CAVALLERS. Dentrometidos... on ens hem ficat?

dimarts ens llevem d'hora, toca caminar una estona en pujada i volem fer la via al sol el màxim temps possible (tenint en compte que som una cordada lenta). avui pugem a la 4ª agulla de comalestorres, a la dentrometidos, 235m 6c (6a obl.).

la ressenya del luichy (mig grau pujada respecte de la guia de cavallers, però crec que totalment encertada):

a peu de via trobem una cordada que comença la blues, just llavors arriba una cordada de dos que vénen a la mateixa via, els deixem passar per no fer-los anar massa lents.

veient com pugen el primer llarg, i portant només la ressenya del llibre, el fran es decideix a fer el primer llarg...

L1: la ressenya del llibre marca V, la del luichy V+ i la de la guia antiga 6a... una placa d'adherència amb només 4 espits que fan vibrar als que no estem acostumats a no agafar-nos enlloc. el llarg més psicològic. quan acaba el fran decideix que la resta de la via és per mi.

L2: sortida de bloc de la R que es resol amb un parell d'A0's, després és fàcil fins a la R2.

L3: llarg preciós, comença amb un sostret que es pot passar d'A0, després una placa boníssima amb un altre passet de confiança i deprés fàcil a la R.

L4: per variar comença amb un pas de bloc, després flanqueig a esquerres a buscar la guitarra del jimmy hendrix, una bavaresa fina fina que et porta a un passet de 6a+ que, finalment, resolc sense fer A0 (ja era hora que passés un sostret sense "guarrejar-lo").

L5: diedres tècnics on costa completar els parabolts de via, V+. aquí m'equivoco de reunió (per no mirar la ressenya i em fico a la de la john lee hooker.

L6: em sembla que surto per la john o per la blues, perquè enlloc d'anar a l'esquerra al llarg anterior he anat a la dreta (això passa per no mirar la ressenya...). surt un llarg molt atlètic que arriba directament al ràpel.

d'allà, un ràpel fins a les vires i avall (amb peus de gat, que les vambes són a peu de via).

una via boníssima i directa, on el llarg més obligat és el primer (per un mortal no acostumat a l'adherència), amb la resta de passos durs en sostrets puntuals i bastant equipada. per completar, un joc d'aliens i camalots fins el 3.

baixem amb la calma cap a fer-nos una bany d'aigua "fresca" a la riera, just al mateix lloc on refresquem les cerveses del berenar. segons el matapà és inhumà...

CAVALLERS. El rap del niño

aquesta setmana hem estat d'stage a cavallers. l'objectiu era fer bones vies i anar agafant forma (tant física com mental).

el dilluns ens llevem amb el dia ennuvolat i una previsió meteorològica de possibles ruixats... toca fer una via equipada i prop de la presa, per si la pluja...

ens decidim per el rap del niño, 275m, 6b (6a obl.)

evidentment, una via equipada té més pretendents, i arribem darrera dues cordades. tot i que anem tres, ens partirem la via amb el fran, i em toquen els llargs imparells:

L1: variat i entretingut, 6a no molt difícil.

L2: llarg discontinu amb trams d'adherència gens fàcils si no hi estàs acostumat.

L3: bavaresa de V molt divertida.

L4: llarg molt estètic, potser el millor de tota la via, V+ de fissura i placa.

aquí arribem al jardí, una passejada per l'herba i tornem-hi!

L5: el llarg més difícil i obligat de la via. quan fa un any que no escales adherències de granit és una feina molt difícil i que demana molta confiança en uns peus en qui no confies massa... necessito un A0 per sortir de la placa, i quan veig a la guia vella que li donen 6b hi estic plenament d'acord.

L6: V+, pràcticament ni el recordo, no devia ser molt estètic ni molt lleig...

L7: desplom de 6b de dues xapes sobre regletes. no m'hi atabalo massa i passo amb dos A0's.

L8: llarg de IV que tira el matapà.

una vegada sortim per dalt de la via ens fa un ruixadet d'aigua i pedra que, per sort, dura molt poca estona. tot baixant pel camí de comalestorres passen gotes, però arribem al cotxe sense mullar-nos.

una bona via per combinar amb la blues o la pistacho, o per fer sola en un dia tonto o de previsió de pluja, completament equipada i amb possibilitat d'escapar-se a mitja via.

cap a la furgo a descansar que demà toca més paret!

GRAU DELS MATXOS, retorn a l'escalada

després d'uns dies voltant per l'àfrica negra, perdent tota la forma física i part del meu pes corporal, he tornat a la vertical. dos dies rodant una mica pel berguedà i aquest dimarts ens decidim a passar una tarda rodant pel grau dels matxos.

com que encara em molesta el dit, és un bon lloc perquè té molts cantos plans i poques arquejades.

arribant escalfem a thycodroma muraria, 6b. una via molt maca i bona per escalfar, sempre amb un canto gran a mà.

el ton i el guillem escalfen a de conya, 6a+, una mica més estranya.

mentres ells proven la thycodroma, nosaltres anem a saligarda, 6c. és una via molt bona, on t'ho passes bé de baix a dalt. surt a vista i ja em deixa satisfet. a la foto el pep a la via:

després ens animem una mica i provem cingles, 7a. ens diuen que s'ha trencat el canto d'entrar a la R i que és una mica més difícil. al primer intent m'ho miro, em falta aquell cop de gas davant el dubte... al segon intent l'encadeno bastant bé i sense mal al dit. definitivament el pas més difícil és entrant a la R, i amb diferència! no sé si seguirà de 7a o passarà a 7a/+, però la via és maca.

els altres se'n van al senglar estimbat, 6b molt maco.

al final les sensacions han estat bones, i és el primer dia que encadeno vies noves, amb només tres mini-dies d'escalada des del retorn. i escalant amb el dit així (!!):

TANCAT PER VACANCES

EL BLOG ESTARÀ UNS DIES TANCAT PER VACANCES

el meu malmès dit m'agrairà tres setmanetes sense escalar...

PEDRAFORCA. Solstici d'estiu

després de la visita del dia anterior a montserrat, canviem de massís buscant més fresca i amb el joan anem al pedraforca, a la cara nord del pollegó inferior. la via: solstici d'estiu, 250m, 6c (6a i A1).

la ressenya

mentre pujàvem la tartera sota un sol de justícia esperàvem que la via valgués la pena. d'entrada trobem ombra i ventet, fins i tot vem escalar amb polar algun llarg!

comença el joan:

L1: offwidht de 6a+/b, a mi aquestes coses em costen molt, i amb la motxilla encara més. se solventa amb un A0 de l'espit i després a seguir arrossegant-se cap amunt. el llarg no fa 45m com diu la ressenya, 35m estaria bé.

L2: comença per terreny herbós, després xemeneia i després fissura pitonada, amb un espit al pas més dur. 6b+, però passo amb un altre A0. em costa trobar la reunió. aquí travessa una corda fixa que es fica a la via font, amb reunions amb anella...

L3: comença facilet fins a una travessa de dos espits en placa per tornar a la fissura. el joan em diu que més amunt hi ha algun canto i em surt en lliure, 6b+/c.

L4 i L5: llargs de tràmit de IV+, una mica trencadots fins a posar-se al peu de la fissura final.

L6: la cirereta del pastís, fissura desplomada de 6c, equipada amb parabolts, més atractiva d'escalar que la imatge que dóna a primera vista. els parabolts donen confiança en els trams més difícils o on la fissura encara té molsa. és important no carregar tota la ferralla cap amunt, jo vaig passar amb l'alien groc i gris i el camalot 0,75 i algun A0 extra!

des d'allà es flanqueja a buscar la baixada per les costes de'n dou i retorn al cotxe. una hora llarga d'aproximació, desmentint el mite que a la tartera un pas endavant i dos enrere, hi ha camí marcat per anar pujant. a la via unes 3h i mitja i un descens que també ens portarà una estoneta.

de material amb el joc d'aliens i camalots es passa, els grans són pels llargs de baix, a l'últim llarg no val la pena agafar res més gran que el camalot de l'1 o el 2, i portar poca ferralla, que desploma...

una via que serà una clàssica, amb bona roca (la típica de cara nord del pedra, poc adherent) i un traçat molt elegant.

PARET DE DIABLES. CADE

dimarts quedem amb el cunill per anar a montserrat, quedem tard per esperar que marxi una mica el sol, a un quart d'una som a l'aparcament de santa cecília, anem a diables, a la CADE, 260m 6a, A2.

la ressenya dels ressenya

la pedreta decideix que comença el joan:

L1: comences entre la paret i l'arbre, per roca polsosa, 6a i Iv+

L2: travessa "vegetal" i sorrenca, on em salto un dels dos parabolts que hi ha (50% d'efectivitat...). llarg guarro.

L3: comença el tomàquet, diedre bastant desequipat, on has d'anar escalant amb pas fi al final amb roca no gens bona. diuen 6b, però també 6a i A0.

L4: sortida desplomada de la R amb roca trencadissa, després una placa montserratina amb algun parabolt i bona roca, 6a.

L5: diedre tècnic, amb el pas de la figuera com a dificultat més remarcable, 6a.

L6: aquí ja comença a tirar enrere, sortideta en lliure a caçar el primer parabolt i, a no ser que facis 7a+ montserratí a vista sobrat, ja vas a la caça de la següent xapa. es passa bé amb un pedal i amb alguna sortideta a buscar la següent xapa.

L7: les ressenyes diuen A2, nosaltres el vem trobar prou pitonat com per anar passant fent algun tram mig en lliure. només en un punt el joan va posar un tascó per arribar a la següent assegurança, reunió incòmoda.

L8: llarg curt de IV amb un espit.

després queda la grimpada fins dalt de diables.

vem trigar gairebé 5h a fer la via, tota a l'ombra i amb bona temperatura.

material: joc d'aliens i camalots fins el 2, un petit joc de tascons, un estrep i 15 cintes.

una via molt recomanable per les tardes llargues d'estiu.

PARET DE L'AERI. Fragel Rock

aprofitant que hem començat vacances, amb el marc decidim anar a montserrat, a buscar l'ombra de la paret de l'aeri, a la fragel rock, 300m 6b+ (6b obl.).

la ressenya dels ressenya

la ressenya del luichy

a les 12 sortim del cotxe, fa una calor espectacular, la pujada fins a peu de via es fa dura tot i ser només mitja horeta. a mitja pujada ens creuem amb una serp de considerable tamany.

arribem a peu de via i encara ens toca el sol, com que el marc és més montserratí que jo li toca el primer llarg, que és el més finet:

L1: placa tombada i fina, 6b, amb parabolts prou junts per no passar molta por però prou separats com per haver d'escalar entre xapes. és el llarg més obligat de tots.

L2: placa de 6a, amb un petit sostret que és on hi ha el passet. llarg preciós, amb molt canto.

L3: similar a l'anterior però més fàcil.

L4: llarg rarot, primer molt fàcil, després s'afina i supera pel lateral el sostre que ens barra el pas. V+.

L5: llarg de IV+ de tràmit.

L6: comença amb un desplom en diagonal a la dreta, de bona presa. és físic però no és difícil, més aviat 6b que 6b+. després el llarg segueix preciós, amb canto i bona roca.

L7: la cirereta del pastís. el suposat pas de bloc és molt més fàcil del que ens esperàvem, i la placa final ens posa les piles just quan els parabolts es canvien per espits i burins. 6b+ ben bo, més que no 6a+ com a la ressenya dels ressenya.

des d'aquí un petit ràpel cap al collet i a remuntar per cordes fixes i després caminant fins al cim de la paret de l'aeri. hem trigat unes 5 horetes, sense córrer (l'escalada montserratina és lenta quan no hi estàs acostumat).

de material portàvem 15 cintes, ens els trams fàcils potser es podria posar algun alien, però si pots anar de xapa a xapa en els trams difícils, en els trams fàcils ja no et fan falta.

és una via molt recomanable, però s'ha de tenir suficient nivell per no passar-hi agonies i gaudir-ne.