4.11.10

MONTREBEI. Estrella pirata

divendres passat era festa a girona, i per celebrar-ho amb en Berenguer decidim anar a l'estrella pirata, 375m 7b+ (6b i A2 obl.).

portàvem dues ressenyes:
la ressenya del luichy

i la ressenya del sidarta

ens llevem al matí i el termòmetre de la furgo al pont de montanyana marca 0,5ºC, està gebrat... l'aproximació ja ens escalfa prou, i a en Berenguer encara més, perquè arribant a peu de via recorda que part del material se li ha quedat a la furgo... sort que és valent corrent!

la via comparteix el primer llarg i part del segon amb el diedre gris. comença en Berenguer, que ha arribat calent de l'aproximació doble:
L1: V+, fissura ampla i roca a estudiar.
L2: el famós flanqueig en baixada del diedre gris, només que ens quedem a la meitat, en una R de dos pitons vells.
L3: aquí comença el tomàquet, sortida de reunió que ja et posa les piles, pas de 6b(?) de placa amb poc canto i fred als dits, protegit per un espit. després pitó i a navegar fins a la R. un bon filtre!
L4: sostret per sortir de R amb un pitó, després fissura neta de 6b i placa equipada de 6c+ (jo vaig passar amb un A0), després V trencat.
L5: primer llarg dur de veritat. li donen 7b+, molt finet, sobretot de peus. jo de segon he de treure el ganxo en un pas, i fer diversos A0's. et posa les piles... important: a la ressenya del sidarta, marca el final del llarg per l'esquerra (V) i no recte com diu en luichy (6b)!


L6: començo la "travesia expo" que resulta que no ho és tant, després fissura neta i placa equipada de 6b+ (per seguir amb la tònica i reservar forces, un altre A0). el final del llarg és preciós.


L7: fissura neta de 6b, poc atractiva a la vista però de moviments molt macos.
L8: em toca provar la placa! als primers passos ja m'equivoco i em trobo mig atrapat... destrepo i decideixo treure l'estrep i practicar els ensenyaments del Pelut. A0's, passos d'A2 (important un tasconet petit) i sortidetes en lliure de 6b en un llarg memorable. en Berenguer l'intenta en lliure, però la pila i els peus l'obliguen a fer algun repòs.


L9: sortida potent d'R, solucionable amb un A0 llarg, després friends grans i sostret amb canto amagat de 6a+.


L10: diedre-xemeneia amb un pas desplomat, 6a a protegir. la resta va tombant i la roca va empitjorant.

des d'aquí ens queda l'últim "llarg" del diedre gris i som dalt.


i hem posat 7 hores justes i baixem de pressa per fer-ho de dia (ja que començàvem la via gairebé a les 11...). cap dels dos coneix la baixada, però la trobem ben fresada i en una horeta som al cotxe.

de material portàvem: joc d'aliens (del blau fins el taronja, incloent el gris), camalots del 0,4 al 4, repetint l'1 i 2, un ganxo, petit joc de tascons (sobretot un de petit) i estrep si no es controla el 7è grau en paret (com em passa a mi). és important portar uns gats per fer placa fina, no les sabatilles d'estar per casa que portava jo i que tanta ràbia i poca confiança em feien a les plaques...

la via és molt bona, i quan era a la furgo estava realment satisfet de l'escalada realitzada!

1 comentari:

marc ha dit...

bonica manera de celebrar-ho....
felicitats pel viot. Sempre dic el mateix, aquesta també la tinc pendent.

Apa, a seguir tibant-li