14.8.08

BOLIVIA (III). Cabeza del Cóndor

per fer la Cabeza del Cóndor (5.648m), la nostra primera intenció era muntar un campament d'altura (a 5.100m aprox.) per poder atacar l'aresta amb més marge (tant de temps com de forces), però entre el cansament del dia anterior i la previsible pallissa de remuntar les morrenes carregats com rucs vem decidir atacar-ho des de baix, més lleugers i més ràpids.

la ressenya cortesia de madteam:


així vem dedicar el dia teòric de muntar el camp d'altura per anar a veure el camí d'accés per les morrenes (que hauríem de fer de fosc l'endemà) i vem aprofitar per aclimatar una mica més pujant al coll del pic Àustria, un cim fàcil i de bon fer per aclimatar (té més de 5.300m), fins a 5.080m. la resta del dia va ser per les relacions públiques al camp base i per descansar.

al camp base vem coincidir amb gent molt maca: els de Cassà (joan i quim), els de Jaca (ángel i dani), els 6+3 de Madrid (la memòria em falla pels noms) i els dos australians.



l'endemà al matí sortim puntuals a les 2 de la nit de la tenda. el primer tram segueix un bon caminet, després entres a les morrenes de sorra fina molt agòniques i dures. ens costa 3h arribar a la glacera (on hauria d'anar el camp 1).

la glacera té bastant pendent i unes esquerdes molt grans, que no veiem perquè és negra nit (millor!). el sol ens comença a sortir just abans d'arribar al corredor ocult. aquí el fred mossega fort.



entrem al corredor ocult, fàcil al principi i amb sortideta amb gel i una mica mixte. hi havia una estaca just a la sortida (per rapelar-hi).


des d'allà la vista de l'aresta és espectacular, aire a la dreta i aire a l'esquerra! ja ens havien dits els guies que "la arista és muy fina"... teníen raó! anem pujant a l'ensamble assegurats amb 4 estaques (gràcies joan, sense les teves estaques encara hi seríem).




a la meitat de l'aresta hi ha un ressalt de III en roca dubtosa que no suposa gaires problemes, i a la part de dalt surt gel blau que et deixa posar un cargol de gel. així, entre ensambles assegurats i unes quantes reunions arribem al petit cim.




des del cim es veu la gent pujant l'aresta del pequeño alpamayo:
la baixada és més vertiginosa, tens el pati sota els peus contínuament... per sort no és molt difícil i anant alerta es va baixant. el corredor es rapela a la part de dalt, després es destrepa.




la glacera es baixa en un moment, i els corredors expo de dalt les morrenes s'han de baixar molt alerta. després morrenes i camp base!!!


l'ascensió és AD+, són 1.100m de desnivell i ens va costar 7h fer cim, la baixada es fa molt més de pressa. no és difícil, però és una mica exposat.


i el millor: estavem sols a la muntanya!!!!

3 comentaris:

Llorenç ha dit...

Collons!!! quina feinada!
m'he cansat sols de llegir!!!

felicitats!

Crec que no m'hi veuran mai amb aquests patis i sobre neu!!!

Núria ha dit...

Ei!!
Som a Jaisalmer morts de calor i amb el cul encetat d'anar amb camell... gracies per refrescar-nos la tarda!
Fins ben aviat!
Ricard i Nuria
PD: Que m'hi voldras per anar a escalar?? Ja em frissoooooooooooooo!!!!! (Ricard)

Jorge ha dit...

Hola amigo: quería invitarte que visites el blog que estoy realizando con mis alumnos de segundo año de la secundaria sobre LA DISCRIMINACIÓN.
http://nodiscrimine.blogspot.com
Tema arduo e interesante.
Seguro será de tu agrado.
Te invitamos que leas lo que gustes de él y hagas una opinión sobre el mismo.
Tu aporte será valioso.
En el blog encontrarás un traductor de la página en varias lenguas si lo necesitas.
Un abrazo desde la Argentina.