dijous, aprofitant que a l'institut feiem festa, vem anar amb el césar a malanyeu, abans no hi faci massa calor (tot i que ja apretava de valent...).
arribem a les taules de la llei i comencem a escalfar... comencem per peligrosa maria, 6a. quin 6a! ja et posa les piles de veritat.
seguim amb pixapins, 6b. ens resulta més fàcil que el 6a que acabem de fer.
per no moure'ns gaire ens fiquem a pasión maldita, 6c. una mica més fina i/o tècnica que l'anterior, però molt recomenable també.
amb la intenció de fer alguna via nova per mi, ens fiquem a molta carn i poca salsa, 6c+. comença molt fina i després va guanyant canto. les xapes no sempre estan al millor lloc, cosa que converteix l'escalada en una espècie de concurs "a veure qui xapa agafat a més cintes"... la pols dels cantos (és una via poc repetida) tampoc ajuda a donar massa confiança. de totes maneres, és una via bastant maca, i un objectiu per pròximes visites, que aquesta vegada el césar tenia tard i ho vem deixar aquí.
un matí ben assolellat, per començar a fer bronzo i per començar a suar de tots els cantos!!!
1 comentari:
Ostres Iban, Malanyeu ara mateix deu ser un forn!
Caldrà tornar a empolvar-se de magnesi! ;)
Publica un comentari a l'entrada