després de posar-me les piles al pirineu, uns dies fent l'alpin pels ecrins se m'havien de posar bé. quedem una bona colla al camping d'ailefroide. nosaltres hi arribem diumenge a la tarda.
una vegada instal·lats fem una vieta d'esportiva per desentumir els músculs: amigos, 6b+. surt a vista apretant una miqueta, això del granit i l'adherència encara em costa...
el dilluns ens llevem sense massa plans, el cap de setmana ha nevat en altura i les vies encara tenen una mica de neu. escalarem una mica per la vall.
com que le meteo no està massa clara, ens decidim per petit palavar, 300m 6a+ (V obl.). tota equipada amb bolts.
la guia la deixa bastant bé, i té els ràpels a prop per si es posa a ploure. l'inconvenient: em sembla que tothom ha pensat el mateix. nosaltres ja som tres cordades!!!
arribem amb el jordi i la cris. tot just una cordada acaba d'aixecar el cul de terra. ells entraran per la via original (5c) i el marsi i jo per la variant de dos llargs de 5b i 6a+. darrere nostre entren l'albert i el jordi n.
L1: passet tonto i la resta fàcil, 5b.
L2: dos passets de finura sense mans i placa d'adherència, 6a+
la cris al L2 original:
el marsi i l'albert al L2 de la variant:
L3: flanqueig passejada a esquerres, 3b (!!??). aquí ja patim retencions. la cordada de madrid és lenta ("con lo rápido que escalamos nos comemos ailefroide en una semana" diuen !!!!!) i gens simpàtica (serà perquè som catalans??), però els de davant seu són molt pitjor...
L4: entrem a l'esperonet. li donen 5a, però no serà més de IV
L5: aquí l'esperó és més marcat, 5c??? no crec, fàcil-fàcil.
el jordi n a l'esperó:
L6: aquí ja sembla més V/V+, ells li donen 5c, i té una placa maca. ens arribem a ajuntar 4 persones a les reunions, però els de madrid no ens donen la possibilitat de xapar-nos-hi, ens hem d'esperar a 2m a que aclareixin una mica l'espai...
L7: aresteta fàcil de 5b. aquí ja no podem més amb les esperes, decidim no fer l'últim llarg de 15m i 5a i així avançar els madriles als ràpels... a aquest pas ens passarem tot el dia en una via que es pot fer en 3h com a molt!!!
ràpels i cap avall, que la gana apreta i hem de dinar!!!!
una vieta sense cap mena de caràcter ni gràcia. el que la fa concorreguda és que és fàcil i està molt equipada amb parabolts. per omplir mig matí o mitja tarda...
5 comentaris:
je je je!!! com afecten les companyies al que pots acabar pensant d'una via!!! nosaltres també l'hem feta aquest estiu i en tenim molt bon record! coincidim en que els graus en alguns passos no s'acaben d'ajustar massa...però nosaltres la vam dsifrutar molt...també la vam fer un dia plujós, però sols hi erem dues cordades, i nes van deixar passar sense problemes i molt simpatics!
serà q m'estic tornant molt exigent o q estic molt ben acostumat, però independentment de la gent del davant, la via em va semblar discontínua i amb el recorregut una mica forçat (opinió q compartim els 6 q ens hi vem ficar). es podria passar a 3 metres de la via pràcticament grimpant i amb tascons. he fet vies molt més bones, però això només és una opinió personal, i hi ha tants gustos com persones!!!
salut i a tibar!!!
Bones, per la zona hi ha vies força més guapes, la que vam fer el dijous amb en Jordi per exemple. Iban tinc una foto teva que hauries d'afegir en aquest post, a la travessa de III.
per cert, el que has posat és el nom de la via??
aquesta via no er agran cosa, però pels comentaris que vaig sentir hi ha moltes altres vies bones a la vall. el nom de la via és petit palavar o little palavar.
la foto de la travessa amb els peus al fang i les mans a les herbes???
Sí, aquesta mateixa! A veure si la porto a la feina i te l'envio.
Publica un comentari a l'entrada