després de tants dies sense activitar blogger, ja toca escriure alguna cosa... no és que no hagi fet res, però com que estic intentant tornar-me a posar en forma, no puc piar res massa destacable.
el retorn al món de l'escalada, després d'estar 5 setmanes sense escalar, és una sensació molt bona. el primer dia ni et coloques bé, ni confies en els peus ni t'aguanten les mans, però dia a dia millores, i veure els teus progressos amb tanta rapidesa et dóna una sensació boníssima.
aquests dies m'he dedicat a l'escalada esportiva, toquen dies frikis per posar-se valent.
ROC DE LA LLUNA: a buscar pila i tranquilitat. aquí descobreixo que tampoc estic tant malament (tampoc tant bé com per tirar coets!), surten els dos 6b+ que em faltaven, "uprising" i "porro ple". el fet que surtin a vista, al roc de la lluna tampoc és massa destacable, forats i aguantar. les vies molt bones, com totes les altres del sector.
MALANYEU: més forats, però sense desplom. aquí anar fi de peus (sobretot a les vies de més grau) és més important. les clàssiques "pixapins" 6b i "passion maldita" 6c segueixen faciletes com sempre (pel seu grau). em començo a barallar amb "poc puc pas" 7a+, un intent i fa honor al seu nom, no puc, surten els passos però no encadeno. ara que hi he posat una mica de magnesi, si hi torno aviat té números de sortir... o no...
L'ALOU: "perestroika" 7a i "sganga" 6c també surten, però les he fet moltes vegades com per oblidar-me'n. a més, no són gens difícils pel grau que ténen, tot i que són bones. reencadeno "putiferi" 7a+ però "angliru", també 7a+ no surt i em sembla més difícil i més bona (no l'havia provat mai).
de moment no he fet gaire res més, de mica en mica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada