ROCA DELS ARCS. Lleida

com ja han explicat el kletterer i el marsi, aquest cap de setmana vem estar per vilanova de meià. amb el matapà vem fer cordada i dissabte ens plantem a la lleida, 200m 6b+ o V A0.

la ressenya dels ressenya

el primer llarg és una mica de tràmit de IV.

el segon va en diagonal a l'esquerra, bastant maco. V

el tercer té un pas de V+ cabró de vilanova.

el quart és el d'A0 o 6b+. vaig provar si sortia en lliure i resulta que després d'apretar, quan me'n vaig adonar ja havia passat el desplom i només em quedava el diedre de V...


després vé un llarg de IV+ amb un diedre molt maco i només ens queden un parell de llargs guarros de tràmit per sortir de la paret.

una bona via clàssica, molt recomenable i gairebé un "love climbing" (nivell advanced).

de material, uns quants friends per completar l'equipament, 12 cintes i un estrep opcional.

MONTGRONY. Estrena personal

l'últim dijous de setembre vem encetar la temporada a montgrony, un lloc on només hi anava quan no estava en forma.

aquesta vegada era impossible no apretar fort, tant el riki com el cesar o l'edu estan més forts que el vinagre!

escalfem tant malament com podem, començant per cesmi, un 6c de la vena que pot servir per moltes coses menys per escalfar.

per seguir "escalfant" fem la clàssica amadeus, com diu l'edu: "el 6b+/7a" de tant sobada que està...

després cap al projecte del dia... poso cintes a bugs bunny, el 7a del parking.

descanso mentres els màkines proven i/o encadenen els seus projectes, i després hi torno, i l'encadeno al segon intent... el meu primer 7a a montgrony! toca birra per celebrar-ho!!!

amb el deures fets i els braços com butifarres, no escalo més i l'endemà tindré "agulletes"

MAL PAS DE TREVIL, fot-li al repte pendent

després d'aquests últims dies escalant per riugréixer, esperava que l'entrenament donés els seus fruits...

anem al mal pas de trevil, a buscar inflar més els avantbraços que els bíceps. al matí el sol hi comença a tocar passades les 10, escalfem una mica, repetim la fantàstica dimecres de patum, 6b+, una via semblant a l'esperó del petitó però més desplomada. no us deixeu enganyar pels primers dos metres amb sorreta, a dalt la roca és brutal.

després toca casserres, el 7a que em surt més fàcil del món (de tantes vegades que l'he fet, que m'agrada molt) i aprofito per posar cintes a fot-li de dret, 7b, el projecte sempre pendent.

total, que el pas se'm rebota els dos intents.

l'endemà, sense voler-ho, torno a aparèixer pel mal pas. abans de marxar torno a fot-li de dret. al primer pegue pillo com un campió al pas de bloc... al segon passo el pas, surto del desplom i, potser per un excés de confiança, em patina un peu i ja torno a ser sota del desplom!!!! com que se m'acaben les forces ho deixo per un altre dia...

finalment, aquest dissabte, després de posar les cintes des de casserres, em surt al primer intent del dia.

més feliç que un tornavís ja he acabat la feina del dia, del mes i de la temporada, "avui ja no escalo més!".

seguirem perseguint reptes per aquest món vertical.

AGULLA JORDI SOLER I MASIP. Revoluciones celestes

dijous passat ens decidim amb el cunill a anar a montserrat, l'objectiu era l'anglada-cerdà a la boleta foradada, però quan aparquem el cotxe montserrat ha desaparegut dins la boira. com que no és gaire agradable escalar amb boira (i menys si la roca està humida) ens decidim a provar sort i anem a la sud, que queda per sota dels núvols.

l'objectiu és "tatxar" una via que ens va quedar pendent del llibre de les 100 millors, la tormenta de verano i fer alguna via veïna a l'agulla jordi soler i masip, la revoluciones celestes, a la zona de la vinya nova.

quan hi arribem veiem que hi ha una cordada. mentres ens esperem , començarem per la revoluciones celestes, 120m 6a/A0.

la ressenya dels ressenya.

la via comença amb un primer llarg molt equipat amb espits i burils, algun sense xapa. es passa bé en lliure amb 3 o 4 A0's, fent-lo així deu sortir 6a/+.

des de la primera R tenim la cordada del costat retallada a l'esperó:

al segon llarg ja canvia la cosa, l'equipament "desapareix", i has d'anar escalant amb roca excel·lent tot buscant el camí més lògic esperant trobar alguna cosa (que sempre va apareixent als passos més difícils). deu sortir 6a.

el tercer llarg és semblant, fins al final que ja tomba, sempre amb poques assegurances i una roca boníssima.

com que anem amb corda friki de 70m rapelem per la veïna perros callejeros, en 4 ràpels.

una vegada a peu de via comencem la tormenta de verano, però al primer llarg un plugim ens fa desistir... seguirà pendent.

la curiositat: la cordada del costat estava formada pel Picazo i un col·lega. veniem a acabar d'arreglar la revoluciones, però van decidir escalar la tormenta per aprofitar el temps... total, ells no van poder arreglar el primer llarg (l'únic que falta de la revoluciones) i nosaltres no vem poder escalar la tormenta, però vem fer petar la xerrada amb l'Antonio, que sempre és molt interessant.

RIUGRÉIXER NEWS

després de les alpinades estivals, aquest any m'he retrobat amb l'escalada a riugréixer, un bon lloc on posar-se les piles de pressa o "morir" en l'intent (sobretot els braços...).

després d'uns dies retrobant sensacions, tornant a fer "pell" als dits i una mica de pila, la fanàtica activitat del ricard calmet i del joan cunill obrint noves vies m'ha motivat a seguir "tatxant" i provant vies.

els resultats, una mica ordenats:

a la cara oest

• a la dreta de la derbi variant tenim sanagrills, 6c+: entrada potent i secció tècnica d'invertits i peus claus. si t'equivoques estàs venut, surt en dos intents.
• a l'esquerra de la derbi hi ha plakenika, 6c/+: nova graduació consensuada, més fàcil que sanagrills, surt a vista. placa fina fina.
• a la seva esquerra una nova via del joan cunill, rikipark, 6a+: entrada mig rabiuda i després a escalar placa/repòs. maca i agradable
• de les tres maries, la de la dreta, 6b+ segons la ressenya, jo em permetria el luxe de dir 6c, difícil a vista, surt a la segona. molt tècnica i fina de placa, amb alguna "volta" poc evident.
• si anem a la corda fixa de la cara més nord comencem amb malalts de pedra, 7a a la dreta i 6c+ a l'esquerra. les dues boníssimes, entrada comuna a bloc, roca delicada un tram fàcil i després es bifurquen amb desplom de remades i "bicicletes". els bíceps ho noten... 3 intents a cadascuna (un d'ells massa cansat per treure'n res positiu).
• seguim per la corda i arribem a riugréixer, 6c a la dreta i peggy sue 6c/+ a l'esquerra, amb entrada comuna. la de la dreta llarga i "d'escalar", boníssima surt a vista, la de l'esquerra més tècnica i poc evident surt a la segona (gentilesa de'n cesar casado, està més assegurada que la veïna).

i com dèien als dibuixos animats: "eso es todo amigos!"

de moment anem escalant a la nord, que quan entri el fred haurem de buscar el solet... tot i que el calmet sembla decidit a que no acabi la feina i ja treballava en una nova línia a la zona de la corda fixa, un altre 6c+????

els graus són una mica "riugéixer", no regalen res i en molts llocs podrien tenir un plus de més, però ens hi anem acostumant i cada vegada ens sembla més normal... i com que les vies són boníssimes i el grau és orientatiu ens ho passem igual de bé!!!!!!

DENT D'ORLU. Tapas sans dalles

després d'haver escalat al granit cantellut i adherent de Le Pujol, ens n'anem al granit tombat i "poc" adherent (comparat amb el dia abans) de la cara est de la dent d'orlu.

com que l'objectiu és anar-nos repartint els llargs amb la montse, triem la tapas sans dalles, 350m V+ i equipada.

la ressenya dels ressenya

i la ressenya del CAF

la via comença just on falta la primera xapa, al primer llarg n'hi falten un parell, però es fa bé perquè és molt fàcil, només s'havien d'esquivar alguns regalims de la pluja de dos dies abans.

tota la via va per plaques d'adherència faciletes (al voltant del IV).

i només té dos sostrets on es concentren les dificultats (un llarg V i el següent V+), però al pas hi pengen uns cordinos que facilitarien les coses si no ho veiéssim clar (els francesos parlen de IV obligat...)

és una via que tot i ser llarga es fa molt de pressa (3h i mitja sense córrer), on només fan falta 9 cintes i que té algun llarg de gairebé 50m. 1h d'aproximació i uns 45 minuts de baixada

la curiositat és que al matí ens vem llevar a la furgo i a fora estavem a 3ºC i hi havia la primera glaçada de la temporada...

ORLU. Le Pujol, via La basero

aprofitant que a berga era festa el 8 de setembre, marxem diumenge (que feia bo) cap a orlu. abans de sortir havia mirat les ressenyes del CAF d'ariège i m'havia fixat en un sector que pintava bé, le pujol.

una paret d'uns 150m, amb un granit molt esculpit i moltes vies equipades amb parabolts i de grau assequible... ideal per fer-hi una incursió ràpida.

a les ressenyes de le pujol hi ha ben explicat l'accés i les vies, i moltes tenen el nom a peu de via.

ens decidim per la basero, una vieta d'uns 130m i màxim 6a (no obligat).

20 minutets de forta pujada per un camí ben marcat ens porten a peu de paret:

el primer llarg diuen que és 5b... a mi no em va semblar que passés del IV+, maco i facilet en diagonal a la dreta.

el segon, teòricament un plus més difícil (5b+, qui és capaç de distingir entre un 5b i un 5b+?) em va semblar un V de tota la vida.

el tercer llarg és el més difícil, una fissureta de 6a i placa fina que es va tornant fàcil fins a la R. molt maco, deu ser V/V+ obligat, és on les xapes estan menys a prop.

el quart molt maco de 5c

i un últim de tràmit de III (3b!!!)

amb 4 ràpels amb cordes de 50 (3 amb 6om) arribem a terra.

em va semblar un bon lloc, amb granit amb molta regleta gran i algun canto realment gran, molt agraït. sol tot el migdia, un sector a tenir en compte per completar un matí o una tarda.