30.1.09

ROCA DELS ARCS. Anaconda

dijous paret... el luichy va publicar un post sobre l'anaconda de la roca dels arcs (200m, 6b A2,V+ obl.) . ja feia temps que la tenia ullada i això em va fer acabar de decidir.

la ressenya al bloc del luichy o aquí (no sé quina de les dues és millor...)

anem el cunill, el kiku i jo. a peu de via hi fot una calor espectacular, sorteig i surt el joan:

L1: bavaresa brutal, molt estètica i amb un pas bastant dur, segurament més de 6a (6b?). els moviments són molt estètics. trobarem alguns tacs i un buril. la R d'un buril a reforçar.



L2: buril amagat i pas de bloc de 6a que es fa bé. després excursionetes fàcils on trobarem dos pitons i un alte buril. R de 2 burils (n'hi ha un altre amb la xapa trencada)


L3: llarg d'anar fent, buscant la lògica. per arribar a la R tenim l'opció de xapar parabolt del baron rampante. la R del baron toca la de l'anaconda... muntem la de parabolts.

L4: navegació per una placa de IV+. és més difícil no perdre el camí que el llarg, però només té dos burils. R de 3 burils.


L5: sortida rara i trencadota de la R, flanqueig per sota un sostre més espectacular que difícil (V+) i després a buscar la R de 5 burils.


L6: flanqueig per situar-nos sota del primer buril, pas difícil i protegible amb un alien per arribar al primer buril. tenia intenció de guarrejar el llarg  migen lliure reposant de tant en tant... quan veus l'estat dels burils i els pitons et passen les ganes, pedal i procurar no fer massa força... R penjada de 5 burils.
L7: placa fineta al principi, diedre i després a buscar la R. el joan no la va trobar i la va muntar en un arbre.
aquí s'acaba la via però no la paret, queden 100m que es pot sortir per la joan freixenent (2 llargs de V) o flanquejant a dretes pel bosc fins a la part superior de la paret. nosaltres no portavem cap altra ressenya i vem optar per l'opció fàcil (desconeixíem l'altra).

material: 13 cintes, alguna baga, joc d'aliens i camalot fins al 3 (que no vem posar, el 2 si) i tascons. un pedal per persona. 4 horetes de torrar-se al sol.

via molt maca de buscar el camí, sense presses i, a ser possibles, anant sobrat de grau (que les excursions són considerables). de totes maneres, si passes el primer llarg estàs capacitat per seguir fins dalt.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Molt bona Ivan!!

Aquesta piada són les que foten afició!! després d'haver fet la Wild Planet aquesta és de les que em fot més pinya del pany central, pel seu recorregut i ekipamento tope classic (no sempre es pot xapar un taco de fusta a Vilanova)! A veure si faig algunes sessions esportiveres abans de ficar-m'hi que imagino que amb un grau clàssic millor no ficar-s'hi! Venga salut i a vere si conincidim alguna vegada!

Marsi

Raquel ha dit...

Ostres, encara recordo la rasca i la por que vaig passar el dia que la vaig fer!!!
Jo no crec que si fas el primer llarg ja fas bé la resta de la via... el primer llarg potser és el més dur en lliure (sense comptar el 6c/Ae del sostre) però en la resta de llargs has de treballar el coco... el primer llarg és de molt bon protegir ( pots passar en A1)), i la resta no... o així ho recordo jo...
Jo diria: una bona via si tens el grau i vas bé de coco!!

Felicitats craks, es veu que vosaltres aneu bé de grau i de coco, no com d'altres... jejeje!!

el terrible ha dit...

marsi: els tacs de fusta cap problema, els burils fan bastanta mala pinta, sobretot al sostre... s'hi pot anar bé amb el grau clàssic, però has d'anar "suelto" escalant excursions de IV+ sense poder protegir.

raquel. tens raó, és una bona via però has d'anar bé de coco, que les excursions són per anar-hi tranquil. però si passes el primer llarg, a la resta no has de tenir problemes de grau (el coco és altra cosa...)