dimarts quedem amb el cunill per anar a montserrat, quedem tard per esperar que marxi una mica el sol, a un quart d'una som a l'aparcament de santa cecília, anem a diables, a la CADE, 260m 6a, A2.
la pedreta decideix que comença el joan:
L1: comences entre la paret i l'arbre, per roca polsosa, 6a i Iv+
L2: travessa "vegetal" i sorrenca, on em salto un dels dos parabolts que hi ha (50% d'efectivitat...). llarg guarro.
L3: comença el tomàquet, diedre bastant desequipat, on has d'anar escalant amb pas fi al final amb roca no gens bona. diuen 6b, però també 6a i A0.
L4: sortida desplomada de la R amb roca trencadissa, després una placa montserratina amb algun parabolt i bona roca, 6a.
L5: diedre tècnic, amb el pas de la figuera com a dificultat més remarcable, 6a.
L6: aquí ja comença a tirar enrere, sortideta en lliure a caçar el primer parabolt i, a no ser que facis 7a+ montserratí a vista sobrat, ja vas a la caça de la següent xapa. es passa bé amb un pedal i amb alguna sortideta a buscar la següent xapa.
L7: les ressenyes diuen A2, nosaltres el vem trobar prou pitonat com per anar passant fent algun tram mig en lliure. només en un punt el joan va posar un tascó per arribar a la següent assegurança, reunió incòmoda.
L8: llarg curt de IV amb un espit.després queda la grimpada fins dalt de diables.
vem trigar gairebé 5h a fer la via, tota a l'ombra i amb bona temperatura.
material: joc d'aliens i camalots fins el 2, un petit joc de tascons, un estrep i 15 cintes.
una via molt recomanable per les tardes llargues d'estiu.
1 comentari:
fa molts anys k esta feta en lluire,lo máx 7c.
Publica un comentari a l'entrada