la vida és vertical

15.9.08

NARIEDA. La banda del tako

després de montserrat tenia ganes de tocar bon calcari, i a l'ombra!!!

amb el calmet ens decidim per la cara nord-oest de roca narieda, a la banda del tako, 185m 6c ? o 6a+/A0.

la ressenya del luichy

poca aproximació i molts xafogor, comencem:

L1: V+ de bona placa, una mica trencadot arribant a la R

L2: diedret de V i trencat i herbós abans de la R

L3: llarg dels bons, bavaresa-fissura tècnica i molt maca, 6a+ amb bastants pitons

L4: sortida rara de la R i després rostoll fins a la feixa

L5: 3 passos d'A0 llargs (el tercer pitó està amagat i amunt) i després bavaresa tècnica

L6: diedre tècnic de 6b que es passa bé fent algun A0 i flanqueig a esquerres que, per no trencar el ritme, segueixo d'A0 fins a la sortida en bavaresa. llarg molt bo i amb molts pitons.

L7: fissura de 6a oberta i mig empotrament montrebeià, però amb espits.

per baixar es rapela per la mateixa via o per l'esquerra, per la via del nifo.

un joc d'aliens i friends per completar l'equipament va bé. el camalot del 4 no crec que sigui necessari.

una bona vieta de fissures

12.9.08

DIABLES. Hurtado-Carbonell

després d'uns dies fent esportiva per tornar a retrobar sensacions, la "necessitat" de fer paret comença a ser inaguantable... anem a montserrat, concretament a la paret de diables.

ens decidim per una de les vies més fàcils, la hurtado-carbonell, 230m 6a/Ae + 150m de II fins al cim de diables.

com que erem 4 vem fer dues cordades, però només portàvem una càmera fotogràfica que es va espatllar a mitja via... no tinc fotos!

la ressenya dels ressenya

la via no és massa interessant:

el primer llarg va per una placa fina ben assegurada amb parabolts

el segon és una excursió herbosa

el tercer és dels interessants de la via, un diedret de 6a amb algun parabolt i algun pitó

el quart i el cinquè són A0 amb roca molt dolenta i crostosa, i els dos primers burils del cinquè tenen la xapa petada.

el sisè és un diedre molt assegurat amb peces antigues, on es pot completar bé l'equipament amb friends. es passa bé en lliure 6a+ i és força bo.

el setè el vem fer per l'esperó de llucifer, la via veïna. és molt recomenable, un mur de IV amb roca molt bona i molt canto. només té tres burils, però està ple de forats per posar-hi "amics".

d'allà fins dalt és una trepada de II amb algun pas més difícil arribant a cim. hi ha alguna reunió intermitja.

de material portàvem un joc de friends fins el 3, i algun en vas posant, tot i que està bastant equipada (amb pitons i burils bastant vells)

11.9.08

CAVALLERS. Formigaz i esportiva

després de les "agulletes" a les cames, anem cap a cavallers, a escalar una mica.

com que arribem a la tarda i estem cansats, ens decidim per una via facileta i sense aproximació, la formigaz, 135m V+. la ressenya dels ressenya.

el primer llarg potser és el més difícil, per la falta de costum d'escalar sense mans, després ja t'hi acostumes, i tampoc trobes que les xapes estiguin massa lluny

la part de dalt és facileta, trencant una mica la "caminada" el sostret final. descens en ràpel i amb 9 cintes farem.

la via va per plaques netes entre arbres, que li treuen una mica d'encant.

per cert, moltes formigues, però es porten bé i no molesten...

els dos dies restants, com que el temps no estava massa segur, enlloc d'anar a les agulles de comalestorres, ens quedem a fer esportiva a l'elefantet i a l'african wall. les vies fàcils són maques i "disfrutones", bones per tornar a agafar el ritme després d'un mes i mig sense escalar!!!

CRESTA DE CREGÜEÑA I D'ENMEDIO

després de retornar de Bolívia, teníem ganes de visitar el pirineu. la primera activitat va ser (pel 18 d'agost) anar a la zona de la maladeta, amb la intenció de fer una cresta.

ens decidim per la cresta de Cregüeña.

sortim amb el bus de Vallibierna de les 5:15, a les 6 i 10 comencem a caminar, seguint la normal de l'aneto per coronas fins als ibons de coronas. d'allà anem directament a la bretxa de cregüeña.

en 2h i mitja i uns 1.000m de desnivell arribem a l'inici de la cresta. tenim un guia amb dos clients davant. anem a l'ensamble posant "catxarros".

al principi hi ha bastants ràpels, algun d'evitable, fins que arribem al pas clau de l'ascensió, un llarg de IV+ més espectacular que difícil.

la part de després és més aèria, però no és complicada. està ple de cordinos ràpels, que vaig esquivant i es pot anar escalant i desescalant tot.

abans d'arribar al pico maldito, la cordada del davant s'escapa per uns ràpels per poder agafar l'últim bus, que surt a les 6. nosaltres decidim seguir amunt i baixar per la renclusa, on l'últim bus surt a les 9. per això portem els grampons i el piolet.

des del pico maldito seguim per la cresta d'enmedio, més senzilla (només un tram de III+ i un sol ràpel) fins a arribar a la glacera. des de la cresta es veu tota la cresta de Cregüeña.

la baixada per la normal de la renclusa es fa llarga, portem un bon "tute". en total són 1.900m de desnivell. la cresta de cregüeña l'hem fet en 6h, i 1h i mitja per la cresta d'enmedio.

portàvem uns quants friends i, per indicació d'un guia de barrabés, dues cordes de 60m. si hi aneu NO agafeu dues cordes, el ràpel més llarg és de 28m!!!

en total són unes 14h d'activitat sense córrer, suficients per tenir "agulletes" un parell de dies

BOLIVIA (VIII). Sajama

després del "bloqueo" a Uyuni, un altre "bloqueo" ens va mantenir més temps del previst a Oruro... per culpa de tot això els plans d'intentar el cim més alt de Bolivia, el Nevado Sajama (6.542m), van quedar totalment descartats (l'avió té data i hora de tornada...).

decidim anar un parell de dies a visitar el parc nacional Sajama. des de la frontera de Tambo Quemado (on arribem en bus) hi arribem en una "movilidad".

després de pagar l'entrada i allotjar-nos, l'endemà sortim caminant pel desert de sorra volcànica cap a visitar el géisers.

d'allà seguim cap als banys termals que, com que és dia festiu, els tenim per nosaltres sols. aquí fa més calor que a Uyuni, però al sol el termòmetre marca 10ºC.

el retorn al poble de Sajama ja es fa pesat... hem caminat uns 18km pel desert, que és com caminar per la platja, però a 4.300m.

la vista del poble amb el Parinacota i el Pomerape és espectacular.

l'endemà visitem el "bosc" de queñuas i a intentar que un autobús ens pari i ens porti a Arica, on descansarem un dia fins a agafar l'avió de tornada.

10.9.08

BOLIVIA (VII). Deserts blancs i llacunes de colors

després de fer el turista per La Paz, ens n'anem cap al sud de l'altiplano. en un bus que ens porta a Uyuni (un bus polsegós, amb sotracs i molt fred) arribem a la capital dels tours en 4x4.

allà contractem un tour de 3 dies amb tot inclòs per uns 55€ per persona.

viatgem acompanyats per dos holandesos, dos francesos estirats i el nostre fantàstic xòfer-cuiner José.

el primer dia visitem el cementiri de trens i el Salar d'Uyuni, amb la seva illa del pescado (Incahuasi), tot anat a dinar a l'hotel de sal i a dormir a un petit poblet, a San Juan.