ESCALES. Esperó dels elfos

tot tornant de tabernés, ens vem decidir pel "fantàstic" eje pirenaico. just a l'altura de la presa de l'embassament d'escales decidim fer una escaladeta de tarda: l'esperó dels elfos 175m V.

la ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=260

quan arribem a peu de via, totes les cordades ja estaven acabant les seves vies, i van dir que hi havien passat molta calor.

nosaltres passem calor als 2 primers llargs, després semblava la cuita al sol, l'ombra ens perseguia per la paret... i ens va atrapar a l'últim llarg.

la via és un constant de IV+/V, on la única diferència entre un lloc i l'altre és la distància entre parabolts, l'escalada no varia ni en dificultat.

el pas més dur és l'entrada a la via, i el millor llarg és el tercer, una llastra-bavaresa de IV+ desequipada molt i molt disfrutona.

primer llarg

arribant a R3
al quart llarg

la roca de tota la via és molt bona, excepte l'últim llarg on només és bona.

el descens, pel camí tallat a la paret (cable) i túnel fins la presa. si hem aparcat a baix toca baixar per les escales de la presa (si hem aparcat a dalt ja hi haurem baixat...)

resumint: una bona via per no passar problemes i relaxar-se a la paret, que de vegades també fa falta...

CRESTA DELS BACHIMALA

Aprofitant el pont i no tenint res a celebrar, divendres viatgem cap a tabernés, prop de viadós. dormim al cotxe i dissabte sortim cap amunt.

en 2h arribem al collado de la señal de viadós, a uns 2.500m, d'allà agafem el llom i la grimpada i arribem al primer tresmil, la punta del sabre.

allà comença la cresta propiament dita, passem sense massa dificultats pel gran bachimala.

aquí ens vem embolicar bastant... és la part més delicada, trobar el descens del gran bachimala fins la cresta. nosaltres vem baixar per un corredor a l'oest del cim (fites) i després un flanqueig expo per terrasses nevades i descompostes de la cara nord fins a la cresta. ens vem encordar a la cintura amb un cordino de 7mm i assegurats com podíem. no és la millor baixada, després ens van explicar que per la banda est es baixa millor i és menys expo. aquí vem perdre 2 hores!!!

després d'uns passos aeris i fàcils (II), arribem a la punta ledormeur (3er tresmil), d'aquí a la punta del ibón (4rt) i fàcil al petit bachimala (5è), marcos feliu (6è) i abeillé (7è), amb algun pas de II.

aquí vem seguir la cresta cap al pico del puerto de la pez (8è tresmil) amb algun destrepe de III una mica expo i a la punta de la pez (9è tresmil).

seguim una mica més per la cresta fins a trobar una canal que ens porta als ibones del bachimala i flanqueig a buscar la normal i al cotxe.

si no haguéssim perdut el temps al gran bachimala i no haguéssim trobat neu, amb menys de 10h es fa tota l'activitat, amb més de 1.800m de desnivell total, però amb neu és més divertit!!!

PEDRAFORCA. Via de tots

diumenge de la setmana passada vem anar cap a la cara sud del pedra. no hi havia anat mai tant avançada la tardor, i em sembla que una altra vegada m'ho pensaré millor.

aproximem des de les mines i en 45 minutets i 3 rovellons arribem al peu de la cara sud. fa calor i molt sol. entrem amb el kletterer i el natxo, davant tenim el marsi i el joaquin.

els dos primers llargs s'empalmen i són molt psicològics, algú vibrava a tope anant de primer...

dos empalmes més i arribem als canalons. aquí el fred ja és considerable. els canalons ens escalfen per arribar a la gran diagonal.


després un llarg de IV+ i un de V+,6a,Ae. al llarg següent els de davant ténen un petit problema (ja l'explicaran, si volen), el fred ja ens fa tremolar i com que falta molta paret encara i la boira tapa la part de dalt, ens falta temps per montar el ràpel i baixar caminant per la diagonal. un altre dia amb menys fred i més fanatisme serà...

la ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=245

RIUGRÉIXER. Algunes fotos

de la visita de l'altre dia a riugréixer puc penjar algunes fotos:

vista del sector est

el riki a "la minyona" 6b/+

dues fotos del riki a "febre conillera" 7b del sector nord

PROBLEMA DE REEQUIPAMENT

parlant amb gent que equipa i reequipa vies ens vem plantejar un dilema:

si en un sector hi ha una via molt antiga equipada amb espits, no se sap qui és l'equipador, fa anys que no l'escala ningú i, a més, no té reunió, i la resta del sector està amb parabolts...

... la puc allargar i posar-li una reunió més amunt amb parabolts
a) només al tram nou?
b) o l'he de reequipar tota?

... no la puc tocar

... si la reequipo (allargant-la o no), puc moure els punts d'assegurança per fer els "xapatges" més naturals? puc treure'n? puc posar parabolts només als que crec que estan al seu lloc i deixar espits als altres llocs?

tenim opinions per tots els gustos, us animeu?

RIUGRÉIXER. Nou sector al Berguedà

aquesta setmana vaig fer una visita al nou sector que està equipant el Calmet, a Riugréixer.

el sector està situat a la carretera de Bagà a Coll de Pal, al km 2,5, just a prop de la carretera. hi ha vies a les dues bandes de la carretera, amb orientació est i nord. és un bon sector de tardes pels dies de més calor, i a l'hivern segurament hi farà massa fred per escalar.

hi ha dues vies que va equipar ja fa anys el Cunill, i que ara està reequipant. estan al sector est, just a l'esquerra del tot i ténen el nom a peu de via:

"pim pam" 6a

"directa pim pam" 6a+ i més fineta que l'anterior

dues bones vies per escalfar i conéixer una mica la roca

també vaig provar "la minyona" 6b, just al costat. aquesta és molt tècnica i curiosa, i s'hi ha d'escalar sense pressa i amb paciència.

seguint a la dreta tenim un 7a, 6b+, i les vies de la dreta (5 o 6) van del 7a+ al 7c+, excepte la última que deu rondar el 7a (atenció amb aquesta, té 35m i amb corda de 70 t'has de despenjar fins a la baga i passar la corda per seguir despenjant-se, sinó no s'arriba a terra!!!).

a l'altra banda de la carretera tenim el sector nord, amb quatre vies, jo vaig provar la segona començant per l'esquerra "febre conillera" 7b. molt bona, desplom de molta presa i continuïtat sobre roca una mica "ordesiana". les altres vies són 7b+ i 7c aproximadament.

és un sector molt nou, que encara està creixent i els graus podrien ballar una mica (tot i que sempre són orientatius, falta que més gent dóni la seva opinió). les ressenyes de moment encara no estan fetes, però més o menys es pot intuïr per on van les coses amb aquestes indicacions.

DIES FRIKIS BERGUEDANS

després de tants dies sense activitar blogger, ja toca escriure alguna cosa... no és que no hagi fet res, però com que estic intentant tornar-me a posar en forma, no puc piar res massa destacable.

el retorn al món de l'escalada, després d'estar 5 setmanes sense escalar, és una sensació molt bona. el primer dia ni et coloques bé, ni confies en els peus ni t'aguanten les mans, però dia a dia millores, i veure els teus progressos amb tanta rapidesa et dóna una sensació boníssima.

aquests dies m'he dedicat a l'escalada esportiva, toquen dies frikis per posar-se valent.

ROC DE LA LLUNA: a buscar pila i tranquilitat. aquí descobreixo que tampoc estic tant malament (tampoc tant bé com per tirar coets!), surten els dos 6b+ que em faltaven, "uprising" i "porro ple". el fet que surtin a vista, al roc de la lluna tampoc és massa destacable, forats i aguantar. les vies molt bones, com totes les altres del sector.

MALANYEU: més forats, però sense desplom. aquí anar fi de peus (sobretot a les vies de més grau) és més important. les clàssiques "pixapins" 6b i "passion maldita" 6c segueixen faciletes com sempre (pel seu grau). em començo a barallar amb "poc puc pas" 7a+, un intent i fa honor al seu nom, no puc, surten els passos però no encadeno. ara que hi he posat una mica de magnesi, si hi torno aviat té números de sortir... o no...

L'ALOU: "perestroika" 7a i "sganga" 6c també surten, però les he fet moltes vegades com per oblidar-me'n. a més, no són gens difícils pel grau que ténen, tot i que són bones. reencadeno "putiferi" 7a+ però "angliru", també 7a+ no surt i em sembla més difícil i més bona (no l'havia provat mai).

de moment no he fet gaire res més, de mica en mica...