17.8.10

AIGÜESTORTES, AGULLES DE DELLUI. Cuanto cuesta (...Déu i ajuda...)

després de dues vies més aviat "còmodes", tocava fer una bona excursió pirenaica. objectiu: descobrir un racó del pirineu i tatxar una de les 100 millors... cuanto cuesta, 270m V+

ahir a la nit es van apuntar el cunill i el jordi. per "principis" decidim no agafar el taxi i sortir a peu des de l'aparcament.

tot pujant ja ens avancen en un taxi el muxí i la laia que van d'excursió... farem el camí fins al refu plegats. en contra del que diu el soldevila, una hora i mitja NO és el què es triga en arribar al refu, sinó unes dues hores, allà marxem cap a la vall de cotiselles i al peu de les agulles de dellui. total, unes 3 horetes fins a peu de via... cuanto cuesta el taxi? o cuanto cuesta llegar hasta aquí?


deixem que el jordi i el joan vagin davant, els meus companys ja m'avisen que em toca tota la via de primer... doncs amunt!

L1: fissura adiedrada de V, completament neta però de bon protegir. 50m, reunió d'espits

L2: fissura encara més maca que l'anterior i també de V.

L3: comences per una fissura a l'esquerra, però acabes per una placa no difícil i de mal protegir, V.

L4: comences a l'esquerra per una fissura i després dos pitons et porten a un sostret més espectacular que difícil. superat el sostret, seguir la fissura que puja recte amunt i no anar a l'esquerra com sembla a la ressenya del llibre de cavallers, V+.

L5: canvi de reunió fins al final del tram horitzontal, un espit a reforçar amb un pont de roca, III.

L6: nosaltres vem seguir per l'esperó i després el flanqueig per la placa sense assegurances queda una mica expo, sobretot pel segon de cordada. el sostret es passa bé. reunió a terra de dos parabolts (anàvem amb cordes de 50m). V+.





L7: esperonet de IV molt maco i estètic, comú amb l'esperó esmolat.



des d'aquí només ens queda menjar una mica i baixar pel vessant contrari, amb tendència a la dreta a buscar una canal d'herba que ens porta al camí que vé de la colomina. enlloc de tornar al refu, vem anar a l'altra banda de la vall a buscar el camí que porta directe al pla d'aigüestortes i, en dues pesades hores (sobretot pel tram final mentre els taxis van passant carregats de turistes), tornem a ser al cotxe. la via es fa en unes 4 horetes sense córrer i anant en cordada de 3.

de material, un joc de tascons i aliens i camalots fins el 3. la via està poc equipada però es va protegint molt bé.

en resum, una bona activitat pirenaica en un racó molt maco i solitari.


tot el dia pensant: "cuanto cuesta? ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!!!!!!!"


2 comentaris:

Chavi ha dit...

Me pasó lo mismo que a tí con los taxis y la caminata acaba siendo bien larga. A la vuelta cogimos el taxi que ya teníamos bastante. En el libro no habla del taxi y queda poco claro "cuanto cuesta" llegar al pie de vía.
También fuí para tachar y la vía está bien y en conjunto la excursión vale la pena. Desde luego no hubiera ido por allí si no es por el libro de las 100.

Xavi ha dit...

Déu n'hi do amb la caminata! Sembla que el lloc bé s'ho val.