després de les excursions per aclimatar, ens decidim a anar a la muntanya. hem contractat un transport que ens portarà al poblet de Tuni, a 4.400m, amb espectaculars vistes al Huayna Potosí, 6.088m. allà contractarem un parell de rucs per pujar les motxilles amb menjar per 5 dies, farem el primer "stage" al massís del Condoriri.
Tuni és un poble de poques famílies, tots tenen rucs i per un 6€ cadascun et porten el material al camp base de la Laguna Chiar Khota (llacuna negra, en aymara), a gairebé 3 horetes i 350m de desnivell positiu.
el camp base està a 4.640m, molt ben arreglat, té WC amb tassa de vàter (!!!!) i un vigilant et controla les coses per 10Bs al dia (0,9€).
descansem el que queda del dia, amb la mirada posada al gran objectiu d'aquests dies, la Cabeza del Cóndor (5.648m).
l'endemà sortim a les 4 del matí, en 45min som al peu de la glacera. l'entrada a la glacera és asquerosa, gel gris amb escates fetes pel vent, sense traça i difícil d'orientar-s'hi. quan s'aplana una mica ja és més evident, es busca la part esquerra de la glacera, que és menys esquerdada.
l'altura es comença a notar, i el fred també, just amb el sol arribem al coll previ al Tarija.
enfilem la rampa de 40º, passem la rimaia i fem el cim del Tarija (5.240m).
bevem una mica i destrepem la canal terrosa de II i una mica expo (moltes cordades es fan enrere en aquest punt) fins a buscar l'aresta que ens portarà al Pequeño Alpamayo.
l'aresta és molt estètica, amb un ressaltet de 55º amb gel. una hora després de fer el Tarija (l'altura et fa anar bastant lent i bufant molt) i en 5h en total fem el Pequeño Alpamayo (5.370m).
a la baixada convé no refiar-se, un mal pas et portaria per mal camí... i la remuntada al Tarija es torna duríssima. d'allà al final de la glacera ja és un passeig, i d'allà a la tenda tot són ganes d'arribar, menjar, beure (coca-cola, que en venen al campament) i dormir el mal de cap...
les agències la venen com una ascensió d'aclimatació i per gent inexperta (amb guia)... és una ascensió AD, a 5300m, amb retorn amb pujada i una mica expo i 1000m de desnivell no crec que es pugui considerar trivial i assequible
2 comentaris:
Potser ho diuen en comparació amb els altres de la vora...
Us va fer molt bon temps, quina sort !
no ho crec joan, està ple de cims d'igual altura sense cap risc objectiu (caminar, tarteres i una mica de glacera sense esquerdes i sense caigudes mortals)... crec que ho fan perquè té un nom comercial.
i el temps: l'hivern bolivià és temps de fred i sol... cada dia!!!
Publica un comentari a l'entrada