5.4.12

MONTREBEI, AGULLA DEL FORAT. Cien años de soledad

El dimarts ens llevem amb el cel mig ennuvolat. La meteo preveu pluges, per tant ens decidim a anar a l'Agulla del forat, on les vies són curtes. La intenció és escalar fins que plogui, si podem farem una via o dues, el cel dirà...

(foto extreta de vilaplain)

Comencem per Cien años de soledad, 140m 6b+, Ae (6a obl.).
La ressenya d'Activitats de muntanya:


Començo jo empalmant els dos primers llargs:
L1+L2: dos llargs curts, 6a contundent a protegir. Segueix una sèrie de forats grans. Reunió dins un forat, no confondre amb el pont de roca amb maillon de l'entrada, els espits són a dins (molt junts i sortits...)


L3: surt en Berenguer, sortida dura de la R i després fissura molt maca. 6b+. Jo surto en A0 del forat...
L4: sortideta fina de la R a buscar una fissura amb bon canto. Arribar en lliure al primer espit de l'Ae costa horrors, després fàcil fins la R. 6b+ i Ae.

 L5: Una altra sortida fina de la R i després fàcil amb roca delicada fins la R, 6a.


Aquí comença a ploure, ràpels i avall. El ràpel del cim té parabolts i anelles, però després és molt cutre. O pendules a dreta o a esquerra, poc lògic. Seria millor pujar les vambes i baixar per l'altra cara, que en un sol ràpel et plantaries al bosc.

D'aquí al cotxe plovent fort, la Centauros del desierto haurà d'esperar...

Material: aliens, camalots fins el 3, tascons (entren molt bé) i 16 cintes.

Una via més difícil del que sembla sobre el paper però molt i molt maca, una petita joia!

Cap comentari: