diumenge només tenia una estona al matí per trepar, per tant tocava anar a prop de berga. em van proposar el racó tranquil... feia temps que no hi anava, tocava tornar-hi.
l'escalada plaquera, patidora i amb grau ajustat fan que no sigui una zona molt de moda, però es mereix vàries visites (sobretot si vols encadenar!)
anem al racó tranquil (1), potser la part més difícil de tot el racó tranquil.
escalfem amb clàssic, 6a+ que, com el seu nom indica, sembla més un llarg d'una via clàssica que no una via d'esportiva. segueix la part més fàcil de la paret, buscant totes les debilitats.
després provo cquie, 6c. al primer pegue se'm resisteix, és extranya i s'acosta molt al 6b+ de l'esquerra. és potser el pitjor 6c del racó tranquil. al segon pegue ja surt. per cert, que l'ernest ha posat un parabolt al costat d'un químic que estava massa entrat i costava de mosquetonejar i després el mosquetó feia una palanca brutal... ara millor.
per acabar de rematar els dits, em fico a berga express, un altre 6c, més bo que l'anterior, amb una entrada dura i una arribada a reunió bastant dura també. el ripoll em canta un bon flaix i arribo plorant a la R...
a la dreta de cquie l'ernest ha equipat dos 6b.
què difícil és escalar al racó tranquil quan no hi estàs acostumat, encadenar-hi dos 6c seguits em deixa un regust a gran victòria... m'estaré fent gran?
2 comentaris:
Al Racó ES una gran victoria... :)
aquesta és la bona sensació que em vaig emportar!
Publica un comentari a l'entrada