el cap de setmana el volia dedicar a fer la última esquiada amb cara i ulls de la temporada. l'objectiu: la pica d'estats per pinet.
dissabte anem a l'artigue, comprem menjar, carreguem el sac a la motxilla i cap al refu (no guardat) de pinet. se surt de 1.150m, amb els esquís a l'esquena durant un quart d'hora. després el camí pel bosc ja té prou neu per calçar-se els esquís.
quan sortim del bosc toca anar remuntant amb tendència a la dreta tot de lloms de neu mentres va caient la tarda. jo estic bastant cansat d'ahir i pujo amb bastant patiment.
just a l'última rampa hi ha el pas més obligat on ens vem haver de carregar els esquís a l'esquena i grimpar una mica. ens instal·lem al refu amb les últimes llums, hi ha 7 francesos més.
el refu té 18 places lliures, amb mantes. són uns 1.080m de desnivell i unes 3h i poc carregats.
a la nit comença a bufar el vent... i com bufa!!! ara ja sé com se sentien els 3 porquets quan el llop bufava i volia tirar les cases a terra!
al matí és impossible (i inconscient) intentar anar amunt, amb la calma anem avall. en una de les ràfegues el vent em tomba per terra (vent moderat en diuen al meteocat... com serà si bufa fort?).
la neu està humida i les cues dels esquís s'enganxen una mica. al bosc el descens ja és més extrem, fins a l'extrem d'haver-nos de descalçar i seguir a peu.
un altre dia serà, encara hauré de tornar a esquiar...
1 comentari:
Quina llàstima! després de la currada fins el refugi de Pinet, haver de girar cua pel vent! mira que és guapa la baixada des de la pica, amb la opció de la canal de Riufred quan és ben formada...caldrà tornar-hi que sembla que li ha agafat gust a les nevades aquesta primavera.
Publica un comentari a l'entrada