CAN PLACA. Ressenyes del sector conegut com EL ROURE

l'ernest m'ha passat les ressenyes de la zona del berguedà que nosaltres coneixíem com el roure. els seus primers equipadors volen que es conegui com a can placa, tot i que ens costarà trencar aquesta inèrcia (el vem començar a conéixer així pel gran roure que hi ha a peu de via, ja fa bastant temps).

arribar-hi és fàcil, seguim la pista que va a la casanova i aparquem al mateix lloc que per anar a l'amfiteatre o a can guies. el sector es veu des del cotxe.

la roca és calcari blanc de poca presa, amb vies molt tècniques i bastant difícils a vista. hi podem distingir dos sectors. la part de la dreta, a la zona del roure, descoberta i equipada pel jaume cortina i companyia (sóc un despistat, era el dorna?). posteriorment l'ernest hi va posar el seu granet de sorra equipant més a la dreta, on ha sortit alguna de les vies més bones del sector.

més endavant l'ernest i el pepe van netejar i equipar la part esquerra, amb vies més fàcils.

de totes aquestes vies jo he provat (entre parèntesis el grau que li donaria jo, humil opinió):

• kiku miku, 6b+ (6a+/b)
• mona simona, 6b+
• glòria màxima, 7a (6c+/7a), em surt a vista, molt tècnica i difícil a vista
• tdm 900, 6b+, pas una mica a bloc, em surt fàcil (6b?)
• xt 600, 6b (6a+)
• yupi, 6a

de les de baix:

• el talla-boixos, V (per mi V brut)
  
• el picapedrer, V+ ( un pèl més difícil que l'anterior, i igual de bruta)
  
• no m'agraden les mandonguilles, 6b+ (a mi me la van vendre com a 7a. pas de bloc, 6c+ li quedaria bé)
  
• la paletilla assassina, 6b (6b+ que t'enganya i et maltracta)
  
• no em facis pessigolles als ous, 6b+ (6c, molt maca)
  
• els plans de santa maria, 6c (me la van vendre com a 7a, xapatge delicat, 6c+ segur)
  
• el serrutxo, 7b ( 7a+?, pas molt fi, algun bloc perillós entrant a la R)
  
• petoak bai, 6c (preciosa, 6c)
  
• kortez the killer, 6c (més difícil que la seva veïna, i més de bloc, 6c+ o 7a)
  
• the eternal, 6a (6b incòmode, fi i desagradable)
  
• opció geomètrica, 7a+ (boníssima, la perla del sector, 7a+ li queda força bé)

algunes reunions de la banda central tenen mosquetó petit, millor preveure cintes de més per muntar la R.

és un sector que val la pena visitar per curtir la nostra tècnica de placa. i si es fan més, les vies també quedaran més marcades i netes (que ja ho estan molt, de netes).

apa-li!! ja teniu feina!!!!!!!!!

p.d.: merci ernest per reenviar la versió el català correcte, passa'l

SOLIUS

aquest dissabte, una colla de berguedans es decideixen a explorar noves terres verticals. anem a solius!!! canvi de roca, canvi d'estil d'escalada, això sempre vé de gust.

les ressenyes es troben a la pàgina dels fills de solius.

jo arribo més tard, com que tenim poca cobertura em costa trobar-los, no sabia a quin sector eren. després de caminar i veure pràcticament tots els sectors, els trobo a roca ponça.

arribant ja tenen algunes vies muntades, escalfo a la que queda lliure, la gavina, 6b fins dalt. comença amb un passet, després fàcil i s'afina a dalt. cap problema.

em parlen de la via 5, sense nom a les ressenyes, diuen que és un 6c+ fàcil. entrada a bloc (ara se'm donen bé aquests passos) i després fàcil fins a un desplomet de canto. em sembla fàcil pel seu grau.

el pep munta la via 6, també sense nom, 7a+. després de desenganxar la corda que s'ha quedat en un canto i una argelaga, la provo. entra a bloc, apreto una mica i de seguida sóc fora. després és molt més fàcil, només s'ha de vigilar amb la molsa de la roca per no patinar i espatllar el "a vista". també em sembla fàcil, això dels passos de bloc i la finura de peus se'm dóna força bé i a solius hi pateixo poc.

per acabar em decideixo a provar pasty stone, ?. entrada duríssima, no m'estranya l'interrogant. com que veig que no encadenaré la fissureta desplomada de canto petit i rom, acabo baixant. un altre dia... o no...

marxem amb la llum de tarda donant un color preciós a la roca.

el matapà al 6c+

és un sector molt maco, però amb poques vies on apretar de veritat. de totes maneres val la pena anar-hi alguna vegada.

alguna tarda a CALDERS

amb l'arribada de les temperatures més fresques, hem començat a fer alguna visita a Calders. de moment encara hem pogut aprofitar alguna tarda, abans que el sol ens deixi massa d'hora.

en dues visites només hem tingut temps de rodar-nos una mica en aquesta escalada tan particular, recordar vells trucs i altres talonejos, i tornar a caure allà on sempre quéiem...

la primera vista va servir per veure que estic millor que abans però no prou rodat a calders com per fer alguna cosa positiva.

l'escalafament el fem amb la clàssica dels xais, 6b+. no cal dir-ne res més, és molt bona i escalfa de veritat.

com que anem tres em decideixo a posar cintes a la de la terra, 7b o 7b+, depèn de qui t'ho digui. el primer dia vaig anar caient al pas de bloc, fins a quatre intents sense resultat. tot i això vaig marxar content per haver aguantat quatre dignes intents a una via que per mi era massa dura fa tot just tres mesos.

dimarts passat hi tornem. escalfament als xais i decideixo seguir escalfant bé. panxacontent, 6c. a mi em posa a to de veritat, ben inflat. m'està sortint un constipat i no acabo d'anar fi. a més, ahir vaig estar una estoneta a savassona i em sembla que els avantbraços ho troben.

poso cintes a la de la terra, 7b+ per mi (una vegada vist el què em costa). evidentment caic al pas de bloc. em té la moral menjada, un intent més i si no surt estaré dies a tornar-hi!
segon intent del dia, pujo molt controlat, arribo al repòs però no necessito reposar, faig el pas sense dubtar, surto i encadeno! com pot ser? tant que m'havia costat fins ara i ara em surt amb aquesta facilitat??? fantàstic!!!

per acabar de matar les poques forces que em queden em fico a gitano de balaguer 6c+/7a. a vista fallo. al segon intent, ja sense forces no agafo bé la fissureta i no em puc moure. després descobreixo un taló salvador que m'hagués anat de conya, un altre dia serà...

marxem cuits però satisfets!!!!!!
això no ha fet més que començar...

CARBONERES. El sector poc visitat

diumenge al matí, tot fent el cafè havíem de decidir on escalar... després d'ahir tenia agulletes, però ganes de tibar. on queda feina per fer i hi ha vies, més o menys, per tothom? també ens feia falta que l'aproximació fos còmoda (alguna lesionada)... casanova era la meva primera opció, però quedava descartada l'aproximació si algú no pot posar la mà a terra, l'alou la segona opció, però al ripoll no li agrada... i carboneres? aproximació còmoda d'un minutet, vies del IV+ al 7b (tot i que les fàcils no són gaire maques), i fa temps que no hi anem. som-hi!!!

el dia està ennuvolat, una cua de front desgastat, diuen.

com que les vies fàcils acostumen a ser un pas (o seqüència) de bloc i la resta fàcil, faig l'escalfament fent dues vies seguides:

començo amb joc de nens, V+. pas molt maco d'entrada, després fàcil i entrada tonta a R, només per aquest pas es podria merèixer el 6a. tot just baixar em fico a boicot in extremis, 6b. entrada a bloc i després fàcil. ja hem escalfat!

anem a l'objectiu del dia, el llop estepari, 7a. quan no saps massa on vas, tens molts números per quedar-te atrapat amb la xapa sota els peus... efectivament, toca volar llarg!!! al segon intent tot és molt més senzill i l'encadeno sense massa problemes (serà per l'efecte de tenir públic mirant?).

és, probablement, el millor (o un dels tres millors) 7a's del berguedà. pel que fa a dificultat, no és gens fàcil, un 7a molt ben posat, com una casa de pagès!!!

ja quan la provava el pep (tot i fent unes bones pràctiques de vol rasant) comencen a caure gotes. no plou però va molestant... toca anar a dinar, que ens farà més profit.

el pep fent unes pràctiques de "vol"

el berguedà comença a tenir uns colors preciosos, val la pena deixar-s'hi caure...

L'ESTANY. La inhumana és humana

dissabte quedem al matí per fer el cafè. on podem anar? a mi em feia gràcia anar a la casanova, però la visita d'uns amics del ton que no han escalat mai al berguedà ens fan anar a l'estany, un dels sectors més macos en 50km a la rodona, tant per les vies com per l'entorn.

avui vaig sense un objectiu massa clar, però si anem a l'estany faré cas al comentari del tranki i em posaré amb ganes a la inhumana.

tot just arribar podem gaudir de la vista de la boira a la catalunya central, mentre nosaltres passem una mica de calor.

per escalfar, una via molt bona és la selva esmeralda, 6b+. comença suau i cada vegada tibes més. molt maca.

el pep em proposa muntar la inhumana des d'edifisi, 6c, però em sento prou valent i posaré les cintes tot provant els passos.

fa temps ja havia començat a provar algun top-rope a la inhumana, 7c, però el pas de bloc em quedava gran per la meva força, inhumà per mi... tot posant cintes trobo tres cantos de la secció dura ben molls... intento canviar la seqüència però no me'n surto... a veure si el sol ho eixuga tot! de moment m'he penjat un parell de vegades i les sensacions són bones.

arriba el moment de tornar-hi, la via no és massa difícil fins al pas de bloc. decideixo agafar els cantos molls (ara no ho estan tant) i no improvisar. bloqueig, bidit, esperó rom i m'aguanto!!! surto del pas de bloc ben nerviós. "m'he aguantat, i ara què???" només em queda fer-ho bé i aguantar el tipus. tot plorant plorant arribo a la cadena, encadenat!!!!!!

és el meu primer 7c!! si, ja sé que és un 7c "assequible", "fàcil" en el seu grau, però no seré jo qui decoti una via consolidada, després m'he de sentir que ho decoto tot, jeje. el pas de bloc seria 6b/c Fb a terra (no sóc tant optimista com en tranki, que li donava 6a+ Fb), però s'ha d'apretar una mica i després aguantar fins a la R.

això de fer bloc a savassona m'ha donat el punt de força necessari per aquests passos més explosius i desplomats.

avui ja tinc la feina feta, em mereixo un bon dinar i un bon sopar!!!!!!

tot feliç després d'haver encadenat!

un petit homenatge a un grup tant inhumà com la inhumana:

GRAU DELS MATXOS. Un millor moment

una nova visita al grau dels matxos amb companyia del guia "local" llop, probablement la última visita de tarda a algun sector d'escalada (això de canviar l'hora...) abans de començar les visites al boulder.

baixem per la canal on si no et diuen que per allà es baixa no t'ho creus...

comencem escalfant a la via dels cunyats, 6b. té una mica de pols als cantos de les últimes pluges (ja feia dies, però la pols no havia marxat). és bona, bastant tècnica i on no et pots relaxar.

seguim amb xirinacs, 6c+. entrada de bloc, amb mantle inclòs, i després esperó desplomat molt estètic. a mi em va agradar molt, i em va sortir relativament fàcil.

i l'objectiu del dia era provar un 7b. el llop em recomana salinkarda, 7b. la veritat és que la recomanació és boníssima. la via m'encanta, té algun tram una mica psicològic però és boníssima. al flash no m'atreveixo amb "l'aleje", però al segon intent surt bastant bé.

com que el fred comença a apretar i es fa fosc deixem la feina per enllestida. el sector cada vegada m'agrada més, m'agrada l'estil d'escalada i el tipus i tacte de la roca. ara que hi he anat més rodat que l'altra vegada n'he gaudit molt més.

per tornar-hi!!!

L'ESTANY. Els beneficis de fer bloc?

la història comença a principis de setembre, quan un nomenament "intel·ligent" (llegir amb ironia) em porta a mi i a les meves matemàtiques a calldetenes (osona). si a això hi sumem un horari poc racional amb molts forats buits tenim que em queda poc temps per escalar... per sort, a 15 minutets de l'institut descobreixo savassona, els seus blocs i la seva arenisca, tot acompanyat per la tranquilitat d'anar-hi estones al migdia.

això és una altra història, que algun dia explicaré, però deu portar bons resultats, perquè aquest cap de setmana he visitat l'estany, a berga, i els resultats canten per ells mateixos.

l'ordre ha estat el següent: dijous savassona, divendres el roure (espero que pròximament podré publicar ressenyes), dissabte i diumenge l'estany.

perquè dos dies? fàcil:

dissabte pugem a l'estany fugint de la boira de berga.

escalfo a la selva esmeralda, 6b+. molt bona per escalfar, una mica amagada entre els boixos.

el ton em diu de seguir amb edifisi, 6c. boníssima, dels millors 6c's del berguedà.

com que em queda "poca" feina a l'estany, vull provar una via que no surt a la guia. código berrinche, 7b+/c segons el post del catx.

al primer intent em sembla molt dura, amb una seqüència molt "burra". decideixo descansar i tornar-la a provar. les presses per marxar fan que la provi en top-rope i, sorpresa, em surt... el món és boig!! serà que el bloc em va bé????

baixo content però una mica decebut per no haver-la provat de primer...

diumenge quedem per trepar i, com que el kiku porta convidats a buscar bolets, tornem a l'estany. és un bon lloc per buscar bolets, escalar, anar amb nens... ja tinc objectiu del dia. escalfo amb un parell de vietes i em decideixo a acabar la feina. faig un primer intent molt bo, penjant-me després del pas més dur perquè no sé com xapar. baixo preocupat perquè no he resolt el xapatge... al segon intent del dia trobo un taló que m'aguanta per xapar i encadeno sense massa problemes!!!

després de veure al 8a.nu la via graduada de 7c, crec que 7b+/c és un pèl massa, jo me l'apunto de 7b+ (tampoc he encadenat mai un 7c, ni més de dos 7b+'s), però també s'ha de dir que estic bastant acostumat a l'escalada berguedana... la via és boníssima, recorre un esperó bastant desplomat amb un pas molt fanàtic de monodit d'una falange.

també aprofitem la visita i l'ernest ens explica ( i algú de nosaltres encadena) que ha equipat una nova via entre al-dabez i mofa't del jerry. la via es diu canvi de vida, 6c d'equilibri (ernest, si m'equivoco corregeix-me!!!).