cap de setmana de visita berguedana a sadernes. seran tres dies més o menys intensos, però molt divertits d'escalada.
comencem divendres a la tarda, amb una visita ràpida al castell s'espasa dret.
el panorama és desolador, tot moll, les rieres baixant amb tanta aigua que no es poden travessar... per escalfar només ens queda la possibilitat de rampa que t'inclines, 6c. a dalt té uns passos bastant durs per fer-los escalfant, i després ho pagarem durant la resta de la tarda. surt a vista, però baixo ben inflat...
poca cosa que no hagi provat es manté practicable, em decideixo per la mort del lloro, 6c+. el que semblava un petit degoter es converteix en uns quants metres molt molls... el xapatge de l'invertit em fa dubtar en tenir la mà molla... m'agafo a la cinta... al segon intent surt sense tants problemes. avui em trobo fluix i demà tornarem a escalar, per tant s'ha acabat per avui.
dissabte ens decidim per can pixa, un petit sector on estarem molt tranquils.
escalfo amb canto de fang, 6b+. està una mica molla però no molesta massa. fineta i tècnica, de les que no se'm fan difícils. m'agrada.
segueixo amb tazmania, 6c. molt física i amb un final que se'm fa realment dur. el possible "vol" on desplegar les ales abans d'arribar a la R em tira enrera. l'encadeno al segon intent. molt bona.
havia sentit a dir que el camí de la tremolera, 7a+, era molt bona. el primer llarg, 6a+, és prou apretat pel seu grau, el segon llarg se'm fa difícil perquè em toca el sol directe a la cara i no veig els cantos. al segon intent surt "in extremis". una via 5 estrelles, boníssima! acabo amb molt mal els dits (poca pell) i una bona contractura a l'esquena, demà més...
diumenge ens atrevim a travessar el riu. l'anada es fa sense problemes, perquè les pedres se salten bé (tot i que estan separades i d'altures decreixents). només tinc una estoneta al matí i m'està sortint un bon constipat (per això aquesta falta de xispa...). escalfo amb el primer llarg de fernando gando, 6a+. fineta i maca, el quim treu a vista el segon llarg per escalfar, està fet un bou.
com que es fa tard només em queda un intent, aprofito que el quim m'ha deixat les cintes posades a la canción del alerón, 7a+. lluito fins a l'extenuació i m'acaba sortint a vista. una molt bona via i una bona manera d'acabar un bon cap de setmana!
la tornada obliga a arremangar-se els pantalons, descalçar-se i mullar-se els peus. a part d'això es travessa sense problemes amb aigua als genolls (aquests dies sense ploure faran disminuir el cabal del riu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada