14.10.11

TENAILLES DE MONTBRISON. Vol et volupté

Ara feia molts dies que "no tenia temps" per publicar al blog, però encara tinc alguna cosa per explicar... Durant el viatge estival als Alps, després de la Tête d'Aval vem aprofitar per visitar les Tenailles de Montbrison. La via escollida vol et volupté, 380m 6b (6a obl.).

més info al blog del luichy

la ressenya: 



els dies eren freds, a 1800m ja va gebrar (tot i ser a principis d'agost). Una bona pujada d'aproximació i comencem:

L1: passet de 6a+, t'agafa en fred. Roca amb poc canto, seguint la tònica del calcari de la regió.

L2: tots els cantos estan al revés, 6b de paciència.

L3: comença molt finet, amb passos de fe, després ve un esperó fàcil però amb les xapes lluny, 6a.


L4: placa negra fineta, amb el sol s'escalfa bastant...
L5: llarg molt curt de fissura atlètica, quin V+!!


L6: placa verdoniana, amb les xapes prou lluny com per fer-te pensar.
L7 + L8: més del mateix, un pèl més difícil, 6a. s'empalmen justet, fins al ràpel

un ràpel de 25m ens deixa a la bretxa, seguim escalant:

L9: llarg de IV amb una aresta aèria.


L10: aquí m'equivoco i primer segueixo una línia de parabolts qua no és, rapelo d'uns cordinos i refaig el camí bo, molt pròxim a l'esperó Renaud (un tram comú). Llarg molt i molt polit en el tram comú, després pas de bloc de 6b i més fàcil (6a) fins la R.
L11: llarg de V+, molt maco, però després de la bretxa són tots molt macos.
L12: el llarg estrella, una bavaresa de pel·lícula, gens difícil però molt espectacular. Va bé portar algun catxarro (camalot 1 i 2) per on allunya.


L13: llarg de V indefinit per sortir de la paret.

aquí fem cim, mengem uns fruits secs i cap al ràpel. Des d'allà un camí fitat per mal terreny ens porta a peu de via i d'allà al cotxe.

De material amb 12 cintes i alguns friends per completar anirem bé. La part inferior de la via (la primera tenalla) no em va agradar gens, sort que la part superior és excepcional. Sinó no hagués valgut la pena pujar fins aquí dalt...

Cap comentari: