AIGUILLE DIBONA. Martine is on the rock

Hi ha dies que comencen malament però acaben de forma genial... aquest va ser un d'ells!

Ens llevem i, teòricament, només tenim una cordada davant per fer la visite obligatoire, la següent via de les parois de légende. El problema és que no comptàvem amb les cordades que arribaven directes del cotxe... total, que esperant que toqués el sol a la paret ens trobem amb un embús monumental a la via, fins a 8 persones penjant de la R1!!! Evidentment toca canvi de plans, però no sabem massa què fer... Preguntem a les guardianes i ens recomanen una via de la cara est. Escalada al sol, i completament sols, ens diuen. A més, és la via dedicada a la Martine, la mestressa del refugi.

Doncs som-hi, Martine is on the rock, 300m TD+ (6b/c, 6a obl.) i reequipada. A la mala foto feta d'una mala fotocòpia del refugi li falten els dos primers llargs, 6a i 6b/c. La via és la de més a l'esquerra de la ressenya. L'inici és uns 15m a la dreta d'una placa que hi ha a peu de la cara est. La primera part va per plaques amb petits sostrets i la segona part és un festival de fissures, diedres i cantos.

 

comença el Joan:

L1: entrada per un desplomet a bloc, per seguir per una placa d'adherència, 6a.

L2: llarg molt curt, un desplomet de cantos plans i roms amb 4 xapes que facilitarien l'A0 i que fan de bon provar-ho en lliure. Surt apretant força. 6b/c.

L3: placa molt fina d'adherència fins a sota un sostret que anem esquivant cap a la dreta tot buscant canto, 6a+, és el primer que surt a la foto-ressenya.

L4: inici desplomat amb un pas de bloc. No trobo el canto amagat i caic, la resta més fàcil i amb les xapes més lluny. 6a.

L5: aquí ens passa una cosa extranya, no anem ni pel II ni pel V... acabem muntant una R d'un sol bolt, a la repisa on veiem els de la sud clàssica a l'esquerra. Ens han faltat uns metres de corda per fer-ho en un sol llarg.

L6: aquí s'acaben les plaques, bavaresa de pel·lícula, amb xapes i bastant física. Roca molt bona, ataronjada i una mica "sorrenca" que fa que costi confiar en els peus. Llarg molt i molt bo. 6a.

L7: diedre espectacular, amb passet tonto. 6a.

L8: diedre similar a l'anterior però més fàcil, V.

L9: fissures i bavareses, el reequipament ha fet que es passi un diedret per fora en bavaresa, fent-ho més agradable i físic. 6a+. Boníssim.

L10: llarg molt espectacular. Molt vertical, amb canto però amb roca sorrenca. Les xapes força lluny conviden a escalar tranquil i mirant-t'ho bé. en algun lloc me'n vaig a l'esquerra (tot seguint algun pitó i alguna xapa) i arribo a l'aresta, just abans que pugi tota la gent de la madier, la sud clàssica i la visite. V+ .

L11 i L12 fàcils, per l'aresta ens tornen a portar al cim, on baixem sense cues i anem a relaxar-nos a la terrassa al sol.

La via ens ha agradat molt, a mi més que la Madier, tot i que no sigui tant clàssica. És més difícil i està força equipada, només ens caldrà portar el semàfor d'aliens i els camalots fins el 2 per completar l'equipament en algun pas.

És d'aquelles vies on gaudeixes de valent escalant, aprofitant que l'entorn és genial i que no hi ha ningú en tota la cara est, mentre a la sud es formen unes cues que ni a l'AP-7. És una forma elegant i ràpida de tornar al cim de la Dibona.