10.11.10

MONTREBEI. Desequilibrio hormonal

aquest cap de setmana tocava tornar a montrebei i, de pas, tatxar-ne una de les 100 millors. com que el joan està tocat d'un genoll (diumenge al vespre sabrem que té un cartílag inflamat i que millor que no el mogui gaire...) ens decidim per la via més curta, amb menys aproximació i amb el descens més curt, desequilibrio hormonal, 240m 6b+ (6a obl.).



portàvem la ressenya del soldevila... però què bé ens hagués anat aquesta del post del luichy (nova de trinca!)


ens llevem amb calma (som els últims de sortir de la furgo) i a 3/4 de 10 som a peu de paret. com que totes les ressenyes diuen que el 4rt llarg és el més difícil, el joan ho té clar i me l'adjudica, per tant comença ell:

L1: diedre taronja, més espectacular que difícil. 6b+ de posar-s'hi.

L2: pas de bavaresa en sostre bastant físic, 6a+, i després fàcil fins la R, V.
L3: fissura ampla, V+, llarg molt maco.
L4: el "coco", diedre taronja molt vertical i de fissura bastant ampla. trobem 2 o3 pitons (a un dels quals no li entra el mosquetó), un alien encastat i un espit. final d'infart sobre blocs "mòbils". 6b, boníssim!!!


L5 + L6: comença per una placa fissurada preciosa, 6b, amb un pitó sortint de la R (gràcies luichy!) que evita tensions, després flanqueig a la R que és difícil de reforçar (per tant, ens la saltem). d'aquí pas de 6a+ i més fàcil fins la R.

L7: aquí m'hagués anat bé la ressenya del luichy! surts en flanqueig a la dreta, passet protegit per dos pitons (6a) i em vaig ficar per on diu "NO". és el tram que més em va costar de tota la via... a més, vaig fer el flanqueig a dretes com deia la ressenya soldevila. resultat: veig la R uns metres a l'esquerra i em toca fer un flanqueig d'adrenalina per tornar a la via... (per aquí és més de 6a, i de 6a+...). per aquí també vaig trobar un pitó, no era el primer en passar-hi...



L8: mig tràmit, llarg no massa maco per sortir de la paret, V+.

aquí dalt el joan ja no pot amb el seu genoll, tot i això ha fet un gran paper a la paret, i jo molt content perquè feia dies que no em sortia tota una via encadenada... i una via boníssima, no tant difícil com me l'esperava.

hem trigat 4 hores i mitja a fer la via, i de material hem portat tascons, joc d'aliens i joc de camalots fins el 4 (repetint el 2 i el 3).
la baixada ens l'agafem amb calma, tenim tota la tarda per estar a la furgo i esperar que sigui hora de fer la barbacoa amb una bona representació d'ex-combatientes.

la paret de catalunya amb la llum de la tarda:

4 comentaris:

luichy ha dit...

Hola.
Yo no dejé el primer clavo del largo de la placa, sino el último, después de pasar la reunión que te saltas.
Salut.

el terrible ha dit...

de totes maneres el pitó allunya el fantasma de la repisa, gràcies igualment ;-)

4Recauxutats ha dit...

Quina via mes guapa!!

Anònim ha dit...

Blogsdeescalada.com aprofita els continguts del teu bloc per guanyar pasta i tu sense enterar-te'n. Tu t'ho curres y ell se n'aprofita. Roba els teus posts i els edita en el seu site. Això és il·legal i demostra una falta de respecte pels continguts que tu has creat. La visita compta per ell i no per tu. Escriu-li un mail demanant-li que enllaci directament amb el teu blog. Entre tots fem. Entre tots podem. Volem enllaç directe a les nostres creacions.

x cert,
bona via!