20.4.09

MONTSANT. Sant Joan

suposem que és setmana santa... que els plans de marxar tota la setmana s'han trastocat completament... que a catalunya només fa bo un dia de cada tres... que tinc uns gats per fer-los la sola... doncs anem a cornudella i ja veurem!!!

arribem el dimecres, després de les pluges dels últims dos dies (més de 100 l/m2) està tot moll, cornudella està plena d'escaladors mirant si la roca s'asseca... anem a la morera i com que no podem escalar ens dediquem a caminar pel grau de carrasclet, grau de barrots... tot moll i aigua baixant per totes les parets i graons. una excursió molt maca!

dijous fa sol, tot més o menys sec i tenim ganes de forats... anem a un sector que ens han recomenat i que té molt bona pinta: els cingles de St. Joan


com que som de pagès, ens emboliquem amb l'aproximació... hi havia dues possibilitats, la llarga i planera (1 horeta) o la curta i més dura (30 minutets). total, que ens decidim per la curta... "mentira!!!" ens equivoquem i acabem al camí que puja a la roca les hores, carregats amb 19 cintes cadascú, una corda per cap... i una hora i mitja de "pateo" (això de l'alpinisme és molt dur!!!).

una vegada situats al sector veiem que la tranquilitat ens acompanyarà tot el dia, en total serem 6 (nosaltres dos + 4 persones més) per un total de 59 vies.

comencem escalfant a la sap llarga, 6a+. molt maca i bona, gens difícil.

seguim amb la seva veïna ni fa, ni fum, 6b. aquesta és més plaquera i difícil, no em va agradar tant.

segueixo amb un viote de 36m, sortpresa, 6c. forats i més forats, si vas escalant bé i tranquil no és difícil, preciosa. fins aquí tot a vista, toca enmarronar-se una mica...

em fico a sa i estalvi, 7a+. una via que trenca amb la tònica de mur de forats per passar a ser un desplom amb més o menys canto. al primer intent en surto bastant bé, però molt cansat, el segon "pegue" serà en top-rope i amb feines per arribar per falta de pila... la via és molt bona, però té més dels 25m que posa la guia, són 30 ben bé. la deixarem pendent per una altra visita...

el matapà també es baralla amb hagi pau (foto), 6a+ i la seva veïna sense nom també de 6a+. les dues es veuen molt bones i verticals.


després d'un bon sopar amb bona companyia (kletterer & company), una bona dormida... i l'endemà: pluja!!!! s'ha acabat el viatge, tornem cap a casa, que també hi plou...

4 comentaris:

PGB ha dit...

Heheheh potser va compensar equivocar-se d'aproximació i de sector. No?

Quina mà de metres i de forats aquestes vies! Molta pila, no?

el terrible ha dit...

no, si al final vem acabar a st joan... però amb les cames fetes pols per l'aproximació!!!
el sector val molt la pena, l'únic inconvenient és que el peu de via no és molt còmode. les vies molt bones, forats i més forats. és com malanyeu però vertical o lleugerament tombat enrera.

salut!

Pietro ha dit...

Osti quina casualitat! Ara mateix estava a l'escriptori i tenia la guia del Montsant oberta per aquest sector! Des de que va sortir la guia li vaig posar un punt ben gros, perquè tenia mooooolt bona pinta, i el proper pont del 1 de Maig tenim previst anar-hi, així que treuré profit de la vostra encigalada en l'accés, jejeje: volia pujar per l'aproximació curta, què hem de fer per no equivocar-nos com valtros?

el terrible ha dit...

el sector té vies molt bones, tot i q algun peu de via és una mica "salvatge". per no pillar a l'aproximació curta crec q el més important és tenir els ulls ben oberts!! s'han de seguir unes fites, no un camí ben fresat amb marques de pintura i fites. el caminet puja gairebé directament a mig sector. sort!!!