dimecres, després de veure que farà bo al matí, ens deixem aconsellar i anem a fer el venet, un cim de 2.513m. sortim des de poc més de 1.350m, enmig d'un bosc completament nevat.
anem pujant fins a sortir del bosc, per pendents oberts amb una neu bastant bona, però com més amunt més ventada. l'home que anava sol davant nostre (2h per davant) ha girat en un punt en què començaven a haver-hi plaques de vent. nosaltres anem trampejant com podem esquivant les petites plaques buscant sempre la part més neta de neu.
en un punt sorprenem una parella de perdius blanques.
i sense esquís fem els últims 25m i fem cim, amb una vista brutal pel fet d'estar situats a la confluència de dues valls.
per l'oest vé mal temps. avall!!
la part de dalt baixem d'un en un i vigilant molt, però a baix ens ho passem bomba amb el tou de neu.
al final el dia ens ha sortit rodó!!!
com que el mal temps ja s'instal·lava definitivament, ens decidim a tornar. de totes maneres fem una parada a grindelwald i els núvols s'obren el momentet just per poder fer alguna foto a la mítica cara nord de l'eiger.
i cap a casa falta gent...
3 comentaris:
Realment Innsbrück, Salzburg (poblets tirolesos), Grindelwald (mini-poblet suís)... són per quedar-t'hi dies i dies. Sobretot a Grindelwald que tens les muntanyes mítiques als nassos... quedes ben impressionat/da!
Només hi he estat a l'estiu i ja m'he emocionat per aquests móns... algun dia hi vull pujar a l'hivern... segur que ha d'impressionar. Bé, les fotos ja parlen per si!
:)
Molt xula la foto de les perdius blanques, llàstima que no es pugui ampliar !! Costa d'enganxar-les tan bé....
ari: a mi el tirol em va agradar molt (tot i el mal temps), em queda pendent tornar-hi a acabar la silvretta. i de grindelwald: ja hi vaig estar fa 6 anys, vem anar al refu mittelleggi a l'eiger per fer l'aresta, però el mal temps ens va fer tornar. la cara nord de l'eiger és molt més impressionant a l'hivern, encara es veu més gran!
gatsaule: aquestes perdius eren poc espantadisses. el lloc era molt tranquil i suposo que el fet d'aparèixer darrera un turonet em va donar el factor sorpresa necessari. la foto la faré ampliable, a veure si es veu més bé
Publica un comentari a l'entrada