AIGÜESTORTES, AGULLES DE DELLUI. Cuanto cuesta (...Déu i ajuda...)

després de dues vies més aviat "còmodes", tocava fer una bona excursió pirenaica. objectiu: descobrir un racó del pirineu i tatxar una de les 100 millors... cuanto cuesta, 270m V+

ahir a la nit es van apuntar el cunill i el jordi. per "principis" decidim no agafar el taxi i sortir a peu des de l'aparcament.

tot pujant ja ens avancen en un taxi el muxí i la laia que van d'excursió... farem el camí fins al refu plegats. en contra del que diu el soldevila, una hora i mitja NO és el què es triga en arribar al refu, sinó unes dues hores, allà marxem cap a la vall de cotiselles i al peu de les agulles de dellui. total, unes 3 horetes fins a peu de via... cuanto cuesta el taxi? o cuanto cuesta llegar hasta aquí?

deixem que el jordi i el joan vagin davant, els meus companys ja m'avisen que em toca tota la via de primer... doncs amunt!

L1: fissura adiedrada de V, completament neta però de bon protegir. 50m, reunió d'espits

L2: fissura encara més maca que l'anterior i també de V.

L3: comences per una fissura a l'esquerra, però acabes per una placa no difícil i de mal protegir, V.

L4: comences a l'esquerra per una fissura i després dos pitons et porten a un sostret més espectacular que difícil. superat el sostret, seguir la fissura que puja recte amunt i no anar a l'esquerra com sembla a la ressenya del llibre de cavallers, V+.

L5: canvi de reunió fins al final del tram horitzontal, un espit a reforçar amb un pont de roca, III.

L6: nosaltres vem seguir per l'esperó i després el flanqueig per la placa sense assegurances queda una mica expo, sobretot pel segon de cordada. el sostret es passa bé. reunió a terra de dos parabolts (anàvem amb cordes de 50m). V+.

L7: esperonet de IV molt maco i estètic, comú amb l'esperó esmolat.

des d'aquí només ens queda menjar una mica i baixar pel vessant contrari, amb tendència a la dreta a buscar una canal d'herba que ens porta al camí que vé de la colomina. enlloc de tornar al refu, vem anar a l'altra banda de la vall a buscar el camí que porta directe al pla d'aigüestortes i, en dues pesades hores (sobretot pel tram final mentre els taxis van passant carregats de turistes), tornem a ser al cotxe. la via es fa en unes 4 horetes sense córrer i anant en cordada de 3.

de material, un joc de tascons i aliens i camalots fins el 3. la via està poc equipada però es va protegint molt bé.

en resum, una bona activitat pirenaica en un racó molt maco i solitari.


tot el dia pensant: "cuanto cuesta? ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!!!!!!!"