8.7.10

PEDRAFORCA. Solstici d'estiu

després de la visita del dia anterior a montserrat, canviem de massís buscant més fresca i amb el joan anem al pedraforca, a la cara nord del pollegó inferior. la via: solstici d'estiu, 250m, 6c (6a i A1).


mentre pujàvem la tartera sota un sol de justícia esperàvem que la via valgués la pena. d'entrada trobem ombra i ventet, fins i tot vem escalar amb polar algun llarg!

comença el joan:

L1: offwidht de 6a+/b, a mi aquestes coses em costen molt, i amb la motxilla encara més. se solventa amb un A0 de l'espit i després a seguir arrossegant-se cap amunt. el llarg no fa 45m com diu la ressenya, 35m estaria bé.



L2: comença per terreny herbós, després xemeneia i després fissura pitonada, amb un espit al pas més dur. 6b+, però passo amb un altre A0. em costa trobar la reunió. aquí travessa una corda fixa que es fica a la via font, amb reunions amb anella...

L3: comença facilet fins a una travessa de dos espits en placa per tornar a la fissura. el joan em diu que més amunt hi ha algun canto i em surt en lliure, 6b+/c.


L4 i L5: llargs de tràmit de IV+, una mica trencadots fins a posar-se al peu de la fissura final.

L6: la cirereta del pastís, fissura desplomada de 6c, equipada amb parabolts, més atractiva d'escalar que la imatge que dóna a primera vista. els parabolts donen confiança en els trams més difícils o on la fissura encara té molsa. és important no carregar tota la ferralla cap amunt, jo vaig passar amb l'alien groc i gris i el camalot 0,75 i algun A0 extra!



des d'allà es flanqueja a buscar la baixada per les costes de'n dou i retorn al cotxe. una hora llarga d'aproximació, desmentint el mite que a la tartera un pas endavant i dos enrere, hi ha camí marcat per anar pujant. a la via unes 3h i mitja i un descens que també ens portarà una estoneta.
de material amb el joc d'aliens i camalots es passa, els grans són pels llargs de baix, a l'últim llarg no val la pena agafar res més gran que el camalot de l'1 o el 2, i portar poca ferralla, que desploma...

una via que serà una clàssica, amb bona roca (la típica de cara nord del pedra, poc adherent) i un traçat molt elegant.

4 comentaris:

TRanki ha dit...

Bow, quina via més bona!!

Curiós que les vies d'aquests aperturistes són ben trobades i acaben sent tant interessants....( o ser`pa que a mi m'agraden...).

Afegir ( si em permets i mb tot el respecte) alguns detalls:

APROX: PER LA ESQUERRA de la tartera, a més de pillar menys grava es puja més ràpid...encara que no ho sembli LA VIA ÉS GAIREBÉ al coll de l'enforcadura...no us penseu que us estalviareu pujar gairebé fins al final...per la esquerra hi ha millor camí i es puja més rapid.

LL1: Ojo, no és facil i si una mica obligat.
LL2: És menys obligat però guapo i continu, completable amb material flotant
LL3: A mi no em va semblar massa dur...bé, cadascú gradua com li sembla, però és un pas molt concret...
LL4 i LL5...també molt menys del que marca, excepte al entrada a R5, un passet de mirar "un mica" més...la resta es fa corrents.
LL6: INCREïBLE, BRUTAL, GENIAL, MOLT BO...52 mts de fissura verticl o desplomada, de bona presa pura continuïtat i equipada....què més es pot demanar? VAM FLIPAR....val la pena arribar allà dalt petr gaudir d'aquell peaso fissura...igualment si s'hagués de protegir amb catxarros caldria moltíssima metralla...pensoq ue tampoc va ser cap desencert equipar-la per gaudir-la en rotpunkt o bé en artifo....

FELICITATS ALS APERTURISTES...

Anònim ha dit...

Amb l'Arnau pels vols de st Joan la vam fer! També ens preguntavem si l'aproximació valdria la pena!!!
Traçat clasic i l'ultim llarg uns dels millors del pedra!!
molt recomenable!!!

Ratpe

el terrible ha dit...

tranki: la veritat és q la via és molt bona, val la pena pujar la tartera (tot seguint el caminet...).

Ratpe: ja vaig veure la vostra piada a la llibreta, el tripapi!

salut i a tibar!!!

LES PAUL ha dit...

Bonissima entrada, molt estimulant per les explicacions les fotos la ressenya inclús pels comentaris (alguns mes llargs que altres deunidó)pots estar segur que aquesta via l'anirem a fer amb un compinche amb el que vem estar mirant les fotos, ambiente alpino!
No todo és montrebei!!
felicitats
roca i r&r