dissabte tornem a trepar, jo tinc ganes de rematar la feina pendent i trobem el ton, hippie, riki i ripoll que diuen que van al racó tranquil... doncs cap allà!!!
per escalfar començo amb tonyina espessa, un 6b de diedre i pas de bloc que ja m'escalfa bastant.
aprofitant que el matapà m'ha posat les cintes des de la via del costat, recordo passos de freeman, el 6c més dur del món... al segon intent del dia (quart en total) l'encadeno amb bastanta fe. com diu l'oskar, el 7a+ no li quedaria gens malament. canto molt petit i escalada molt tècnica i vertical, difícil a vista, més difícil que la seva veïna spit màgic, 7a.
tot i que em fan bastant mal els dits (fa calor i les pells se'n ressenteixen) mato el matí a pedrópolis, 7a variant d'entrada de spit màgic. aquesta entrada no la fa ningú i està plena de pols. com que tinc els dits cuits, hauré de tornar-hi un altre dia...
marxem ben assolellats, al sol feia calor i a l'ombra fred... no estem mai contents!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada