dijous passat tocava paret, com sempre que es pot... tenim ganes d'escalar al sol i no passar fred, ara fa dies que no ens enfilem a una paret i necessitem alguna cosa sense compromís: anem a vilanova.
comencem a la roca dels arcs, a el somni de quimfer, 160m 6b+ (6a obl.)
sorteig a peu de via i em toca començar a mi:
L1: comença amb uns passos finets de 6a, després V amb roca curiosa fins a la R, bon escalfament
L2: el joan es curra aquest llarg preciós. 6a+ molt maco i que ja et posa a to
L3: em toca el llarg dur, desplom de canto gegant que et posa les piles, rematat per una placa fina on els parabolts et fan anar pel mal camí. em quedo atrapat a l'últim de la placa, primer repòs... després vé un passet de bloc per superar un desplomet i segon pas de bloc. aquí m'equivoco de banda i, tossut, m'acabo fotent una bona contractura al bíceps per acabar fent un segon A0... arribo a la R amb el braç esquerre mig inservible
L4: placa de canto de V+, maca per acabar una molt bona via
sortim per dalt on hi ha un pam de neu, suficient per mullar-nos els peus.
quan arribem al cotxe, mengem una mica i, com que sembla que no em fa massa mal el braç, ens n'anem a la paret del pas nou, a l'amatista, 120m 6a (obl.) fent la variat de la frontera, 6a+
em torna a tocar... portem la ressenya del soldevila a les 100 millors
L1: V+ de cantos roms i una mica polits que et posa a to
L2 + L3 (la frontera): el joan empalma llargs. L2 de l'amatista, un desplom amb canto gegant de V (15m de llarg) i L3 de la frontera, una placa fineta i preciosa de 6a+. aquí els braços (sobretot l'esquerre) protesten de veritat.
L4: comança extranyot per sortir de la R, després placa molt vertical de canto molt gran i allunyat... els braços s'inflen, em costa tant com el llarg anterior...
a dalt hi ha menys neu que a la roca dels arcs, descens fàcil cap a la dreta. també és molt bona i ben equipada (13 cintes si empalmem els llargs).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada