BELLAVISTA. Final de temporada

com que han tancat el sector per "nidificació" (hi deu nidificar algun buròcrata o biòleg psicòpata, perquè d'ocells...) fins el 15 d'agost, durant les vacances de nadal em vaig dedicar a encadenar els projectes pendents.

tenia provada la via nº5, 7c. finalment la vaig poder encadenar! era el projecte de la temporada i només em van sobrar 7 dies abans de tancar. diuen que és un 7c fàcil, però per algun lloc s'ha de començar...

la última via encadenada ha estat la nº3, 7b+. hi ha gent que diu que és lletja, d'altres que pot ser 7c... per mi, ni una cosa ni l'altra. té un desplom de regleta petita bastant exigent, però a mi ja m'agraden les regletes, que sóc del berguedà!

ara només em quedarà provar les vies noves i les que passen de 7c (amb alguna excepció), que haurà de ser la temporada que vé...

respecte a les ressenyes del fernando, segons la meva opinió, alguna variant seria:

nº1: 6b+                nº2: 7a                help me, 7a+                  nº11: 7a                      nº12: 6c/+              

nº14: 6a+/b           nº19: 6b+/c        via nova entre 19 i 20: 6c

fins l'hivern que vé!!!

AMFITEATRE + ROURE (Can Placa)

després d'uns dies sense ordinador, m'he de posar al dia al blog i tinc molta feina...
durant les vacances de nadal, aprofitant les visites a berga també vaig aprofitar per sortir-hi a trepar. dues visites gairebé consecutives ens van portar a l'amfiteatre i al roure (can placa).

el primer dia va tocar visita a l'amfiteatre, que és on m'havia quedat feina pendent:

l'escalfament el fem a la bauma dels encantats, 6c, bàsicament perquè els altres 6c estan ocupats.

després aprofito per encadenar a vista yolanda, 7a+, la via nova de l'ernest. la via és molt bona i tècnica. si la comparem amb les altres vies de l'amfiteatre es pot considerar 7a+, però seria 7a en la majoria de sectors. de totes maneres la via és 5 estrelles.

aprofito per seguir provant makramé, el 7c+ de rebaixes que surt amb una sola caiguda i que tinc bastant a punt. hauré de tornar-hi!!!

dos dies després fem una matinal al roure (aka can placa), tot i que jo volia tornar a l'amfiteatre.
anem per feina i escalfem amb XT600, 6b facilet (6a/+?).

seguim amb glòria màxima, 7a segons les ressenyes i crec que 6c+ li cauria més bé.

tot seguit poso cintes a el serrutxo, al primer toc si que sembla 7b, però al segon l'encadeno sense massa problemes i crec que 7a+ ja està bé.

per acabar el dia faig una de les vies més lletges que recordo haver escalat fent esportiva, rid of me, 6c a les ressenyes i també coneguda com a 7a. sigui com sigui és un tram infernal de canto petit i algun de gran mig trencat o amb fangcombinat amb una part final bastant trencada i ja més fàcil, tot en 5 o 6 xapes...

i cap a casa a dinar, després d'haver saludat el retorn al berguedà d'en jortx!

AMFITEATRE, visita a les noves vies

ja fa dies vaig rebre una trucada de l'ernest. em deia que havia equipat unes vies noves a l'amfiteatre i que si volia penjar la ressenya i alguna foto. com que el diumenge estava per berga vem aprofitar per fer-hi una visita, per provar alguna de les noves vies i per escalar en un sector fantàstic amb vies boníssimes.

les ressenyes de les vies noves (la primera foto és cortesia del catx):

una de les vies (yolanda, 7a+) és entre les vies existents

i les altres tres són més a la dreta del sector existent

l'ernest també em va enviar un parell de fotos de les vies, una d'especial (a veure si algú endevina quina...):

l'ernest a yolanda, 7a+:

"La Yolanda a la seva via Yolanda. Ella és la font 
inspiradora de totes les vies noves", ernest dixit:

aprofitant la visita, vaig escalfar a la bauma dels encantats, 6c. em va agradar més del què recordava.

vaig encadenar una de les vies noves, fada de ciutat, 7a, a vista. és una via molt maca, fineta, de navegar i escalar. només la part final desmereix una mica.

volia provar yolanda, 7a+, però estava ocupada i vaig fer dos tocs a makramé, 7c+, perquè m'havien dit que es munta bé i que no és molt difícil (que probablement és menys de 7c+). no vaig encadenar, però me'n vaig emportar molt bones sensacions i bastant mal de dits. hi tornaré, que hi tinc molta feina!!!

FENT FEINA AL MALPAS

dissabte, aprofitant que tenia el matí per escalar una mica i que passava el cap de setmana a Berga, quedem per anar al malpas (ressenyes).

al matí fa fred, i he de ser a dinar a Berga, això només em deixa temps per fer tres vies, però molt ben aprofitades.

escalfo a sant antoni, 6a+ perquè hi toca el sol i perquè baixant poso cintes a part de la nova via, manumissió.

per seguir escalfant, em fico a trio tu-sé-dir, 6c+. l'havia provat un parell de vegades, sempre després de fer alguna cosa més dura i la seqüència dels bidits em tombava. aquesta vegada encadeno posant cintes i pensant "que no estamos tan mal". és una via preciosa, potser de les millors de tot el malpas.

com que s'ha fet tard, només tinc una opció per encadenar el primer llarg de manumissió (7b fins dalt, més de 40m), que fins dalt no tindré temps. ja fa dies la vaig provar i vaig tenir problemes amb un xapatge. el riki m'explica una solució nova, però no he vist com la fa... m'hi fico motivat i em surt tal i com el riki deia. encadeno fins a la primera R i li proposo 7a+. arribar a la segona R (7b) haurà d'esperar-se a un dia que tingui més temps. la via és molt maca, i una vegada superat el pas dur, la resta és d'escalar i escalar!!!

una foto extreta del blog ressenyes del berguedà:

i cap a dinar, que hi vaig arribar sense fer tard!!! (i això és notícia, venint d'escalar...)

MONTGRONY, LA FONT DEL PRESTILL. Tancant un cicle...

el retorn a l'escalada esportiva es va completar amb la visita a la font del prestill, un dels sectors més tranquils de montgrony, i amb roca sputnik!

aquí havíem passat moltes hores amb el calmet, quan estava equipant les vies noves del sector, de vegades tot un dia per escalar 2 o 3 vies, però passant molts bons moments. ara em sentia preparat per afrontar el repte que ja feia dos anys que tenia, encadenar el monstre del llac Nes, 7b/+, que vaig veure néixer i que tant gran m'anava  quan la vaig provar durant aquella temporada...

escalfo al sol a alpens-sora, un 6b+ molt maco i llarg, i que ja escalfa de veritat.

segueixo amb el primer llarg de pack anticrisi, 6c. és una via que m'agrada molt, entrada desplomada "de remar" i després diedre tècnic de forats. llàstima que no es conegui i no es faci gaire, vaig haver de treure herbes dels cantos, perquè és una via boníssima.

quan l'ombra començava a tocar a la via (i aprofitant la visita del calmet, que va tornar a escalar una mica...) poso cintes al monstre del llac Nes, 7b/+. em noto més valent que l'any passat (la última vegada que la vaig provar). passo el pas dur però "m'arrugo" en el següent xapatge i m'agafo a la cinta per xapar... el pas de bloc de dalt també em costa perquè no recordo com anava.

després d'un bon repòs hi torno. tot i que em noto més cansat, vaig escalant i aprofitant els reposos, passo el pas dur sense massa problemes, al pas de bloc em noto amb forces, i només em poso nerviós arribant a reunió (no m'agradaria equivocar-me i volar metres i metres...). ja està! el mite ha caigut, encadeno i sóc un home feliç!!!

tot i que em van dir que seria 7b, he vist que hi ha gent que l'ha graduat de 7b+ (i potser amb raó), per no moure'm d'aquí la deixo de 7b/+. un viote de 37 o 38m i 13 parabolts, dura i molt bona... BRUTAL!!!

he tancat un cicle, però se m'ha obert molt feina nova!!!

la foto és de l'any passat quan la vaig provar (i només es veuen els 2/3 superiors), aquesta vegada no tenia fotògraf... 

ÀGER 300

em queda feina per actualitzar alguna sortideta d'escalada. començaré per la visita que vem fer al sector de 300 d'àger, l'endemà d'escalar la desequilibrio hormonal de montrebei.

el joan tenia el genoll tocat, i no estava per escalar ni caminar gaire, el temps pintava insegur... doncs a fer esportiva a aquest fantàstic sector.

les ressenyes són aquí

com que el joan no escalava, em poso a escalfar a pussycat, 6b+. via amb entrada desplomada, fissura molt bona i algun tram de placa tècnica (serà la tònica de tot el sector).

es tapa el cel i comença a fer fred. poso a prova els dits a el guardabosques, 6c+. també surt a vista, però lluitant bastant...

ara ja fa fred de veritat, el joan està mig congelat... útlima via, em fico a krusly, 7a+. el pas de bloc de l'entrada m'obliga a mirar-me'l. la resta no et deixa relaxar ni un moment (sobretot la placa fina d'entrada a la R). desmunto per marxar, amb el convenciment que amb un altre intent l'hagués encadenat.

és un sector molt bo, de grau mig-alt i que no regala res, però és una opció a tenir molt en compte per l'hivern.

MONTREBEI. Desequilibrio hormonal

aquest cap de setmana tocava tornar a montrebei i, de pas, tatxar-ne una de les 100 millors. com que el joan està tocat d'un genoll (diumenge al vespre sabrem que té un cartílag inflamat i que millor que no el mogui gaire...) ens decidim per la via més curta, amb menys aproximació i amb el descens més curt, desequilibrio hormonal, 240m 6b+ (6a obl.).

portàvem la ressenya del soldevila... però què bé ens hagués anat aquesta del post del luichy (nova de trinca!)

ens llevem amb calma (som els últims de sortir de la furgo) i a 3/4 de 10 som a peu de paret. com que totes les ressenyes diuen que el 4rt llarg és el més difícil, el joan ho té clar i me l'adjudica, per tant comença ell:

L1: diedre taronja, més espectacular que difícil. 6b+ de posar-s'hi.

L2: pas de bavaresa en sostre bastant físic, 6a+, i després fàcil fins la R, V.

L3: fissura ampla, V+, llarg molt maco.

L4: el "coco", diedre taronja molt vertical i de fissura bastant ampla. trobem 2 o3 pitons (a un dels quals no li entra el mosquetó), un alien encastat i un espit. final d'infart sobre blocs "mòbils". 6b, boníssim!!!

L5 + L6: comença per una placa fissurada preciosa, 6b, amb un pitó sortint de la R (gràcies luichy!) que evita tensions, després flanqueig a la R que és difícil de reforçar (per tant, ens la saltem). d'aquí pas de 6a+ i més fàcil fins la R.

L7: aquí m'hagués anat bé la ressenya del luichy! surts en flanqueig a la dreta, passet protegit per dos pitons (6a) i em vaig ficar per on diu "NO". és el tram que més em va costar de tota la via... a més, vaig fer el flanqueig a dretes com deia la ressenya soldevila. resultat: veig la R uns metres a l'esquerra i em toca fer un flanqueig d'adrenalina per tornar a la via... (per aquí és més de 6a, i de 6a+...). per aquí també vaig trobar un pitó, no era el primer en passar-hi...

L8: mig tràmit, llarg no massa maco per sortir de la paret, V+.

aquí dalt el joan ja no pot amb el seu genoll, tot i això ha fet un gran paper a la paret, i jo molt content perquè feia dies que no em sortia tota una via encadenada... i una via boníssima, no tant difícil com me l'esperava.

hem trigat 4 hores i mitja a fer la via, i de material hem portat tascons, joc d'aliens i joc de camalots fins el 4 (repetint el 2 i el 3).

la baixada ens l'agafem amb calma, tenim tota la tarda per estar a la furgo i esperar que sigui hora de fer la barbacoa amb una bona representació d'ex-combatientes.

la paret de catalunya amb la llum de la tarda: