VACANCES

PER UNS DIES ABANDONARÉ LA CALOR I L'ESTIU. L'OBJECTIU ESTÀ A L'ALTRE HEMISFERI:

BOLÍVIA

intentaré anar informant, però potser no tindré temps...


FINS A LA TORNADA!!!!

BISBE, aresta GAM

per acomiadar-me per uns dies de la roca, amb el joan vem anar a l'aresta gam del bisbe, a montserrat. aquesta entrada la faig sense gaire temps... seré breu:

escapant-nos de la calor, no toca el sol en tot el dia.... a més, està completament reequipada amb parabolts.

el primer llarg està una mica trencat, però no és difícil.

el segon és un diedre-xemeneia molt assegurat.

aquí comendem a trobar petits escarbats a tots els frats i fissuretes

el tercer és un diedre molt maco.

després comencem amb V i passem directes a l'A0 (6c montserratí!!!). es passa bé sense estrep si fas alguna sortideta en lliure.

després placa preciosa de V+.

el penúltim llarg només té de difícil un sostret de V+ que quan trobes el canto no dóna problemes.

i l'últim llarg toca superar un sostre (6c de bloc... A0!!!) amb un bon bloqueig de la cinta (o treure un pedal) i fàcil al cim.

des d'aquí vèiem la cordada veïna

per baixar, un ràpel de 50m per la cara sud i a caminar!!!

portàvem un mini joc de friends, però es passa bé sense. potser millor portar un minijoc de tascons (que pesa menys) i 16 cintes.

molt recomenable pels dies de calor.

BALAITUS

després de trobar-nos diumenge 22 de juny per sopar al refu de respomuso amb el joan i la teresa, anem a dormir d'hora i dimarts sortim a quarts de 7 en direcció al balaitus, 3.144m.

abans d'arribar a la bretxa de latour avancem a dos asturians una mica temeraris, ens equipem al peu de la bretxa (on hi havia molta neu) i cap amunt.




ens encordem per fer la part mixta de l'esperó, els dos últims "llargs" de 30m. el poc gel que hi ha es desenganxa de la roca... aquí els asturians es van cobrir de glòria: després de "riure" perquè ens encordàvem van aprofitar les nostres cordes com a cordes fixes per tibar-se... fantàstic!!!)



d'allà fins dalt només queda un flanqueig on és important anar alerta i no patinar amb la neu, que el pati és bastant gran.





al cim fa vent i fresca, cap avall!!!
hi ha una bona vistade les frondellas:




muntem 4 ràpels a la bretxa fins a destrepar per la neu i avall que fa baixada (i es baixa molt de pressa).



parem un moment al refu a menjar i pagar i cap al cotxe, que encara queda una estona i la baixada amb la calor es fa bastant pesada.



des del refu al cim es puja en 1.000m i 3 horetes (perquè la bretxa t'entreten una mica). al corda de 60m es necessita perquè els ràpels són de 30m (parabolts). si hi ha poca neu el casc es torna imprescindible!!!

LAS FRONDELLAS

diumenge no matinem gaire perquè hem arribat tard de tartareu. sortim de l'embassament de la sarra (1.438m) i pugem pel camí del refu de respomuso. ens passem el camí que porta als ibons d'arriel, però encara en treiem benefici, perquè la diagonal que fem puja el desnivell de forma més suau.

la neu ja comença als ibons, i ens hem de desclaçar per passar la riera, que pel desglaç baixa crescuda.

remuntem tota la pala fins el peu de la cresta Wallon, obrint traça en neu pasta fins a agafar la traça dels que surten de la cresta. al imatge dels pantalons curts i els paraneus és curiosa...

allà remuntem l'aresta fins a les frondellas centrals (3.045m). seguim la cresta, aquí més aèria i amb cornisa (treiem la corda per seguretat) i seguim fins a les frondellas orientales (3.059m).

mengem una mica i baixem pel corredor Vallot (45º) i pel camí normal fins al refu.

en total han estat unes 8 horetes, amb 1.800m de desnivell positiu i 1.000m negatius. com que anem una mica carregats per dormir al refu no hem corregut gaire...

en altura encara hi havia molta neu, però fonia molt de pressa...

TARTAREU

la crònica del pont de sant joan comença i acaba al mateix lloc, a tartareu. com que anàvem al pirineu aragonès, és una bona parada per escalar una estona a l'ombra (si hi vas més tard de les 11 del matí) i escurçar el viatge.

hi vem parar dissabte anant i dimarts tornant.



per dies:



dissabte, feia molta calor, costa trobar el lloc on volíem anar, però ens retrobem amb el xavi i la dèlia que ens situen i ens aconsellen.


comencem al sector de dalt.
escalfo amb emental vertical, un 6b molt maco i bo per escalfar, forats i més forats.

segueixo escalfant amb un altre 6b, la mostela. igual de maca que l'anterior, potser em costa menys (ja no hi ha la novetat de la roca i del tacte tant calorós).

després li munto a la montse frenesí al tambo, 6a+ més dificilot que les anteriors, diedre amb pas tonto llarg.

segueixo amb sika del pryca, 6c+ bastant facilet que surt a vista, és important no equivocar-se massa.

aquí la montse també escala blow job, 5c rarot i el merengue, 5c més evident.

canviem de sector i anem al corralet.

canvi de tipus d'escalada, menys desplom i menys canto. tot i que costa de veure surt a vista el higo de la novia, 6b.

després provo la calle del vicio, 6c+ que surt a la segona, tot i que a vista vaig caure a la secció més fàcil...

aquí també escalen piga a la figa, 6a+ maco.

dimarts tornem bastant cansats del pirineu, però encara escalem una estoneta:

escalfo a johnny babuchas, 6b molt maco, amb pas sorpresa a dalt.

segueixo a cuina lleugera, 6c+ que surt a vista. molt bona.

poso cintes a l'aura de laura i només em penjo a dalt, surt a la segona, 7a+ (facilet).

per acabar de matar el tema faig la via que em costa més a vista, la verruga assessina, 6b. per on l'he fet jo és bastant difícil, després ho he vist més clar, però no és un bon 6b per escalar a gust.

la montse també escala divertio, 6a i goriles a la savina, 5c, a part d'un top rope a la verruga.

RESSENYES RIUGRÉIXER

per cortesia del R. Calmet ja tenim les ressenyes actualitzades de riugréixer.

el sector ha quedat amb unes 30 vies equipades (sense comptar la que està acabant d'equipar el César al mirador, a l'esquerra de bous i esquelles)

les ressenyes AQUÍ.

de totes les vies, les que he provat i la meva opinió (de grau i de bellesa, dues coses subjectives):

cara est, (ombra a partir de migdia):

2- matapà. 6a+, molt bona (falta el nom a les ressenyes).*****

3- pim-pam. 6a, molt bona també.*****

4- directa pim-pam. 6a+, aquesta no és tant bona, molt fineta per escalfar.**

5- la minyona. 6b+, extranya, et pot enganyar.**

6- bon jan. 6c+, curta i explosiva, de pas llarg. ****

7- el trabucaire. 6c+/7a, una mica més difícil que l'anterior, 6c+ pel diedre i 7a sense fer-lo servir. ****

8- l'orfe esquerra. 6b+/c. molt maca, amb un xapatge curiós.****

8- l'orfe dreta. 6c. per mi és més difícil que la seva veïna. ****

9- violència domèstica. 7a+. entrada una mica trencada i després brutal. placa cardíaca a dalt. ****

cara nord (ombra excepte d'hora al matí):

2- febre conillera. 7a+/b. desplom de canto brutal, xapatge cardíac i et remata a dalt. ****

7- tira milles fins la R1. 6c+. entrada de tràmit, desplom gran de canto i bon bloqueig, després aguantar, diedre... ****

el mirador (ombra des de mig matí):

1- bous i esquelles. 6c+. desplom de canto, de les millors que he provat a gréixer. *****

placa de la carretera (sol a la tarda):

1- derbi. 6b/+. placa fineta i arc fissurat, molt bona.****

2- derbi variant. 6b+. bastant tècnica, completament diferent de la seva germana. ****

accés: carretera de Bagà a Coll de Pal, km 3,5. aparcar just després de l'estret on hi ha les vies.

recomenable portar corda de 70m i estar alerta a rinovirus (reenviar la corda a la cinta fixa) i a les vies del mirador.

MONTREBEI. Petit diedre

després de dos dies de placa, el meu dit necessitava reposar una mica, i la montse volia conéixer montrebei. ja fa molts anys que havia fet aquesta via a la paret de catalunya, era el dia de tornar-hi!

petit diedre, 150m V+. ressenya.

des del prat de sant llorenç ja la veiem, està a la part més petita de la paret, molt evident.

la pujada fins a peu de via és dreta i incòmoda.

L1: és el diedre més marcat i net (IV+). jo vaig entrar per un espit en una placa, més difícil V+. reunió de dos burils.

L2: el més maco. diedre fins a una repisa. aquí tenim dues opcions: l'altra vegada que la vaig fer vaig seguir recte (6a+ a protegir amb aliens, no hi havia tascó empotrat ni res de res), i aquesta vegada vaig seguir la repisa a l'esquerra fins a una fissura. allà hi ha una escarpa petada i la V que el kletterer molt amablement ens hi va deixar (i que va de conya!), V+. R en una alzina.

L3: diedre una mica brut i trencat, no molt difícil però s'ha de vigilar. R en un pitó i dos ponts de roca.

L4: aquest és el dur. V+ amb desplom. s'ha de treballar. al desnivel li donaven IV a la sortida (ni de conya!). es pot muntar R en un pitó (a reforçar), però llavors et queda el pas més difícil sortint de la R amb el seu possible factor 2. si quan arribes al pitó et queden un parell de friends, millor seguir amunt, en 55m de llarg s'acaba la via.

de material: joc de tascons i friends complet (aliens i camalots fins al 3), alguna baga.

la vem fer un 3 horetes. es podria dir que és a la paret dels nens, i és ideal per conéixer montrebei i veure el pa que hi dónen, així decidirem si ens fiquem (o no) a la paret dels grans.