18.10.07

CRESTA DELS BACHIMALA

Aprofitant el pont i no tenint res a celebrar, divendres viatgem cap a tabernés, prop de viadós. dormim al cotxe i dissabte sortim cap amunt.

en 2h arribem al collado de la señal de viadós, a uns 2.500m, d'allà agafem el llom i la grimpada i arribem al primer tresmil, la punta del sabre.


allà comença la cresta propiament dita, passem sense massa dificultats pel gran bachimala.

aquí ens vem embolicar bastant... és la part més delicada, trobar el descens del gran bachimala fins la cresta. nosaltres vem baixar per un corredor a l'oest del cim (fites) i després un flanqueig expo per terrasses nevades i descompostes de la cara nord fins a la cresta. ens vem encordar a la cintura amb un cordino de 7mm i assegurats com podíem. no és la millor baixada, després ens van explicar que per la banda est es baixa millor i és menys expo. aquí vem perdre 2 hores!!!




després d'uns passos aeris i fàcils (II), arribem a la punta ledormeur (3er tresmil), d'aquí a la punta del ibón (4rt) i fàcil al petit bachimala (5è), marcos feliu (6è) i abeillé (7è), amb algun pas de II.


aquí vem seguir la cresta cap al pico del puerto de la pez (8è tresmil) amb algun destrepe de III una mica expo i a la punta de la pez (9è tresmil).
seguim una mica més per la cresta fins a trobar una canal que ens porta als ibones del bachimala i flanqueig a buscar la normal i al cotxe.

si no haguéssim perdut el temps al gran bachimala i no haguéssim trobat neu, amb menys de 10h es fa tota l'activitat, amb més de 1.800m de desnivell total, però amb neu és més divertit!!!

3 comentaris:

ari ha dit...

Clar que sí... la neu alegra i vesteix de blanc la muntanya!

Bachimala... Una cresta pendent, com moltes altres!

:)

marsi ha dit...

Ei terrible!

M'he atrassat en el post!Després del finde al Pedra, em vaig quedar amb mono de calcari platejat per més dies... Com bé dius haurem d'esperar una mica però a la que hi hagi altre cop treva al Pedra s'ha dit i la Via de Tots la primera que faré! Massimo fanatismo!

el terrible ha dit...

a mi el pedra em va deixar mono d'escalada clàssica, he perdut el fanatisme friki, i la neu dels bachimala encara m'hi va ajudar més.
que arribi l'hivern!!!