després de la visita a riugréixer, el dilluns va estar plovent tot el dia. jo tenia festa fins dimarts i volia aprofitar per escalar. dimarts al matí quedem per fer el cafè carregats de fe i motivació. el dia es presenta ennuvolat i molt ventós, fa fred. hem de buscar un sector arrecerat del vent. pugem la pista de la figuerassa i el vent ens porta algun floc de neu... anem a la casanova a veure si s'ha assecat la paret i no hi fa gaire vent.
arribem i el panorama és desolador, vies molles i bastant fred.
"escalfem" a lactarius deliciosus, 6b facilet (podria ser 6a o 6a+). la via està molla en molts punts, i juntament amb el fred que fa l'únic que ens passa és que se'ns congelen més els dits.
el dia es va arreglant, surt alguna ullada de sol i la paret comença a tenir més bona pinta. el joan té com a objectiu campana de Gauss, 6b+. aquesta via estava bastant oblidada fins que es van tallar els boixos que la colonitzaven. és molt maca, tot i que en algun punt està mal equipada (podries anar a terra arribant a la 3ª xapa (encara que sigui molt fàcil...). aprofito per seguir escalfant i ell la matisa.
com que el dia s'ha arreglat del tot (el vent no molesta, fa solet i la humitat és baixa) em decideixo pel meu projecte etern, pinçaments ocults, 7b+. és la típica via que sempre he provat sense estar en bon moment de forma. com que la resta de vies més fàcils de la casanova ja les tinc encadenades, l'he anat provant sense massa convenciment en diverses visites (per tenir nous reptes). m'hi poso amb ganes, la part de placa més fina (molt fina!) em surt molt bé, arribo al sostret i, quan m'aixecava, em toca l'espatlla al sostre i em desequilibra. em concentro a acabar de posar les cintes a la part de dalt i matisar-la bé, perquè em trobo amb força. en el segon intent, tot i que em trobo més tocat, l'encadeno sense massa dubtes. és fantàstic quan una via et surt tant rodona!!! és una via molt fina a baix, amb un sostret exigent i la part de dalt amb les cintes lluny (bastant) quan és fàcil. l'endemà tenia agulletes...
per rematar el dia, el joan encadena amb solvència el 6b+ i marxem molt contents tots dos cap a casa, quan el dia ja s'havia tornat a ennuvolar.
arribem i el panorama és desolador, vies molles i bastant fred.
"escalfem" a lactarius deliciosus, 6b facilet (podria ser 6a o 6a+). la via està molla en molts punts, i juntament amb el fred que fa l'únic que ens passa és que se'ns congelen més els dits.
el dia es va arreglant, surt alguna ullada de sol i la paret comença a tenir més bona pinta. el joan té com a objectiu campana de Gauss, 6b+. aquesta via estava bastant oblidada fins que es van tallar els boixos que la colonitzaven. és molt maca, tot i que en algun punt està mal equipada (podries anar a terra arribant a la 3ª xapa (encara que sigui molt fàcil...). aprofito per seguir escalfant i ell la matisa.
com que el dia s'ha arreglat del tot (el vent no molesta, fa solet i la humitat és baixa) em decideixo pel meu projecte etern, pinçaments ocults, 7b+. és la típica via que sempre he provat sense estar en bon moment de forma. com que la resta de vies més fàcils de la casanova ja les tinc encadenades, l'he anat provant sense massa convenciment en diverses visites (per tenir nous reptes). m'hi poso amb ganes, la part de placa més fina (molt fina!) em surt molt bé, arribo al sostret i, quan m'aixecava, em toca l'espatlla al sostre i em desequilibra. em concentro a acabar de posar les cintes a la part de dalt i matisar-la bé, perquè em trobo amb força. en el segon intent, tot i que em trobo més tocat, l'encadeno sense massa dubtes. és fantàstic quan una via et surt tant rodona!!! és una via molt fina a baix, amb un sostret exigent i la part de dalt amb les cintes lluny (bastant) quan és fàcil. l'endemà tenia agulletes...
per rematar el dia, el joan encadena amb solvència el 6b+ i marxem molt contents tots dos cap a casa, quan el dia ja s'havia tornat a ennuvolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada