LLEIDA CLIMBS III: Bagasses, Colores.

després de dos dies apretant als desploms, els braços necessitaven una mica de repòs... i on millor que a les plaques de bagasses, on el que treballa de valent són els peus. li proposo al joan i em diu que si, que la via que vulgui però que he de fer tota la via de primer. com que puc triar, em decideixo a "tatxar-ne" una de les 100 millors que em falta, la colores, 215m, 6b+ (6b obl.).

ens ho agafem amb calma, el cansament dels dos dies anteriors fa que no tinguem tota la "xispa" necessària.

comencem:

L1: llarg de V amb tendència a la dreta, ja està reequipat amb bolts (com tota la via). és finet però fàcil.

L2: per mi és on hi ha el "tomàquet", placa molt fina de 6b, bastant obligada. una alien blau ajuda el coco en un pas. xapo l'última cinta agafat a ella, l'altra xapa queda molt avall i no vull xapar incòmode. és el llarg clau.

L3: llarg de tràmit, amb roca a negociar, V.

L4: una altra placa, aquesta de 6a. té el passet més dur obligat, però es fa bastant bé. l'esperonet és molt estètic i et plantes sota la part desplomada de la via.

L5: sostret gens difícil i a escalar a la part superior. la roca una mica patinosa obliga a ser prudent. espectacular però la sensació de patinar em deixa un regust poc agradable, 6a.

L6: el llarg estrella. desplom equipat amb les xapes estil friki, 6b+ amb bon canto (però desploma bastant). arriba un moment en que veus el següent parabolt moooolt lluny... allà em vaig espantar perquè anava una mica cansat d'avantbraços (passa factura això de fer esportiva...) i em penjo a reposar... si hagués sabut que hi havia tant canto... deu ser V+ per arribar a la última xapa, després 15m sense res més que uns cantos inhumans i en placa tombada. boníssim!!! 

L7: llarg de tràmit per sortir de la paret a la falsa feixa, III.

vem escalar al sol però amb vent, bona temperatura per escalar. de material: cintes i algun alien, i com que anàvem amb la calma hi vem posar 4h i mitja.

és la millor via que he fet a bagasses, una via per flipar en "colores"!!!!

de la falsa feixa a la dutxa de l'alberg de cellers, cerveseta i gelat!!!

l'endemà tocava més esportiva...

LLEIDA CLIMBS II: Kuestelon la France, Camarasa

després de la pujada a la selva del dia anterior, avui no tenim tantes ganes de caminar i ens decidim per un sector més pròxim, també a l'ombra i que ens han comentat que és bo, el Kuestelon la France.

per variar, arribem al sector dels primers, podem escollir on escalfar i ens decidim per la tascones lejanos, 6a+ (anem escollint vies que surten a les fotos, si estan fotografiades és que són estètiques...), un diedre clàssic on els frikis poden tenir algun problemet amb la tècnica.

una mica a la dreta comença cata crack, un 6c realment difícil a vista i que em costa dos intents resoldre l'entrada. és d'aquelles vies que se't pot fer un infern i, quan saps com va, després semblar-te fàcil.

ja fa estona que m'he fixat en la línia de tascons difamadors, 7b que enllaça l'entrada de la tascones lejanos amb la meitat final de el difamador 8a+/b. la trobo una via boníssima, amb bidits i moviments molt macos a la planxa desplomada final. l'encadeno al segon intent, tot patint bastant...

com que ja entra el sol i el sector s'ha anat omplint de gent, ens traslladem al sector veí la blanca, on encara toca l'ombra. com que estic una mica cansat decideixo fer només una via més, la vida en un truño, 6c de 30m molt bo i que deixa bones sensacions per acabar el dia i anar a fer una cerveseta per acomiadar el Peris que ha de marxar per currar...

demà ens "relaxarem" en alguna via de bagasses...

LLEIDA CLIMBS I: La Selva, Camarasa

aprofitant els primers dies de les vacances escolars de setmana santa marxem uns dies a treure suc de la guia "Lleida climbs". 

la primera parada serà a la selva, a camarasa.

com que no venim del món friki, sempre ens llevem a bona hora i comencem a escalar d'hora, som els primers en arribar al sector, podem escollir on escalfar:

comencem suau a michumi, 6a+.  és un diedret fàcil que evita el desplom de la seva veïna viagra, 6b+, una via boníssima per escalfar, amb desplom i canto.

com que ha anat arribant gent, em decideixo a posar cintes a mogli, 7b/7b+. un començament molt fi porta a una seqüència de canto rom on s'ha d'aguantar fins arribar a la zona de canto gran. d'aquí pura pila fins la R. surt a segon intent apretant a mort...

més feliç que un tornavís ens desplacem a la part dreta del sector, a la música del vi, 6c+. una via molt estètica que recorre un diedre-bavaresa i una placa final. la trobo fàcil pel seu grau, però molt maca.

aprofitant que la marta ha posat les cintes a la seva veïna la reina d'àfrica,7a+, decideixo fer-hi l'últim toc del dia per acabar les forces. patint i lluitant molt acaba sortint a vista, tot un dia triomfal!!!

no havia estat mai per aquest sector, però crec que hi tornaré. les vies són llargues i molt bones, i no hi ha tanta gent com en d'altres sectors de moda. després d'això anem al bar a sopar i a veure com el barça sentencia la lliga al bernabeu.

Overbooking a la COVA DE LES MONGES

aquesta setmana he fet dues visites a la Cova de les Monges, el nou sector de moda a Sadernes. últimament hi han equipat una pila de vies noves, tant al vessant Est com a l'Oest. això també fa que el sector acabi completament saturat de gent que venen a provar les vies noves.

fugint del sol hem escalat a la cara oest, escalfant a sacaxispas, 6b. el seu nom ja ho diu tot, arribes a R "xispant", després de tant canto pla. és bona per escalfar.

a la seva esquerra puja a sac, 6c/+. és similar a l'anterior però més difícil, molt bona també.

més a l'esquerra hi ha rapa nui, 7a. una via d'aguantar sobre cantos plans i remar fort. tothom que la prova la troba molt bona. surt a vista com les anteriors.

i més a l'esquerra hi ha el projecte que tenia, virus, 7b+. m'ha costat tenir la força per passar bé el pas de bloc de baix, i la pila per aguantar les regletes de dalt, però dissabte, escalant amb ritme la vaig poder encadenar. ara només falta que algú la decoti...

després d'uns trons i un bon ruixat hem de donar per acabada la jornada d'escalada amb una cervesa al bar, després de remullar-nos els peus per poder creuar el riu.

PARET D'ARAGÓ. La pilastra dels voltors (mai millor dit...)

l'endemà de la femme fatale, tornem a fer el camí de la feixa per fer una via més fàcil i ràpida, que el temps ha de ser pitjor que el dia abans (i ja no va ser gaire càlid!). com que gat escaldat amb aigua tèbia en té prou, marxem bastant més abrigats, pensant que potser ens hem passat (el temps demostrarà que no).

l'objectiu és la pilastra dels voltors, 275m 6c (V+/6a obl.).

la ressenya del luichy:

com que ahir va acabar el joan, em toca començar a mi:

L1: llarg comú a totes les vies, avui encara és més fàcil.

L2: placa de forats més o menys bons. no és un llarg fàcil però tampoc és difícil, encara estem desentumint els músculs i els peus, bastant afectats de les plaques de la femme fatale... V+/6a

L3: la placa de 6c. comença apretant fort a la sortida de la R, està més polida la femme, i els cantos no són del tot bons. això i les poques ganes de patir (quin mal els peus!!) i que el cel es va tapant... A0 i a córrer.

L4: desplomet de 6a+ i fissura/diedre de 6a.

L5: el "bloque sospechoso" no amenaça gaire, però el "diedro matojero" ho és de veritat. llarg lleig de V+/6a.

L6: aquest lalrg si que és dolent!!! trencadot i desagradable. quan el joan arribava a la R, surt un voltor de la repisa, vola 5 o 6 metres i torna al seu lloc... resulta que hi té un NIU i està covant!!! el joan torna enrere i munta reunió de friends més avall, fora de la vista del voltor.

L7: ara em toca a mi el "fregao"... entro sigilosament a la repisa, on la bèstia se'm mira sense fer cap intenció de tornar a volar. passo de pressa i sense fer soroll, tampoc poso res al diedre fins que sóc al pitó, com menys estressem el voltor millor per la seva reproducció. el diedre és molt maco i espectacular, amb uns cantos d'espant. R a muntar, amb tascons i aliens. el joan també passa com una fletxa, em sembla que no l'hem molestat gaire.

L8: sortida indefinida, fa un fred que pela, ja tenim la via al sac.

hem trigat 3 hores i poc a fer la via, amb els aliens i els camalots fins el 4. els tascons ens han anat bé per muntar la R7.

la via no és tant bona com la seva veïna femme fatale, però està bé com a primer contacte amb la pilastra.

en algun lloc he llegit que hi ha restricció per nidificació de gener a juny de la pilastra cap a l'oest, no hi ha cap cartell enlloc. serà per deformació matemàtica, però jo entenia una desigualtat estricta, de la pilastra cap a l'oest, pilastra no inclosa, però hi ha un niu a la pilastra, que no afecta a la resta de vies de la dreta...

PARET D'ARAGÓ. Femme fatale

després de rodellar, recullo el cunill a alfarràs i tirem cap a la paret d'aragó. a viacamp trobem la primera sorpresa, la pista està tancada per obres: "prohibido el paso", però la tanca no impedeix el pas, i els obrers ja han plegat... som-hi!

arribem a la bassa i ens preparem per passar-hi un parell de nits, fa vent i fred...

ens despertem a -4ºC, fa vent però som optimistes (o il·lusos...) i creiem que a la paret, amb el sol, s'estarà bé. marxem amb poca roba d'abric.

trobem el camí de la feixa bastant bé, està fitat i, anant alerta, es troba bé el punt on s'ha de remuntar. des d'aquí ja veiem l'objectiu, femme fatale, 260m 7b (6b obl.) 

la ressenya del luichy:

com que el joan vol que em toqui el primer llarg difícil, comença ell:

L1: comú a totes les vies de la pilastra, un pas de V i la resta fàcil a la R.

L2: diuen que és el filtre, que és el llarg amb les assegurances més lluny. és un llarg cabró, molt maco però gens fàcil. forats bons i no tant bons. i unes bones excursions on algun alien (jo en vaig posar un o dos) ens ajudarà una mica a rebaixar la tensió. a l'últim cordino faig un A0 per xapar, sóc un covard... 6c li queda bé.

L3: vas amb tendència a l'esquerra, semblant a l'anterior però més fàcil. 6a+/b.

L4: un llarg preciós, placa i bavaresa molt xules, al final, una xapa a l'esquerra em fa sortir de la llastra i, des d'allà surto directe al següent parabolt... error!!! hi ha un pont de roca a la dreta, em quedo atrapat amb la xapa lluny sota els peus, el meu cervell friki està a punt de tirar-se, llavors m'espanto i destrepo... pel camí correcte no era tant difícil, però tampoc l'encadenaré perquè he hagut de reposar per recuperar-me de l'ensurt. 6b. per acabar-ho d'arreglar, mentre muntava la R, se m'escapa la baga de reunió paret avall...

L5: placa fina on van sortint cantos miraculosos. de segon arribo al final de la bavaresa i em penjo, reposo un momentet i segueixo fins la R. un llarg boníssim, però ja tinc els peus a caldo. 7b.

L6: surto encara cuit del llarg anterior, la primera fissura no és gens fàcil, però surt bé. em planto al desplom taronja, on la poca recuperació del llarg anterior em fa penjar un parell de vegades. per mi és un llarg boníssim, amb canto gran i si no et surts del camí correcte és sòlid. 7a+, boníssim.

L7: el joan es decideix pel diedre guarro, que no ho és tant. V.

sortim per dalt mig congelats, això de no portar jaqueta confiant en l'astre rei... amb el vent no hi comptàvem!!! demà anirem més abrigats.

en 5 hores, sense córrer perquè en aquestes dificultats no som gens ràpids, som dalt. de material hem fet servir aliens i camalots fins el #3 i 13 cintes. els tascons els hem passejat per la paret.

la via és BONÍSSIMA.

RODELLAR, un plaer

la setmana blanca ha estat taronja i gris, el color del calcari, de la bona roca i dels desploms. el plan era combinar l'esportiva amb alguna via de paret. per començar, dos dies a rodellar!!!

arribem el divendres a la nit, dormim a la furgo, poca gent al parking i els càmpings tancats... això pinta bé!

dissabte busquem el sol, "escalfem" al sector eliminator, fent a fregar, un 6a curtet i de bloc que escalfa ben poc.

ens desplacem a ple sol, al sector criminal tango, a provar una de les vies mítiques i de sisè grau, roxy la palmera, 6b+. tot i estar molt repetida, la temperatura és bona i no la trobo massa polida i l'encadeno bé a vista.

segueixo amb la seva veïna bebe gitano, 6c+. comença finet i després passa per un senyor desplom amb canto. també encadeno a vista i m'ho passo com un nen.

canviem de sector i anem a nuit des temps. com que ja he escalfat em fico a venin, 7a+. a vista em tomba el pas de bloc i després ja no m'esforço a la placa. surt bé al segon intent.

per acabar el dia em fico a de puta madre, 7a+ de 38m. fins a la primera R cap problema, però la part de dalt em tomba. l'acabo com puc i desmonto, ja em trobo cansat. per rematar-ho encadeno coup de machete, 6b i marxo satisfet al bar.

diumenge anem al delfín i las ventanas. escalfo amb una via sense nom, 6a/b, a l'esquerra de l'arc. boníssima!

segueixo amb el beduino, 6b+. a mi encara m'agrada més que la roxy. boníssima, completa amb placa i desplom i roca gens polida.

com que la via que volia provar està ocupada, em fico a bis a bis, 7a. quan surts del pas apretat, els cantos es tornen gegants, encadeno a vista.

ara que està lliure, em toca juan y fran se nos van, 7a+. me l'han venut com el millor 7a+ de rodellar. a vista m'espanto en no poder xapar i em tiro... després veig que el canto de xapar és més amunt de la xapa. al segon intent surt bé i acabo el dia molt feliç.

de pas asseguro el juaki a el delfin, 7c+ impressionant.

aquí acaben les meves escalades a rodellar. han estat dos dies genials, amb poquíssima gent i molt bones vies. el dilluns el dedico a acompanyar a la resta a escalar i marxo al migdia cap a alfarràs, on he quedat amb el cunill. però això ja és una altra història...