17.12.07

ROCA REGINA. Postmorten

divendres, molt fred, -8ºC a Tremp... anem cap a regina. arribem a 2/4 d'11 i encara hi ha tota la paret a l'ombra.

l'objectiu és la postmorten, 200m 6c (6a obligat).

esperem una estona al cotxe i sortim cap a peu de via. a 2/4 de 12 just comença a tocar el sol a peu de via i ens enfilem cap amunt.

L1: 6a. la roca està molt freda, els grans cantos estan glaçats, i així queden les nostres mans. un elegant pas d'A0 substitueix la sensibilitat a les mans.




L2: 6c. comança fàcil i es va emprenyant. el tram més dur em sembla duríssim. tot i així, amb algun repòs va sortint



L3: V+. molt maco i a disfrutar



L4: 6c. comença molt fi i comença a desplomar. hi ha un pas especialment rebotós, em sembla més dur que el d'abaix, i també surt amb reposos.



L5: 6b. 15m desplomats de canto gegant, un llarg d'antologia, per disfrutar com un nen. aquest surt bé, suant la cansalada.



L6: 6a. placa tècnica, fineta i molt entretinguda. dels llargs bons de la via. el grau és obligat.



L7: V+. fàcil fins a un pas especialment fi, després fàcil també.




L8: V+. molt atlètic. al final els braços ja protesten, però és un llarg molt bo.



arribem a dalt amb l'ombra que ens persegueix. de la feixa cap avall no hi ha tocat en tot el dia.

de material, amb 12 0 13 cintes farem. la via està equipada amb espits amb xapa petita, això fa que t'ho pensis una mica abans de forçar al límit, pensant en la xapa petita i la roca tova de regina i l'espit. una via molt recomenable, sobretot aquests dies curts i freds amb sol

3 comentaris:

Der kletterer ha dit...

Ets un bou!! El dissabte igual pugem cap al pedra a punxar-li...
Apa maskina, regletea o muere!!

Raquel ha dit...

Sí que vas fort... jo vaig haver de posar algun friend en el primer llarg... i el vaig patir de valent!! Felicitats!

el terrible ha dit...

el primer llarg li va tocar al joan, ell el va patir més que jo... enlloc de friend hi va posar una bona dosi de fe, sobretot a la bavaresa de dalt! és un clàssic, i els diedres se li dónen molt bé. jo vaig patir més arribant a alguna reunió, els braços inflats fan que tinguis menys confiança en què tot allunya perquè hi ha canto...