després d'uns dies fent esportiva per tornar a retrobar sensacions, la "necessitat" de fer paret comença a ser inaguantable... anem a montserrat, concretament a la paret de diables.
ens decidim per una de les vies més fàcils, la hurtado-carbonell, 230m 6a/Ae + 150m de II fins al cim de diables.
com que erem 4 vem fer dues cordades, però només portàvem una càmera fotogràfica que es va espatllar a mitja via... no tinc fotos!
la via no és massa interessant:
el primer llarg va per una placa fina ben assegurada amb parabolts
el segon és una excursió herbosa
el tercer és dels interessants de la via, un diedret de 6a amb algun parabolt i algun pitó
el quart i el cinquè són A0 amb roca molt dolenta i crostosa, i els dos primers burils del cinquè tenen la xapa petada.
el sisè és un diedre molt assegurat amb peces antigues, on es pot completar bé l'equipament amb friends. es passa bé en lliure 6a+ i és força bo.
el setè el vem fer per l'esperó de llucifer, la via veïna. és molt recomenable, un mur de IV amb roca molt bona i molt canto. només té tres burils, però està ple de forats per posar-hi "amics".
d'allà fins dalt és una trepada de II amb algun pas més difícil arribant a cim. hi ha alguna reunió intermitja.
de material portàvem un joc de friends fins el 3, i algun en vas posant, tot i que està bastant equipada (amb pitons i burils bastant vells)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada