després de dos dies de descans contractem taxi per anar a Pinaya, poblet on començarem l'ascensió a l'Illimani Sur, el cim més alt de la Cordillera Real amb 6.438m.
el trajecte amb cotxe dura 4 hores, amb pols, sotracs i molt pati vora la carretera...
una vegada a Pinaya, contractem l'Andrés i el seu ruc per portar els trastos fins al camp base de Puente Roto, a 4.440m.
allà hi ha poca gent (només els que esperen els seus companys que són al camp d'altura) i només arriba una altra expedició de dos eslovens amb guia. pujar a Puente Roto es fa amb 1h i mitja i gairebé 600m de desnivell.
l'endemà ens llevem al matí i amb dos "porters" pugem al camp de Nido de Cóndores, a 5.450m. la pujada es fa per una tartera i esperó de roca trencada que en 1.000m molt drets i on no val a badar ens porta al petit replà on instal·lar les tendes. com que som els primers agafem el millor lloc. al camp s'ha de fondre neu, nosaltres vem aprofitar els porters i vaig pujar 6 litres d'aigua, per estalviar estona i gas.
a mitja tarda arriben els eslovens amb guia, cuinera, una pila de "porters" que els munten el campament... n'hi ha que es gasten els calers!
al tercer dia (dimecres 23 de juliol) ens desperten els eslovens amb molt soroll, just quan marxen (a les 2 i 20) toca el nostre despertador... sortim cap amunt a 2/4 de 4 amb el meu frontal fallant continuament.
primer es puja per una aresta gelada i després per forts pendents esquivant grans esquerdes (fins a 50º). les llums de La Paz es veuen en la foscor.
a la part de dalt surt el sol, però per l'altra banda de la muntanya, deixant veure l'ombra de l'Illimani.
la part abans de sortir a l'aresta és la més dreta (50º), i és on avancem els eslovens.
sortim a l'aresta a buscar el sol, però fa molt vent i molt fred. aquí l'altura ja es fa notar amb força...
arribem al cim a les 8 i 20, i intentem amagar-nos una mica del vent i del fred (jo no n'havia passat mai tant)... aviat anem avall.
la baixada és delicada, tot molt dret i glaçat. baixem molt alerta perquè això és un tobogan gegant...
la pitjor part és l'aresta de gel prop de Nido de Cóndores, amb pati a dues bandes.
una vegada al campament, descansem mentres esperem l'Andrés que ens farà de "porter". hem fet 1.000m de desnivell, pujant en 4h50 i baixant en 2h i quart.
desmuntem i baixem a Puente Roto, 1.000m més de baixada, on l'Andrés té el ruc. el carreguem i directes a Pinaya... total 2.550m de baixada, pobres genolls!!! de Nido a Pinaya es baixa en 3 horetes.
li lloguem una habitació a l'Andrés i descansem fins l'endemà que ens ha de venir a buscar el taxi (que vindrà amb 3h de retard) i que ens farà perdre mig dia i fa que fem esperar l'Eli (que ens ha vingut a veure des de Chile!!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada