10.8.09

BARRE DES ÉCRINS (4.102m). Pilier Sud

després del rostoll d'ahir (també he de dir que buscàvem una via on no ens canséssim massa, que el que ens esperava era mooolt gran), ens decidim a aprofitar la bona meteo de dimarts i dimecres per atacar el
pilar sud de la barre des écrins, 1.300m de desnivell MD-.



la via és llarguíssima, de recorregut deuen ser uns 1.700m (com costa aproximar-ho!!) i, encara que hi ha gent que la fa en el dia, el més normal és un bivac a la paret (algú se'n menja més d'un a la paret...)

ens llevem a les 6 al càmping d'ailefroide, hem sortejat les cordades i serem 5: rafa, canito i pep per una banda i marsi i jo per l'altra. pugem amb la furgo al pré de mme carle i comencem a caminar pel camí del glacier noir (veient-lo s'entén perquè li diuen negre). ja des del principi de la vall és veu el paredón que ens espera...



les vistes al pelvoux, ailefroide, glacier noir... són espectaculars:



el camí remunta la cresta de la morrena, en una pujada sense massa pendent però que tampoc perdona... ens ho agafem amb calma, parant a saludar el santi i el subi que són al bivac de les balmes.



després d'haver remuntat la part final de la glacera per una bona pente de neu fins a la rimaia, mirem com la podem passar i ataquem la via. hem trigat unes 3 hores i una mica més. començo jo. el canito es retira, els bivacs d'emergència a l'aiguille noir fan baixar la motivació a qualsevol... entrada amb un llarg de IV molt patinós per la roca polida. reunió en dos pitons.


després, una mica amb tendència a la dreta per on sigui més evident i fàcil (aquí ja ensamblats a 30m amb corda doble) i per camí fàcil (II-III) en tendència a l'esquerra, tot seguint torrents i terrasses fins a buscar la part més vertical.


si anem seguint la lògica i tirem per on sigui més fàcil no ens allunyarem gaire del recorregut original. arribem a un primer bivac on hi ha fites, NO seguir cap a l'esquerra on es veu una baga!!! és una encigalada, jo vaig haver de tornar a baixar de la baga. el rafa i el pep ens avancen pel camí correcte (canal a la dreta, per darrera del bivac).


comencen una sèrie de xemeneies de IV que ens porten a l'aresta descomposta.


aquí ens saltem un primer bivac i, gran error!!!, ens confonem i decidim quedar-nos al segon bivac que trobem. la descripció (pla, roca a l'esquena, herbeta...) coincideix amb la que ens van donar el trio tronchoise, però resulta que és bastant més avall del que ens volien dir ells. convençuts que anem bé de temps i que ja estem prou cuits (portem 1.500m de desnivell des del cotxe, amb l'armari a l'esquena) ens plantem a descansar al nostre "hotelet"). són quarts de 6 de la tarda, portem unes 6h trepant.



la nit no és gens freda (pels que portem sac) i la lluna ens visita des de darrere del pelvoux. anem justos d'aigua i comencem a raccionar-la (portàvem més de 2l i mig per persona).


el que té de bo aquest bivac és q tant bon punt surt el sol ja ens comença a escalfar. a 2/4 de 8 sortim cap amunt.


avui ja decidim sortir amb els gats posats (les botes, més pes a la motxilla!!!). falta que em posi els gats perquè la neu faci acte de presència a totes les xemeneies i raconades. aquí comencem a veure que estem més avall del que ens pensàvem, la tour rouge no s'acaba mai!!


en algun lloc ens equivoquem i acabem pujant la tour rouge fins al cim. no sé si és la variant de VI de la ressenya, però va ser un tram difícil difícil...


finalment arribem al peu del bastió. un rierol ens permet calmar la set i omplir ampolles. aquí treiem la ressenya dels tronchoise, boníssima, i que ens porta sense error fins al final del bastió:


un primer diedre amb dos o tres pitons i sortir-ne a la dreta, assegurat amb dos pitons. és potser el llarg amb millor roca de tot el bastió (i no és cap meravella!).


el rafa al flanqueig fins a la R1:

el segon llarg és molt llarg, el marsi es queda curt i munta R abans d'hora. allargant el 3er llarg ho solventem. després un llarg de IV molt espectacular:


a continuació seguim unes fissures de V amb molt mala roca (és on la ressenya marca "potser són dos llargs") i ens posem al peu de la part més "tiessa" del bastió.



el setè llarg és una travessa amb roca delicada fins a un diedret de 3m on hi ha un tascó de via. un pas que apreta moltíssim, un pitó a la sortida i seguim un parell de metres a la dreta fins a un pitó amb anella, que reforçarem amb un tasconet per fer reunió.
ens queda l'últim llarg, un flanqueig a dretes per uns pitons. aquí desploma una mica i la roca és dolenta (tothom que sé que hi ha passat ha tibat fort dels pitons... jo no seré menys, quin V+!!!).


la R anterior vista des de l'últim llarg:

sortint de la part difícil, arribem al mític "miroir", el mirall... doncs resulta que és una placa de III on es puja gairebé caminat!!!


ara vé l'agonia, el cansament comença a passar factura. sortim per l'aresta i quan havíem de sortir a l'esquerra ho trobem tot nevat... seguim per l'aresta però ens alenteix bastant. trobem alguna canal nevada que ens obliga a avançar a llargs, alguns amb grampons... l'altímetre marca 3.800 i es fa tard, l'ombra d'un nou bivac plana per sobre dels nostres caps... són més de 300m de desnivell esgotadors i amb molt mala roca.



i quan menys ens ho esperàvem sentim el rafa cridant: "sóc al cim!!!!!". els altímetres ens marquen altures incorrectes (i els hem calibrat al prat...). som a 4.102m, el cim culminant dels ecrins. i si haguéssim fet un bivac a 50m del cim??? quina cara de tontos!!! arribem a cim a 2/4 de 8, el dia comença a caure, hem de sortir de pressa que ens queda l'aresta i amb el cansament...





el descens és delicat, l'aresta és aèria, la roca dolent i estem bastant cansats... la lluna ens acompanya i el sol ens va deixant.



acabem l'aresta de nit, amb el frontal. toquem la glacera després del ràpel, tots quatre, a dos quarts d'onze, comença el descens de caminar. primer la part dreta i amb esquerdes, encordats, després la part plana de la glacera, ja sense encordar.


decidim dormir al refu des ecrins, però amb la fosca i el pilot automàtic ens el saltem... anem a dormir al refu blanc, que els genolls protesten i és tard, molt tard!!!
descansem unes poques horetes i marxem d'hora avall, que al càmping i a casa estan pendents de la nostra arribada i no volem preocupar a ningú.


per la via ens farà falta material de bivac, grampons i piolet per l'aproximació i el descens, un joc de friends (semàfor d'aliens i camalots fins al 2) i tascons. uns pitons al fons de la motxilla ens podríen treure d'algun "percal". la via és al sol, però a dalt fa fresca. a la primera meitat és difícil retirar-se, una vegada passat mig bastió és pràcticament impossible. la roca és de mediocre a dolenta, i com més vertical més dolenta sembla. la motxilla pesa molt per escalar, s'ha de tenir en compte. si no s'està acostumat a fer aquestes vies als alps, el més normal és fer un horari semblant al nostre. no és la dificultat tècnica de la via el que ens marcarà, sinó la resistència física i mental a una via tant llarga i que es fa llarga.

hi ha un article molt bo sobre les clàssiques dels écrins publicat a campobase, al número 66, d'agost de 2009. els autors: trio tronchoise i rafa, garantia de bon criteri!!!

arribant al càmping, un bon esmorzar (no mengem res amb cara i ulls des de l'esmorzar d'ahir...), un bon dinar i un bon sopar tots plegats, amb bon vi i cervesetes per celebrar vies i batalletes, o per celebrar que una bona colla d'alpinistes tenen un motiu per trobar-se de tant en tant i fer activitat plegats.


quina colla!!!!

11 comentaris:

SEVIDE ha dit...

Enhorabona per la via!!
Activitat alpina de les bones!!! Escalar tot aquest desnivell amb l'armari empotrat a l'esquena... jo, em trec el barret!!

edunz ha dit...

troç d'activitat, felicitats!

el terrible ha dit...

l'escalada va ser un "plaer", sort de la companyia!!! perquè l'armari de l'esquena tibava enrere de veritat... una vegada assimilada l'activitat n'estic realment orgullós!!!!!

Llorenç ha dit...

felicitats!!! aquesta es dura i de compromís!!!

el terrible ha dit...

és més dura per la longitud i el compromís que per res més... mala roca i molts metres, és una cursa de fons. si es pogués fer sense motxilla seria la bomba!!!!!

Gatsaule ha dit...

Una molt bona via, enhorabona! NBosaltres, quan hi vam anar, ens vam emmerdar de valent al tram final.

Però vam preferir baixar pel dret que fer la cresta.... Hi havia una bona traça al pendent de neu!

el terrible ha dit...

joan: havia vist el teu post i no s'assembla de res al que vem fer nosaltres!!! entre que vosaltres veu trobar més neu i nosaltres més pitons (vem seguir gairebé tota l'estona la via correcta), i que nosaltres vem sortir directes al cim... per on veu passar el bastió? per la dreta? amb botes i motxilla haguéssiu patit de valent als V+ del bastió!!!!
la pala per on veu baixar no estava massa en condicions i va tocar baixat per la cresta...

Gatsaule ha dit...

Si, tens raó, nosaltres vam anar més a la dreta i vam anar a parar a la gelera just sota la Barra.

En conjunt la via devia ser més fàcil que la vostra, però tampoc era cap tonteria. En algun mur ben difícil, ens vam treure les motxilles per poder pujar. I el tram final era en glaç.

Suposo que al juliol hi ha molt més neu i els trams pedregosos de la base són els que nosaltres vam trobar tapats de neu. Però saber on ets en aquella paret no és fàcil...

Xavi ha dit...

Felicitats per l'activitat, tros de tàpia...

Anònim ha dit...

Bones,

em dic Joan i la setmana que ve volíem intentar aquesta via. Vau trobar alguna ressenya mig correcta?
Hi ha algun bus per anar a recuperar el cotxe al Pre.
Moltes gràcies per la info.

iban bessa ha dit...

hola joan, nosaltres vam anar amb les dues ressenyes que tinc al post (la foto i el paper fet a mà). El millor va ser anar seguint les anotacions del Lluc, que és qui ens va fer la ressenya amb el què recordava. es tracta d'anar seguint la lògica i procurar no embarcar-se..
no entenc la pregunta del bus, nosaltres vam aparcar al Pre i, a la baixada, arribes al mateix lloc.
Sort!