tot tornant de terres franceses, ens decidim a tatxar-ne una altra de les 100 millors, ja fa temps que la tenim mirada i mai ens havíem decidit. primer problema, tant el meu llibre com el del joan són a casa... això s'arregla amb una trucada a casa, escriure la literatura mentre et dicten per telèfon i amb una foto de la ressenya enviada per sms.
terra lliure, 190m, 6b (6a obl.)
a part de la pista llarguíssima i ben condicionada, tenim que la pista ja no mor en uns camps, però amb una mica de vista ja veiem la vall de què parla al llibre per on hem de caminar. primer contratemps, quan arribem als ràpels m'adono que durant l'aproximació m'ha caigut la corda de la motxilla (posada de qualsevol manera). tornada enrere, etc... al final trobem el ràpel i baixem a la feixa.
allà comença la SORPRESA. el camí ha desaparegut, se l'ha menjat la vegetació i els 25min fins a peu de via es converteixen en una lluita contra branques i punxes. a la part final el camí es pot seguir més bé i això t'alleugereix la moral. la via està passat l'esperò que es veu al final de la foto:
arribats a aquí, no sabem que la foto de la ressenya no inclou la part inferior del primer llarg, comença el joan:
L1: pensàvem que era IV+ i el joan deia que havia vist V+ més fàcils que aquest IV... és que era V+!!!
L2: fissures on entra el material a caldo, però amb roca a estudiar. un llarg molt bo, el 6a està protegit amb un pont de roca amb la baga vella.
L3: xemeneia-diedre molt bona, d'escalar, V+.
L4: el llarg difícil. primera part una mica indefinida i quan veus que has de flanquejar a la dreta per posar-te sota el diedre, a la nostra esquerra trobarem un pitó rovellat. fent-ho així es passa per on està pintat a la ressenya original (sense la variant en verd) i és finet i obligadet. el diedre de després és d'antologia, quins cantos!!
L5: diedres i xemeneia amb roca boníssima, molt espectacular.
la via està poc equipada (un espit per reunió, a reforçar amb ponts de roca o arbres) i 5 pitons als llargs, per tant portar aliens, camalots fins el 4 (portàvem repetit l'1 i el 2, però només vem posar el 2), tascons i bagues pels ponts de roca.
la via es fa relativament de pressa, en unes 3 horetes i poc, en un ambient tranquil, a l'ombra i amb un gran caràcter montrebeià .
des de dalt ja només ens queda anar tornant en tendència a la dreta (amb la paret a l'esquena) tot esquivant els garrics que ens punxaran les cames (20 minutets).
en resum, una via que es mereix estar a la llista de les 100 millors de catalunya.
1 comentari:
La escalamos hace unos meses y las conclusiones son las mismas vía en conjunta muy buena de aspecto a veces roto pero luego está mejor de lo que parece. La aproximacion nos pasó lo mismo el camino ha desaparecido.
Si fuera 200 metros mas larga con la misma tónica sería una vía de las buenas, buenas de aventura.
Salud
Publica un comentari a l'entrada