La pluja ens va fer fora del Verdon i ens va acompanyar durant tot un dia més... El nou objectiu era a les Tenailles de Montbrison, però el vent, el fred i la falta de sol ens van fer canviar d'objectiu: esportiva al fons de la vall de la Durance!!!
Tot fent gala de recursos digitals (a falta de recursos econòmics), la recomanació de l'oficina de turisme i un parell de fotos d'amagat d'un llibre de ressenyes d'una llibreria d'Argentière-la-Bessée ens porten al sector de Rocher Baron.
Sector situat a uns 1400m d'altitud, ideal per escalar al sol, amb tres subsectors amb moltes vies fàcils i només un desplom amb 4 vies de setè grau. La roca és quarsita amb canto positiu i el sector està ple de famílies escalant. Anem al sector menys sol·licitat, que és el que té una mica més de grau.
Comencem escalfant a j'en rêve encore, 6b, via maca que travessa dos desplomets i que serà la tònica del sector, els passos més durs són per superar els desploms.
Seguim amb je n'ai qu'une seule vie, 6b+ i ens fiquem al desplom gran. Allà, dos intents per encadenar quand on nâs que l'amour, un 7a molt desplomat i molt maco de l'esquerra del tot.
Jo acabo amb dernière danse, un 6c+ per desescalfar i el Joan amb a s'offrir en partage, 6b+.
Ho deixem aquí perquè l'endemà la meteo ens hauria de respectar i tenim intenció d'entrar a alguna paret més gran. Ha resultat un bon sector per passar un dia de meteo poc adequada per pujar en alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada