6: fissura de tràmit de IV+ a protegir.


en resum, una bona via si es té el grau i soltura amb els pedals. amb 12 cintes i 4 o 5 friends (semàfor d'aliens, taronja i camalot #1) farem. un o dos pedals per persona (en funció de la soltura amb els estris). roca molt bona i llargs superiors molt espectaculars.

1.12.08

Vent al puigpedrós

diumenge, amb la notícia de la nevada ens decidim a treure els esquís. on anem? travessem el túnel i ja veurem.

com que hem decidit anar a esquiar passades la mitjanit, alguna cosa ens havíem de deixar... no portem mapa d'enlloc!

en decidim per un lloc facilet, anem al puigpedrós (2.915m).

la mica de neu que ha caigut ens obliga a deixar el cotxe al poble de meranges (1.600m), el que havia de ser una matinal ràpida es converteix en tot el dia amb els esquís.

sortim per la carretera, buscant els camins drecera. el més pesat i llarg és arribar al refu.

ja es veu el vent que bufa de valent a la part alta.

la neu pols que ha caigut se l'ha emportat el vent, tot és neu dura duríssima.



arribar al cim és una agonia de vent i fred, el camí s'ha fet llarg... en total 1460m de desnivell, no està malament per ser el segon dia d'esquí de la temporada.

video

la baixada és una baixada de supervivència, per sobre el gel buscant algun raconet amb neu pols. sobre del refu ens carreguem els esquís a l'esquena i avall... un dia llarg!

CORONES. El remei contra el fred

dijous passat... fred per anar a la paret... esportiva? corones és el recurs dels dies freds amb un mínim de sol!!!

com que arribem a 0ºC i el sol encara esta mig amagat darrere els núvols prims intentem escalfar:

comencem buscant cantos grans... mixtura V+

comença a sortir el sol... espina dorsal 6a+

com que es comença a estar a bona temperatura, em fico a sopars de duro, un 6b+ bo per seguir l'escalfament.

mentres tenim els màkines provant setens alts o algun vuitè, amb el kiku ens centrem a tocomocho, 7a. a vista caic al sortir del "pas dur", em caldrà un segon intent per encadenar...
és una via menys mantinguda que la seva veïna leit motiv, 7a, però amb una secció més "difícil". per mi va ser un tocomocho, perquè em vaig liar un mica i vaig "tocar mocho" les preses bones i dolentes...

al final ens acabem de morir a salut i feina, un 6c+/7a molt bo, on s'ha d'escalar entre la segona i tercera xapa i sense forces se'm va fer dur...

marxem cap a casa ben cuits, una jornada ben aprofitada, i sense passar fred tot i els 4ºC de l'hora de marxar!!!

25.11.08

CLOT DE L'ESPASA

dissabte ens decidim pel clot. ja hi vem anar la setmana passada i hi vem deixar feina pendent.

escalfo fent la clàssica i perfecta per escalfar: de la meri, 6a.

segueixo l'escalfament amb striptease, 6a+ que ja em deixa bastant a gust...

com sempre, hi ha un objectiu que m'ha motivat a venir, avui ulls de neptú, 7a. la setmana passada vaig caure anant a vista entrant a la R... s'havia d'arreglar! per sort, en un intent més em va sortir. és que és molt pilosa i em deixa bastant cansadot (millor no haver-la de repetir).

un vegada sense objectius, em decideixo a provar el bicari, un 7a que em va semblar molt dur i que m'hi farà tornar...

cap a casa, que demà toca corones i no s'hi pot anar sense forces!!!

CORONES, de camí a torelló

diumenge teníem entrades per anar a torelló. per aprofitar el viatge vem decidir anar a corones i així ja estar més pròxims.

allà vem quedar amb l'indian cracker màkina calmet

com que ell havia de marxar abans el vem deixar desfogar una mica escalant tot el què va necessitar (que no és poc...).

jo em vaig limitar a escalfar en una via que el calmt em va dir que era un 6a o així...

està entre benemèrita, 6a+ i la relíquia, 6b. està en una zona de tres vies que no surten a la guia. ALGÚ SAP NOMS I/O GRAUS???

jo diria que deu ser un 6b, em va costar gairebé més que sopars de duro, 6b+ que va sortir bé a vista.



després el calmet va encadenar a vista una via nova del pere morales, que recorre una xorrera sikada a la banda esquerra del sector, 7b?

jo em vaig dedicar a l'objectiu del dia, que va sortir posant cintes gràcies a què la recordava de l'altre dia: leit motiv, 7a boníssim.

per acabar el dia encara em queden les forces justes per encadenar a vista l'esquirol, un 6c que em va semblar tant bo com dur

l'anècdota de la jornada és que corria per allà el Dario Rodriguez, de Desnivel fent fotos per una pròxima aparició del sector en alguna revista... sortirem?

les pel·lícules de torelló... normaletes, la que més em va agradar va ser la d'espeleo i, a mi, l'espeleo no m'agrada...

21.11.08

ÀGER. Amor de madre

dijous, toca't els ...
anem a fer paret. sortim en direcció a St llorenç de montgai... la boira està alta i hi fa fred, provem a terradets? igual! només ens queda el recurs de pujar a les parets d'àger.

l'objectiu serà amor de madre, 230m 7a (6b obl.) i equipada amb espits. per seguir "tatxant" de les 100 millors


som el trio calaveres: kiku, cunill i jo. sorteig i surto jo:
inscripció a peu de via


L1: entrada amb un pas llarg i obligat (si t'estimes els turmells). tot i saltar-me una regleta bona també m'hi aixeco, la resta del llarg desplomadet i amb canto, molt bo. 6b soldevila, 6b+ ballart al desnivel


L2: el joan passa el desplom amb un parell d'A0's, després ja és V+. de segon provo una mica el desplom (7a). és un pas de bloc, que es faria si fos necessari, però com que no ho és... A0 i a córrer!

L3: em toca la placa "muy técnica", per tremolar. placa molt maca de 6c soldevila o 6c+ ballart. em falta fe o envergadura per sortir de la placa, es passa amb un A0. a dalt placa de 6a sense gaire ferro i després fàcil a la R. llarg molt maco i tècnic

L4: tràmit per sortir a la feixa, llarg especialitat del joan, amb pedres, herba i sorra... IV, cap problema.

L5: el llarg estrella! placa de 6a amb excursions, fins on es posa vertical. llavors comença la placa tècnica de 6b+ o 6c, amb moviments obligats i molt estètics. l'encadeno rondinant però sense massa angúnies. és un llarg preciós, la joia de la via.




L6: com que el coco es cansa d'apretar, no empalmo llargs pq els dos de la feixa no s'adormin al sol, li toca al joan. 6b de poc canto i molt de peus, el treu bé. de segon encara ens surt millor!

L7: sortideta de IV+ fàcil fins a una feixa. R en un espit. d'aquí sortim "caminant" per un diedret de III.

fem la via en 3h i quart, es pot fer bé si vas bé d'escalada plaquera (és com escalar al berguedà, juguem a casa), la baixada seguint les fites. portàvem 12 cintes, però se'n posen 8 o 9...

si fas el pas d'entrada a la via la resta ja surt millor, portar el 6b plaquero controlat de veritat.

sortint hi ha una vista fantàstica del pirineu nevat i la boira a l'esquena

video

MAL PAS. Dues vies noves, feina extra

tenia un missatge del capis: "tens un nou repte al mal pas, a la dreta de la pepi yes hi ha la pepi no yes, i a la seva dreta la trio tu-se-dir"

quina feinada se m'havia girat!!!

dissabte passat només tenia una estoneta a la tarda, temps per dues vies, st. antoni per escalfar i intent a la pepi no yes. tot i no encadenar, baixo contentíssim, és la millor via del mal pas (segons la meva humil opinió), roca brutal, seqüència dura i aguantar fins dalt (que no és poc...).

em queda el cuquet de tornar-hi, i dimarts a la tarda hi fem un escapada ràpida, que el dia és curt.

arribem al mal pas a 5ºC, amb boira i motivació. escalfo a volare i tinc temps i llum per un intent a pepi no yes... plorant plorant però arribo a la R, encadenada!!!

creiem que serà 7a+ i que és molt bona!!! 13 cintes + R (que té anella).

a la seva dreta hi ha la trio tu-se-dir, probablement 6c+, que encara no he provat i que té la pols del taladre de nova que és. diuen que és molt bona... s'haurà de provar!

14.11.08

BAGASSES. Aqualum + Smoking

aquest dijous teníem ganes de terradets, fer alguna via de les mítiques, equipades per dalt, tatxar del llibre de les 100 millors... però també havíem d'amortitzar el viatge... doncs farem dues vies fins la falsa feixa!!!

anem tres, el joan cunill, el kiku soler i jo,  primer objectiu la que sembla més difícil a la ressenya: aqualum, 210m 6b+.


el soldevila diu que obliga 6a, el luichy 6b... jo no ho sé, però et jugues algun viatge important, que les xapes no estan a tocar, precisament.

és una via de passos obligats i escalada de finura, molt de peus i de dits.

L1: començo que encara no toca el sol al llarg, dits congelats, costa acostumar-se a escalar tant fi... em toca el sol, recupero els dits i surt bé, ja hem entrat en matèria! V+/6a
L2: el dau! li toca al joan. impressiona més del que és, tot i que és un llarg difícil. suant surt bé, 6b+.


L3: em salto el canvi de reunió, llarg maco de V+
L4: tira el joan, sostret i finura, 6a+
L5: placa fina, 6b segons el luichy, 6a soldevila... s'acosta més a la primera que a la segona, com tota la via, t'obliga a escalar...


L6: plaqueta de 6a
L7: placa xarter, 6a soldevila i 6a+ luichy, tirada boníssima, que ja empalmo amb la sortideta de IV+ fins a la falsa feixa.

glop d'aigua, menjar dues tonteries i avall, que encara ens queda feina!!!

tornem a peu de paret, a l'smoking, 210m 6b, comença el joan:

L1: V+, moltes xapes, això pinta bé!


L2: segons els soldevila 6a de placa tècnica... és un llarg dur de collons! placa puta, obligada i més dura que qualsevol dels llargs de l'aqualum (excepte el dau). les xapes ja són a can collons una de l'altra, m'esforço de veritat... acabo cansat cansat, la suma de metres també hi influeix...
L3: el joan ens deixa relaxar "una mica", V+ extranyot.
L4: aquí comença la "cuita al sol", comença a pujar l'ombra i corro perquè no m'atrapi... com que el llarg és dur, guanya l'ombra. 6a+ de placa tècnica!!! més dur que el L2, se m'acaba la resistència mental, 2 A0's de covard i amunt, que fa fred i es fa fosc!


L5: agafem la variant de 6b que té parabolts, el joan hi té algun problema, de segon surt mig plorant de fred als dits i mal de peus...

L6: llarg preciós de V de presa gran, l'empalmo amb la sortida de IV fins la falsa feixa, arribem amb poca llum!

la baixada gairebé de nit, un dia complet!!!

portàvem 14 cintes, si es volen empalmar llargs a l'aqualum potser és millor portar-ne alguna més.

tot i que per grau sembli més difícil l'aqualum, a nosaltres ens va semblar més dura l'smoking, però potser perquè era la segona via i ja estàvem cansats i amb els peus anestesiats.

les dues vies són boníssimes, unes plaques brutals, bona roca, molt menys pulides del que ens esperàvem (estan gairebé perfectes) i bastant obligades (t'acostumes a fer moviments de finura amb la xapa sota dels peus).

11.11.08

PUIGMAL. no tot és escalar...

després que ahir acabés les forces a corones, diumenge necessitava un canvi d'activitat. vem agafar els esquís de muntanya i cap al puigmal (2.913m), que diuen que està molt bé.

al final ens ajuntem 5 esquiadors i un surfer amb les seves raquetes corresponents (i no per jugar a tennis, precisament...).

sortim de 100m després del parking de l'estació d'err puigmal. com que hi ha molta gent, ens decidim a pujar fins al coll del puigmal de llo i després seguir per la carena fins el cim.




la quantitat i la qualitat de la neu és brutal, només ens descalcem els esquís arribant al coll pq està una mica ventat, però no hem ni de posar les ganivetes i arribem al cim amb els esquís als peus.


a la baixada trobem una neu boníssima, gairebé diria que és la millor neu que he trobat mai al puigmal.

resumint, 975m de desnivell i de passar-ho com nens amb uns esquís (o una taula d'snow) als peus!!!!