





la vida és vertical: alpinisme, escalada clàssica, escalada esportiva, escalada en gel... tot el que tingui a veure amb la muntanya








assegurem-ho a la somnis d'hivern (o il·lusions d'hivern, no ho recordo mai...) i la columna del verdet.

aquí el gel hi era abundant, una mica humit però fàcil per progressar. treiem la corda als dos ressalts més drets i aviat ens plantem a la columna del verdet. humida i gruixuda, però només una mica difícil a baix.

d'aquí cap a casa pel camí, fent la primera traça de la temporada.
com que estava bé, dissabte hi vem tornar, trobant ja més gent per tot arreu, i les cascades esglaonades i més senzilletes.
HA COMENÇAT L'HIVERN!!!!!!!!

L2: 6c. comança fàcil i es va emprenyant. el tram més dur em sembla duríssim. tot i així, amb algun repòs va sortint

L3: V+. molt maco i a disfrutar

L4: 6c. comença molt fi i comença a desplomar. hi ha un pas especialment rebotós, em sembla més dur que el d'abaix, i també surt amb reposos.

L5: 6b. 15m desplomats de canto gegant, un llarg d'antologia, per disfrutar com un nen. aquest surt bé, suant la cansalada.

L6: 6a. placa tècnica, fineta i molt entretinguda. dels llargs bons de la via. el grau és obligat.

L7: V+. fàcil fins a un pas especialment fi, després fàcil també.

L8: V+. molt atlètic. al final els braços ja protesten, però és un llarg molt bo.

arribem a dalt amb l'ombra que ens persegueix. de la feixa cap avall no hi ha tocat en tot el dia.
de material, amb 12 0 13 cintes farem. la via està equipada amb espits amb xapa petita, això fa que t'ho pensis una mica abans de forçar al límit, pensant en la xapa petita i la roca tova de regina i l'espit. una via molt recomenable, sobretot aquests dies curts i freds amb sol

pocs peus a tota la via...
hi havia una cordada al costat fent ANARCOMA, 6b, que també feia molt bona pinta.












