Després d'una setmaneta de vacances i desconnexió de l'escalada a Menorca, amb el Joan marxem uns dies amb la intenció de fer diferents vies alpines del llibre del Petit "Parois de légende". La mala meteo als Alps pels primers dies fan que variem una mica el planning i fem la primera parada a les Gorges du Verdon.
Quan hi arribem la calor és considerable, anem a l'oficina de guies i llegim que la via que volíem fer ha estat desequipada... preguntem i ens diuen que han tret les xapes de progressió i que les reunions estan equipades, que ens faran falta els friends doblats i que el sol se'n va cap a les tres i que si volem fer la part superior tenim temps de sobres.
Doncs cap a la Paret d'Escalès, Ula, 300m 6b (6a obl.).
La ressenya, és la via C:
Com que teníem tot el dia, vem decidir que podia ser interessant fer tota la via, començant pel Sentier Martel. Fem l'aproximació (frontal necessari pels túnels) amb molta calor i, una vegada a peu de via ens amaguem del sol tot esperant que bufin les famoses tèrmiques que diu el Petit... Un cartell ja ens explica el què ens espera:
Tot i la calor comencem, li toca al Joan:
L1: és el llarg amb tres espits de progressió, inici amb placa polida i fina, després fissura. 6a molt apretat!
L2: comença per un diedre molt maco per sortir a una repisa on ens espera un sostret de 6a+. Tot el llarg a protegir, el sostret fa una mica de por.
L3: aquí ens vem embolicar una mica perquè no ens coincidia amb la ressenya del Petit. El Joan buscava la R on no era i ja l'havia passat, amb el fregament que això li va comportar. V+ guarro.
L4: pràcticament va ser un canvi de reunió fins al peu de la fissura. III.
L5: comença el festival, fissura ampla sense expansions, 6a "peleón" del Verdon, com tota la via.
L6: segueix la tònica, el C4 molt útil.
L7: el llarg clau. Tram de 6b que es pot fer per la fissura (6b+) o per la placa (6b). El problema és que per la placa et jugues una bona castanya... per sort el Joan va passar com un campió. Quan surts del tram expo, un espit et recorda que el pas dur encara ha d'arribar... el passem en A0.
L8: més fissura de 6a, per variar...
L9: llarg fantàstic, amb algun degotall i tot. Espectacular! Algun punt difícil de protegir.
L10: la cirereta final, diedre no fàcil (6a+) i sortida sorpresa de la paret.
Sortim per dalt cansats, la calor ens ha passat factura, però hem sortit abans que es fes fosc. toca baixar caminant per la carretera i, per sort, tot fent dit una escaladors ens retornen al Point Sublime on tenim el cotxe.
Hem trigat gairebé 6 horetes i de materials necessitem joc d'aliens i camalots fins el 4, repetint de l'1 al 4 (nosaltres vem passar amb un sol 4, només en tenim un...).
Una molt bona via, per curtir-se en fissura ampla completament desequipada i amb grau ajustat.
Tot i la calor comencem, li toca al Joan:
L1: és el llarg amb tres espits de progressió, inici amb placa polida i fina, després fissura. 6a molt apretat!
L2: comença per un diedre molt maco per sortir a una repisa on ens espera un sostret de 6a+. Tot el llarg a protegir, el sostret fa una mica de por.
L3: aquí ens vem embolicar una mica perquè no ens coincidia amb la ressenya del Petit. El Joan buscava la R on no era i ja l'havia passat, amb el fregament que això li va comportar. V+ guarro.
L4: pràcticament va ser un canvi de reunió fins al peu de la fissura. III.
L5: comença el festival, fissura ampla sense expansions, 6a "peleón" del Verdon, com tota la via.
L6: segueix la tònica, el C4 molt útil.
L7: el llarg clau. Tram de 6b que es pot fer per la fissura (6b+) o per la placa (6b). El problema és que per la placa et jugues una bona castanya... per sort el Joan va passar com un campió. Quan surts del tram expo, un espit et recorda que el pas dur encara ha d'arribar... el passem en A0.
L8: més fissura de 6a, per variar...
L9: llarg fantàstic, amb algun degotall i tot. Espectacular! Algun punt difícil de protegir.
L10: la cirereta final, diedre no fàcil (6a+) i sortida sorpresa de la paret.
Sortim per dalt cansats, la calor ens ha passat factura, però hem sortit abans que es fes fosc. toca baixar caminant per la carretera i, per sort, tot fent dit una escaladors ens retornen al Point Sublime on tenim el cotxe.
Hem trigat gairebé 6 horetes i de materials necessitem joc d'aliens i camalots fins el 4, repetint de l'1 al 4 (nosaltres vem passar amb un sol 4, només en tenim un...).
Una molt bona via, per curtir-se en fissura ampla completament desequipada i amb grau ajustat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada