10.3.11

PARET D'ARAGÓ. Femme fatale

després de rodellar, recullo el cunill a alfarràs i tirem cap a la paret d'aragó. a viacamp trobem la primera sorpresa, la pista està tancada per obres: "prohibido el paso", però la tanca no impedeix el pas, i els obrers ja han plegat... som-hi!

arribem a la bassa i ens preparem per passar-hi un parell de nits, fa vent i fred...

ens despertem a -4ºC, fa vent però som optimistes (o il·lusos...) i creiem que a la paret, amb el sol, s'estarà bé. marxem amb poca roba d'abric.

trobem el camí de la feixa bastant bé, està fitat i, anant alerta, es troba bé el punt on s'ha de remuntar. des d'aquí ja veiem l'objectiu, femme fatale, 260m 7b (6b obl.) 



la ressenya del luichy:


com que el joan vol que em toqui el primer llarg difícil, comença ell:

L1: comú a totes les vies de la pilastra, un pas de V i la resta fàcil a la R.

L2: diuen que és el filtre, que és el llarg amb les assegurances més lluny. és un llarg cabró, molt maco però gens fàcil. forats bons i no tant bons. i unes bones excursions on algun alien (jo en vaig posar un o dos) ens ajudarà una mica a rebaixar la tensió. a l'últim cordino faig un A0 per xapar, sóc un covard... 6c li queda bé.

L3: vas amb tendència a l'esquerra, semblant a l'anterior però més fàcil. 6a+/b.


L4: un llarg preciós, placa i bavaresa molt xules, al final, una xapa a l'esquerra em fa sortir de la llastra i, des d'allà surto directe al següent parabolt... error!!! hi ha un pont de roca a la dreta, em quedo atrapat amb la xapa lluny sota els peus, el meu cervell friki està a punt de tirar-se, llavors m'espanto i destrepo... pel camí correcte no era tant difícil, però tampoc l'encadenaré perquè he hagut de reposar per recuperar-me de l'ensurt. 6b. per acabar-ho d'arreglar, mentre muntava la R, se m'escapa la baga de reunió paret avall...


L5: placa fina on van sortint cantos miraculosos. de segon arribo al final de la bavaresa i em penjo, reposo un momentet i segueixo fins la R. un llarg boníssim, però ja tinc els peus a caldo. 7b.


L6: surto encara cuit del llarg anterior, la primera fissura no és gens fàcil, però surt bé. em planto al desplom taronja, on la poca recuperació del llarg anterior em fa penjar un parell de vegades. per mi és un llarg boníssim, amb canto gran i si no et surts del camí correcte és sòlid. 7a+, boníssim.

L7: el joan es decideix pel diedre guarro, que no ho és tant. V.

sortim per dalt mig congelats, això de no portar jaqueta confiant en l'astre rei... amb el vent no hi comptàvem!!! demà anirem més abrigats.

en 5 hores, sense córrer perquè en aquestes dificultats no som gens ràpids, som dalt. de material hem fet servir aliens i camalots fins el #3 i 13 cintes. els tascons els hem passejat per la paret.

la via és BONÍSSIMA.

5 comentaris:

marc ha dit...

guapa, eh?
Enhorabona.

Chavi ha dit...

El cuarto largo me pasó lo mismo aunque justo antes de meterme en la trampa vi el cordino hacia la derecha y por ahí es bastante mas fácil.
Enhorabuena.

Iban Bessa ha dit...

tot un viote!!
i d'equipament paternalista... si mirem el primer llarg, el pare no s'estima gaire el fill, jeje

albertganxets ha dit...

és que al nord de la península cuiden menys als fills, i com que darrerament hi tenim massa contacte, un acaba fent cas dels comentaris d'aquestos "devorafills"...

En fi, tret del primer llarg sí que se li pot dir paternalista sense temor, oi?

Iban Bessa ha dit...

si senyor! a partir del 2on llarg l'equipament era més el que el meu "coco" necessitava, jeje

salut!!!