després de la pallissa d'ahir, no podia tornar a destrossar la montse... tocava el què es coneix popularment com a love-climbing.
anem amb la calma cap a la paret de la formiguera, primer objectiu: martinetti, 100m V+
com que a la via hi ha una parella, ens ho agafem amb calma (es pot fer en dos llargs):
L1: IV, no té més.
L2: com que els de davant van fent, fem el curt llarg 2, el tira la montse, V-.
L3 + L4: els de davant ja estan acabant, amb cintes llargues empalmo els dos llargs, quedant un llarg de 55m molt maco i mantingut en el V+.
descens en ràpel compartit amb els dos del davant (moltes gràcies!), amb un de 50m i un de 20 s'arriba bé a terra.
material: 12 o 13 cintes si es vol empalmar.
com que hem arribat a terra, ens decidim per la via del costat. llavors no sabíem ni nom ni dificultat, ara ja ho sé: Garrets- eusebi, 90m 6a
L1: V, maco
L2: llarg i més difícil que la seva veïna, té un tram de roca "a negociar" i alguna xapa una mica fora de lloc (segons la meva opinió). tot i això és maco i continu, 6a
L3: molt maco, V+ de canto.
aquesta vegada hem pujat els trastos i baixem tot caminant pel caminet. amb les mateixes cintes que a l'altre llarg anem bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada