13.4.08

MONTREBEI. Latin Brothers

després d'un divendres plujós i sense poder escalar, tenia "mono" de tàpia i volia anar a montrebei. ens vem posar d'acord amb el Dj Resident Kletterer. arribem divendres al vespre a àger, part del camí l'he fet plovent, unes birres al bar i cap al prat. tot i que ha plogut tota la setmana la pista està bé. sopem i dormim.

toca el despertador a les 7, mirem per la finestra i sembla núvol... dormim una estona més... al final veiem que no és núvol, aquí es fa de dia més tard que a berga, però hi ha molta humitat. fa fred, 2ºC, la boira puja una mica... arriben uns francesos, esmorzen i marxen perquè no veuen el temps prou clar... nosaltres dubtem de si escalar amb aquest fred o esperar i anar a la torrades amb all. "anem fins a peu de via i decidim!" fa fred i no ens escalfem ni caminat... però arribem a la via i ja hi ha una cordada. aquest fet ha estat definitiu: "si hi ha algú és perquè el dia no és tant dolent per trepar"... "quan surti el sol farà calor"...

comencem la latin brothers, 500m, 6a, A1 i 6a obligat. dues ressenyes: latin del luichy i latin dels ressenya.
entrem en matèria:

L1: comença amb un passet de 6a i després V+. la reunió de parabolts no hi és, n'hi ha una d'antiga de burins més a l'esquerra.
L2: si sortim a l'esquerra de la R tenim un pas tonto de fissura i després canto V+
L3: comença amb un passet fi de regletes i obligat fins a una fissura d'escàndol a protegir. V+ apretadot

L4: comença a buscar un sostret. pas duríssim per superar-lo, tranquilament 6a+, després diedre difícil
L5: llarg facilet. V tonto
L6: sostret de 6a, es fa bé. abans del sostret és fàcil i després més
L7: llarg trencadot, V+, més per l'exposició que per la dificultat
L8: fissura d'A1. el kleterer s'ho curra amb els tascons i friends. jo de segon pujo mig en lliure, penjant-me a treure algun tascó difícil i aprofitant per descansar una miqueta. està bastant net, llarg de curro.
L9: placa de 6a que passo corrent amb un elegant A0, després llastra de V+
L10: flanqueig de II, sabines
L11: llarg de V+ que es va tornant difícil, pas cabrón abans del flanqueig en baixada, i fissura per arribar a la R. el fregament és inhumà
L12: llarg d'A1. aquest és més curt i no porta tanta feina. està moll. aquí ni em molesto a provar-lo en lliure, ja estic prou cuit...
L13: placa de 6a protegida amb 2 pitons, després flanqueig finet.
aquí ens quedàven dos llargs de roca no molt bona i feia MOLT fred i vent. posem la directa i sortim pels dos últims llargs de la via del corb, per la xemeneia a veure si no fa tant vent.
L14: xemeneia bruta i fàcil.
L15: xemeneia estreta de bon fer, V.
sortim a dalt cansats i amb molt fred. tota la via hem passat fred. primer esperant que el sol toques la paret, quan feia sol s'anava tapant i venien núvols i feia vent. ha estat bastant desagradable escalar tant tens pel fred i la insensibilitat de les mans. inclús l'aigua de la cantimplora estava freda!
en total hem trigat una mica menys de 10h, tenint en compte que als llargs d'A1 atrapàvem la cordada del davant i ens havíem d'esperar. els dos llargs de sortida no ens han fet anar més de pressa (tenen la mateixa dificultat), però ens han resguardat una mica del vent gèlid (dins la xemeneia no feia tant vent).
de material portàvem: aliens (semàfor + blau, gris i taronja), camalots del 0,75 al 3 (repetint el 0,75 i l'1), un bon joc de tascons, 15 cintes, bagues i un estrep per persona. amb el nostre estil (de cobards...) n'hem tingut prou i no ens ha sobrat gaire res...
la via és un VIOTE! molt bona, brutal! no regalen res enlloc. s'ha d'escalar i autoprotegir molt (és montrebei!), i els llargs més difícils (per mi) són el 4rt i l'11è. els d'artificial porten feina i els de 6a surten més bé que aquests V+ tant durs.
era la meva segona gran via al congost, i LA RECOMANO A TOTHOM QUE TINGUI EL GRAU I EL COCO PER ANAR-HI. sobretot mireu de no anar-hi amb fred, val la pena estar pendent d'escalar i no de deixar de tremolar o d'intentar recuperar el tacte als dits...

8 comentaris:

Dalton's ha dit...

brutal!
bones fotos! llàstima que no es poden ampliar

Mingo ha dit...

De fred segur que en feia, el nas et delata, per què no crec que fos d'un altra cosa. Felicitats per l'escalada.

Gatsaule ha dit...

Que guapu que està el menja-avellanes amb el seu impermeable rosa.....

Molt bona escalada, quin fanatisme ficar-s'hi amb aquest fred !

Der kletterer ha dit...

No és rosa Joan, que és de color beig. Vja un daltónic que estàs fet. Que la trobeu a faltar a la Rosa?? Jee jeee.

Slaut bous!!

PGB ha dit...

"el menja-avellanes" jejejeje
bona escalada i bones fotos! Llastima que no es puguin ampliar, com ha dit el Mingo.

Mola el nasset vermell ;)

Percert, quantes R's amb parabolts del Maximo Murcia queden?

el terrible ha dit...

per petició popular ha posat les fotos que es puguin ampliar, ahir no ho vaig fer per falta de temps...

mingo: el nas vermell és del fred, no vem beure res d'alcohol durant l'escalada, fins i tot la última foto és borrosa dels tremolors...

pgb: les R's de parabolts hi són totes les que hi havia menys la primera, que estava canviada de lloc de l'original. és un bon reequipament (només algunes R's, cap parabolt als llargs) i no crec que hi hagi prou raons per dir el contrari.

salut!

ari ha dit...

Bona via i bones fotos!!!

Em sento familiaritzada amb valtros... veient els nassets vermells! ;) Ja veig que no sóc única amb detector natural de temperatura baixa!

FELICITATS!

el terrible ha dit...

últimament cada vegada que vaig cap a la zona d'àger acabo passant fred... no és tan calenta la zona? ja tinc ganes d'escalar sense engegar el detector natural de temperatura baixa!!!