l'endemà de l'spigolo a l'aiguille petite d'ansabere, ens llevem amb la intenció de fer la bellefon a la grande aiguille d'ansabere, caminem fins a sota l'aiguille petite, on el temps ens fa desistir dels plans del dia. passen gotes, està ennuvolat i fa vent. el fet de pensar en ficar-nos en una canal on si plou poden caure pedres ens fa ser prudents. baixem al cotxe i, evidentment, el dia s'obre i surt el sol... agafem la furgo i anem a buscar una alternativa. ens parem a la oficina de turisme d'etsaut i ens diuen que a la mature s'escala. a l'aparcament una cordada de bascos ens deixa fotografiar alguna ressenya de la noche del loro, entre elles aquesta (la clàssica):
asterix et le peril, 185m 6a+ (V+ obl.)
ens decidim per aquesta via, esperant que el sol que ha sortit no ens escalfi massa. tot i que des de peu devia es veu bastanta vegetació, la roca és boníssima i es passa per trams nets d'herba per plaques equipades i fissures a protegir.
comença el joan:
L1: fissura molt bona de V+, la calor molesta bastant...
L2: el més difícil és l'entrada a la R, llarg molt bo.
L3: desplomet fàcil amb molt canto i pas de 6a+(?) d'adherència. amb la calor sembla impossible! es passa en A0.
L4: pas de bloc molt incòmode de 6a+ (?), després fàcil i sense interès fins la R.
L5: ens decidim per la variant obelix, pq 6b obligat i desplom de 7a+... amb la calor que fa... el llarg, encara que al principi no ho sembli, és molt bo i molt ben trobat.
aquí decidim no fer l'últim llarguet per no haver de rapelar d'un boix cutre. ja en tenim prou d'aguantar el sol de justícia que ens cau a l'esquena. es rapela per la mateixa via.
material: cintes i un joc d'aliens i camalots fins el 3. si es va bé de grau se'n posen pocs, perquè els passos més durs sempre tenen alguna cosa.
un bon descobriment, per quan fa mal temps més amunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada