aquesta setmana havíem quedat amb el joan per anar a cavallers, l'objectiu és seguir "tatxant" de les 100 millors.
sortim a les 7 de berga, a les 11 ens posem a caminar des de la presa de cavallers. gairebé 2h i mitja més tard arribem a la paret de l'estany de tumeneja.
l'esperó de mordor, 200m 6b.
durant l'aproximació, a la zona de l'estany hi ha infinits mosquits... el último superviviente diria que són proteïnes, però jo no tenia gana!
després del sorteig em toca començar:
L1: aquí ja entro per la fissura de just a la dreta de la correcta... això de V+ no en té res, apreto com un campió, sinó és 6a+/b no és res... em canvio de fissura i, ara si, és més fàcil. no faig la reunió als baguetos podrits, una mica més amunt en munto una amb friends i tascons.
L2: fissura amb tibada sense massa peus, ben protegible. V+. la reunió la muntem dels dos tascons de la raquel. en podem recuperar un (si el vols ja ho saps) i un maillon.
L3: comença per una fissura fins a una llastra (pirulí paranoico) que fa bastanta por. després segueix per fissura fàcil. reunió d'espit i pitó. V+
L4: aquí comença el "tomàquet". flanqueig a dretes per trobar una fissura ampla i roma. mig arrossegant-nos i mig empotrant un braç i una cama anem reptant amunt. els friends grans i queden a caldo. 6b segons el soldevila. em sembla recordar que la R tenia un espit.
L5: vas a buscar un diedret i una fissura bona, fàcil. R d'un espit a reforçar. IV+
L6: llarg una mica estrany. algun pas més apretat que els altres. V. un espit a la R.
L7: diedret de sortida, fàcil. R en un espit. IV+
la via es fa bastant bé de temps, en menys de 4h es fa sense córrer.el descens es fa buscant pas cap a l'esquerra, una vegada a la cresta es troben fites del camí al pa de sucre que porten al refu. abans d'arribar-hi fem un recte a buscar el camí que puja de cavallers. unes 2h fins al cotxe.
material: la via està pràcticament neta, necessitarem un joc de tascons, aliens i camalots fins al 4, repetint el 2, 3 i 4. nosaltres també portàvem un 3,5 i el vem posar. és difícil escalar amb tanta metralla!!!
una bona via, però es camina massa per 4 llargs bons. potser si es fa camp base al refugi i s'aprofita per fer altres vies per la zona compensi més...
6 comentaris:
Felicitats per la via!!
Jo li tinc unes ganes... és d'aquelles espines que se m'ha quedat clavada...
Imagina't haver fet l'aproimació i haver-se de baixar de la R2 per pluja... brfff... i despré sel descens!!
El tascó... jejeje... tranqui, te'l pots quedar. Crec que m'hauré de tornar a comprar un joc sencer, que no sé què faig però últimamnet em volen a les vies...
eiiii
la sensació que em va quedar és q la via val més la pena per treure's l'espina i per 4 llargs que per res més. hi ha vies molt més bones i no tant lluny!!! això si, l'entorn és brutal.
merci pel tascó q, per cert, ara ja té nom (el tascó de la raquel, jaja).
salut!!
Ei Bow!!!!
Realment amb la vostra "polivalència" és millor fer una estada de FINDE al refu, combinant el diumenge amb les excel.lencies del VERMELL, l'EDEN, paret del SANTUARI...etc...
REALMENT MORDOR és una via de 4 llargs bons, amb algun tramet arenós de peus i molt aïllada. Es fa curteta no? Però seria de les millors del sector...MORIA ja és una història molt sèria...
Si camines una mica més tens MALDETA...no es que sigui a les 100 millors...es que ËS LA MILLOR..i ja sé que em repeteixo..però després de haver escalat algunes de les 100...NO HI HA COLOR...si realment vau fer el pateig per a fer MORDOR amb una mica més arribeu a l'ABADIAS bow!
PD: HI ha l'efecte VENTOSA, que és una "sobrecotació" degut a que si vens de baix arribes a peu de via fet una braga...estant " a dalt" i arribant fresc a les vies es veu MOLT diferent!!!
Salut bowwws
hola molt chulo aixo de cavallers em pots explicar per dormir amb furgo com esta el tema merci em dic xavi
xavi, per dormir amb la furgo cap problema. on abans hi havia l'edifici d'enher ara hi ha un aparcament amb lavabos, ideal per la furgo.
salut!
Hola a tothom!
El nom de Paret de l'estany esta mal dit. El nom original que l'hi van possar els primers ascencionistes que alhora van concebre el fet d'escalar una paret que "no arrivaba enlloc" dons no feia cim i aixó en aquella epoca treia interés en aquest tipus de tapies.
Aixi dons el nom original de la paret es: Paret del Silmarillion.
Podeu veure la resenya original a:
http://www.rockclimbing.com/photos/Topo/Espero_de_Mordor_109757.html
ESCALA i DISFRUTA!!
Àlex
Publica un comentari a l'entrada